Mascort acusa l'Estat de "posar bastons a les rodes" a la llei contra la sequera

Barcelona"No entenem la interpretació que fa el PSOE a una llei que el mateix PSC hi ha donat suport. No entenem a què juga el PSOE: a posar bastons a les rodes". Així de contundent ha estat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, davant la decisió de la Moncloa, avançada per l'ARA, d'iniciar els tràmits per impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana per fer front a la sequera que va aprovar el Parlament el maig passat. Una norma que, tal com ha subratllat aquest dilluns Mascort, va tirar endavant també amb el suport dels socialistes.

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha sortit al pas de la decisió del govern espanyol i ha defensat que la norma catalana és una de les més treballades. "El nostre redactat és més garantista que molts dels que hi ha aprovats a l'Estat", ha assegurat. L'Estat, però, no ho té tan clar i la polèmica ha centrat els retrets, avui, de la campanya electoral.

Tal com ja va explicar ahir aquest diari, el govern espanyol considera que hi ha quatre punts del redactat que podrien contradir els mandats europeus, sobretot en matèria de contractació d'emergència. Es tracta, concretament, dels articles 1 i 2 i del primer i el segon annex, que faculten l'administració catalana a contractar obres per combatre la sequera: actuacions com ara millores per a l'estalvi d'aigua, per connectar les xarxes d'abastiment o millorar els processos de tractament de l'aigua. La Generalitat defensa que les contractacions d'emergència són un tràmit "ràpid i àgil" i recorda que ja es van fer servir en altres períodes excepcionals, com ara durant la pandèmia per comprar mascaretes. "Ja hi ha ajuntaments que estan fent obres d'emergència, pous i millores", ha recordat Mascort, que ha qualificat la situació d'"inaudita" i ha considerat que "al final anirà en detriment dels ciutadans".

Polèmica en campanya

L'exconsellera i ara número dos d'ERC a les eleccions del 23-J, Teresa Jordà, també ha qualificat "d'aberració extrema" el fet que la Generalitat hagi de modificar la llei per evitar que quedi suspesa pel TC. De fet, encara no és segur que la llei acabi al Constitucional, ja que de moment el que s'ha obert és un "procés de conciliació" per aclarir quins punts de la llei catalana caldria matisar. Fonts del govern espanyol apunten que, tot i que la norma acabés a l'alt tribunal, l'Estat no en demanaria la suspensió total, un aspecte que el departament d'Acció Climàtica també ha donat avui per fet: "Entenem que el govern del PSOE, o qui hi hagi en aquell moment, no farà una cosa com aquesta davant la pitjor sequera dels darrers trenta anys", ha dit aquest matí el conseller.

Aquest mateix dilluns el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha aprofitat per restar importància al tràmit iniciat per l'Estat. "Hi ha qui té interès a exagerar-ho; nosaltres a resoldre-ho", ha etzibat Illa, que ha recordat que es tracta d'un procediment comú. Segons el mateix govern espanyol, la passada legislatura es van iniciar 22 procediments d'aquest tipus, i en 20 (16 de forma total i 4 de forma parcial) es va arribar a un acord entre administracions, evitant el recurs d'inconstitucionalitat.