Una massa de brutícia a la platja de Badalona: "És el més bèstia que he vist mai a sota l'aigua"
Es viralitza un vídeo que mostra el fons marí contaminat, a conseqüència d'un conflicte enquistat des de fa anys
Barcelona"Bon dia, per dir alguna cosa. Soc aquí a Badalona, a prop del port, i mireu com està el fons, és un autèntic desastre". En aquest moment, Manel Calero abaixa la càmera a sota l'aigua i comença a descendir diversos metres fins a arribar al fons marí. En lloc d'algues i peixos, hi ha una massa gegant de brutícia, de tovalloletes, ampolles de plàstic i compreses, entre molts altres elements. "És el més bèstia que he vist mai sota l'aigua", explica Calero, que és aficionat a la pesca i al submarinisme. L'home va gravar el vídeo aquest mateix diumenge, el va penjar a les seves xarxes socials i al cap d'unes hores es va viralitzar i es va omplir de comentaris que condemnaven l'estat del fons marí de Badalona.
"Hi ha tones i tones. S'ha fet una malla gegant, encara que hi hagi corrent és tan gran que no es mou", comenta Calero en declaracions a l'ARA, i insisteix que en el seu vídeo només es pot veure una petita part d'aquesta gran massa de brutícia. Sobretot, diu, hi havia tovalloletes i compreses. I no va haver de nedar gaire per veure-ho: descriu que amb prou feines era a 15 metres de la platja del Coco, a tocar de l'espigó. Uns metres més enllà hi havia una gran quantitat de peixos, i això encara el va indignar més, pel mal que pot produir la brutícia a aquests animals.
El vídeo de Manel Calero és l'última imatge (i una de les més potents) d'un conflicte que fa anys que està enquistat: "Cada vegada que plou les aigües de les rieres es barregen amb la de les clavegueres i van a parar al mar", admet en declaracions a l'ARA Daniel Gracia, tercer tinent d’alcaldia de l'Ajuntament i responsable de Territori i Sostenibilitat del govern municipal. És un conflicte que ell, que va néixer el 1979, ja va viure de petit i recorda banyar-se en unes aigües de Badalona molt brutes pel mateix problema.
Tres nous dipòsits
Gracia explica que entre el 2011 i el 2015 van fer un estudi del clavegueram i van arribar a la conclusió que necessitaven una desena de dipòsits d'aigües fluvials per evitar que l'aigua neta de les rieres es barregi amb els residus provinents de les clavegueres en episodis de pluja intensa. De moment, de dipòsit només n'hi ha un i una de les promeses electorals del popular Xavier García Albiol, actual alcalde badaloní, era construir-ne tres més abans que acabés el mandat. Gracia explica que aquest continua sent el seu objectiu: ja s'ha pressupostat la redacció del projecte, un pas que ha costat 800.000 euros, i al setembre signaran el conveni amb l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), que serà qui executarà la mesura. El tinent d'alcaldia calcula que amb aquests quatre dipòsits acabats podran evitar que durant el 75% de les pluges es col·lapsin les rieres i es barregin amb el clavegueram.
Els residus que acaben al mar són, la major part, elements que els veïns de Badalona llencen al lavabo, tot i que també s'hi acumulen objectes que es poden colar pel clavegueram, com ampolles d'aigua. El tinent d'alcaldia explica que els veïns de Badalona ja estan acostumats al fet que l'endemà d'un gran episodi de pluges onegi la bandera vermella a les platges de la ciutat perquè no es pot garantir una bona qualitat de l'aigua. I això qui ho neteja? Gracia explica que ells, encara que volguessin, no podrien netejar el fons marí, ja que és una competència de l'Estat. "Nosaltres ens hem de centrar en no embrutar-lo", afegeix el tinent d'alcaldia.
