Una de les experiències exitoses en la gestió del senglar ha sigut la belga, on es va aconseguir frenar l’expansió d’un brot de pesta porcina africana detectat entre aquests mamífers sense que arribés a cap granja. El primer cas va ser el 2018 al sud del país, en una zona pròxima a la frontera amb Luxemburg i França. Les autoritats belgues van perimetrar una zona de bosc i el van aïllar del tot per evitar l’expansió, segons explica l’investigador Alain Licoppe. Van marcar dues àrees: la central on s’havien detectat els animals morts i el virus ja s’assumia que podia estar corrent i un segon perímetre de seguretat més ampli. En aquest segon, es va fer cerca activa d’exemplars "pentinant la zona fins a 7.000 cops", segons l’expert, i es van instal·lar fins a 100 km de tanques per evitar que cap exemplar s'escapés i portés amb ell el virus. La caça va permetre un decreixement de la població potencialment portadora i va permetre que en pocs mesos ja no es tornés a detectar cap cas d’infecció.
Més de 200.000 senglars: com es frena la invasió?
La població s'ha duplicat en vint anys a Catalunya i la caça és avui l'únic mètode a l'espera dels resultats d'una vacuna esterilitzadora
BarcelonaNo és només una impressió ni una mera coincidència veure cada cop més senglars passejant pel centre de les ciutats o agricultors que denuncien destrosses als seus cultius per les visites d’aquests animals. L'espècie viu un boom demogràfic descontrolat i sense precedents que ha fet enfilar la xifra a més de 200.000 exemplars només a Catalunya. Eren la meitat fa dues dècades, i la tendència, assenyalen els experts amb les poques dades disponibles, apunta a un augment any rere any. El maldecap per controlar la població d'un mamífer cada cop més urbanita no és local sinó que "posa contra les cordes" gestors de fauna de molts països que viuen, com aquí, un increment "alarmant", segons resumeix la doctora en biologia i experta en gestió de conflictes amb fauna Carme Rosell. De fet, amb més preguntes que no pas respostes s'apleguen aquesta setmana al Montseny més 200 experts al Simposi Internacional sobre el Senglar i Altres Suids. Tots ells, investigadors, gestors de fauna, responsables de centres governamentals o privats, buscant inspiració en les experiències dels altres per frenar un fenomen que cada cop comporta més riscos.
A l'evident problema dels danys a les collites dels pagesos o els conflictes en àrees urbanes (com el d'aquest estiu a Cadaqués, on un exemplar va ferir una nena de deu anys) s'hi suma el perill que ha despertat a Europa la pesta porcina africana, una malaltia mortífera que pot circular entre senglars i arribar a les granges de porcs i causar greus pèrdues al sector. "Catalunya està lliure de pesta porcina africana i confiem que els protocols del Govern funcionaran per detectar-la si arriba, però ja hi ha un brot al nord d'Itàlia i n'hi ha hagut a Bèlgica, i això és una mica una loteria i toca a qui toca", avisa Rosell, que subratlla la importància d'aplicar mesures a l'abast i accelerar les experimentals que poden contribuir a controlar la població d'aquests mamífers.
La caça s'erigeix, de moment, com "la millor eina" per fer front a la superpoblació, insisteix l'experta. "No tenen predadors naturals perquè vam extingir el llop, així que el que estan fent ara els caçadors o moltes empreses que els capturen amb paranys o anestèsics és el que farien els depredadors en condicions normals en un ecosistema sa", continua la biòloga i presidenta del simposi itinerant que aquest any acull Catalunya. Els caçadors, de fet, cacen cada any uns 67.000 exemplars de senglar, unes xifres que avui no pot substituir cap eina alternativa, com les vacunes contraceptives que s'estan assajant.
La Generalitat, que manté aquests dies un conflicte obert amb els caçadors que ha derivat en una vaga, reconeix que l'espècie ha superat "el llindar d'equilibri", i defensa la caça com l'eina "més eficient" per fer-hi front, segons la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas. El pla de xoc del Govern, explica, planteja treballar en diferents models (la batuda, l'espera o les guaites nocturnes) i també la creació del caçador expert, especialitzat en aquest tipus de captures. Alternatives com la vacuna, segons Sanitjas, són esperançadores, però encara és aviat per sumar-les a l'estratègia: "S’han fet proves amb bons i mals resultats, i calen cinc o sis anys per arribar a un punt en què sigui prou eficient".
"Han perdut la por"
Les palanques que han empès el senglar a xifres rècord no només s'expliquen per la falta d'un depredador a la natura. "De culpes n'hi ha una mica per tothom", avisa Rosell. L'expansió de les hectàrees de bosc, un hàbitat que li és propici, també ha empès la natalitat, així com la disponibilitat d'aliment no ja només en conreus sinó també als entorns urbans, on les escombraries s'han convertit en un rebost garantit i un entorn segur i allunyat dels caçadors. "Han perdut la por a l'home", diu la biòloga, que subratlla que l'espècie dispara la reproducció com més bé s'alimenta.
Encara hi ha un altre factor que ha jugat a favor de la natalitat dels senglars: el creuament al medi natural amb el porc vietnamita, un animal que va entrar fa anys a moltes llars i que ha acabat en molts casos abandonat a la natura, critica l'experta. Un porc senglar creuat amb aquesta espècie passa de tenir entre 3 i 5 cries a tenir-ne, de mitjana, fins a 8 o 9.
L'experiència dels gestors catalans no dista gaire de la que expliquen els representants italians a la trobada a l'Hotel Montanyà de Seva. "Fa una dècada hi havia un parell de pobles que reportaven problemes amb el senglar, avui ja en són 105, que van des de petits nuclis fins a ciutats com Roma", apunta Andrea Monaco, recercador de l'institut governamental Ispra. Reconeix que encara estan en la fase d'estudi de mesures en entorns urbans, on el principal maldecap són "les escombraries abandonades" i els ciutadans que donen menjar a animals de carrer que acaben atraient també els senglars. Entre les mesures en estudi a Roma s'havia sospesat fixar una hora màxima per deixar la brossa al carrer al vespre, però Monaco reconeix que, de moment, no hi ha res ferm.