"El Llobregat i el Besòs poden patir la mateixa situació que el País Valencià"

Barcelona"Estic molt frustrat. Fem plans, estudis, projectes... Veus que en qualsevol moment pot passar [una inundació]. Veus que passarà i que no es fa res per evitar-ho". La frase, demolidora, és del degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports del País Valencià. Javier Machi s'ha passat una setmana sencera traient fang dels carrers del seu poble, Algemesí, que va quedar arrasat per les riuades provocades per la DANA de la setmana passada. Assegura que està fart d'avisar i que no es prenguin mesures. "Ens hem armat d'una quantitat de legislació, de normatives, de regulacions i de traves que fan que les coses triguin molt a fer-se; és frustrant", repeteix visiblement cansat, en declaracions a l'ARA. Ell va construir casa seva amb previsió, en un terreny elevat. "Només se m'ha inundat el celler –relata–. Jo no em vaig fer cap soterrani, és evident que en aquella zona era millor no fer-ne cap", explica.

Aquesta setmana passada, la natura s'ha encarregat de fer evident que les zones urbanitzades en terrenys inundables estan en risc, i no són exclusives del País Valencià. A Catalunya, la Generalitat –a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)– té detectat que un 15% del territori és inundable i estima que actualment hi ha més de 700.000 persones (el 9% de la població) que viu en una d'aquestes zones. En total, hi ha 521 municipis que estan obligats a tenir un pla municipal de protecció civil, però més de la meitat, gairebé 300, encara no en tenen. Les construccions (cases, escoles, residències, infraestructures...) estan fetes i les pluges torrencials fruit del canvi climàtic són cada cop més freqüents, fins i tot en episodis de sequera. ¿Com es pot protegir, doncs, tot el que ja hi ha construït en aquestes zones inundables?

La resposta, segons tots els experts consultats, és complexa i té dues velocitats, el curt i el llarg termini. L'objectiu final, coincideixen enginyers i biòlegs, és "fer el territori més resilient". En un primer pas, expliquen, cal afinar tots els models de predicció i buscar solucions temporals per evitar catàstrofes com la de València. I, a llarg termini, el que cal és "repensar-ho tot". "S'ha de fer un redisseny del territori més sostenible, donant més espai als rius i a la costa, generant espais on dirigir l’aigua de forma controlada i redefinir algunes infraestructures o fins i tot moure-les de lloc", s'avança el cap de la Unitat tecnològica de solucions climàtiques i director del Centre en Resiliència Climàtica d'Eurecat, Carlos Ibáñez. Aquest enginyer té clar que la tragèdia de València es pot tornar a repetir. "El Llobregat i el Besòs poden patir la mateixa situació: són dos rius i tenen desembocadures molt semblants en molts aspectes perquè hi ha polígons, autopistes que impedeixen el pas de l'aigua i la pluja a les seves capçaleres és molt més que probable", assegura Ibáñez.

Primer pas: prioritzar

Prevenir el cop de la natura no és una feina ràpida. Però abans d'abordar la tasca ingent de reubicar-ho tot, hi ha altres coses més senzilles que es poden fer per minimitzar riscos. "A la pluja no la podem parar, l'aigua passarà; però sí que podem fer que faci el mínim dany possible", explica Machi. En aquest sentit, el professor de l'Escola de Camins de la UPC i sotsdirector de l'Institut de recerca Flumen, Beniamino Russo, creu que el primer pas per protegir el territori és detallar molt més els mapes i la cartografia disponibles. "Moltes simulacions encara no preveuen els escenaris i les dades actualitzades de les projeccions del canvi climàtic, que canvien cada quatre o cinc anys –apunta Russo–. Si no actualitzem les quantitats i probabilitats de pluges, potser ens quedarem curts", avisa.

També subratlla que les simulacions haurien de ser més "detallades" per prioritzar on cal actuar abans. "Normalment posem la vista en grans infraestructures o en la densitat de població; i això està bé, però cal anar més enllà i detallar els elements i grups vulnerables, com residències o escoles i definir on cal actuar primer. Aquesta informació la tenim, fem-la servir!", reclama Russo, que assegura que els mapes es podrien fer "parcel·la a parcel·la". "Si a Protecció Civil li diem, per exemple, que en aquest barri hi ha quatre residències, ells ja poden enfocar una millor gestió", defensa. "També tenim eines de simulació de crescudes de rius que permetrien prioritzar, al detall, les infraestructures que cal redissenyar primer", afegeix Ibáñez, que considera que en aquest primer estadi també es podrien millorar els sistemes d'alarma perquè s'activin automàticament quan plou a les capçaleres dels rius, o amb les tempestes marines.

Aquest punt no és menor, perquè, tal com recorda Pau Fortuño, biòleg i tècnic de recerca del CREAF, a Espanya hi ha una llarga tradició de construir en zones amb un "alt risc" d'inundació. I Catalunya no és una excepció. "Els barems tècnics parlen de zones on pot passar alguna cosa en un període de retorn de 500 anys, però és que hem construït en zones amb un risc en un període de retorn de 50 anys", alerta Fortuño. "Són construccions abocades al fracàs perquè, miri, allà hi passarà alguna cosa segur –argumenta l'expert–. Tenim tot el Vallès Occidental i Oriental, tota la confluència del Besòs, la zona del congost, la riera de Tenes, de Caldes, el riu Ripoll: no vull ser catastròfic, però allà hi ha moltíssima zona i indústria construïda en zona inundable", alerta.

Fortuño apunta que s'ha robat massa espais als rius, que ara baixen "asfixiats". "El mateix passa al Camp de Tarragona, amb una serralada similar. De fet, tot el litoral i prelitoral mediterrani és molt similar geològicament, amb un mar molt calent, i per això [el que ha passat al País Valencià] podria reproduir-se des de Múrcia i cap amunt", afegeix. Explica que és una zona molt similar amb una gran plana on hem construït de manera bestial en alguns punts, com per exemple, al Baix Llobregat.

Segon pas: solucions intermèdies

Davant d'aquest escenari, el segon moviment per enfortir el territori de les seves pròpies rieres sobtades seria el de fer obres concretes sobre tot allò que ja està construït en zones inundables, per prevenir destrosses. Es tracta de fer múltiples actuacions relativament ràpides i "específiques" en els punts "més crítics", aclareix Ibáñez. "Començant, per exemple, per adaptar o eliminar edificacions en les zones més urbanes on hi hauria més danys personals en cas de riuades", apunta. Russo continua: "Es pot millorar el drenatge urbà, que és una cosa que també es fa molt poc, perquè al final aquestes rieres sobtades entren a les ciutats", reflexiona el professor de la UPC.

En aquest estadi entrarien també totes les obres per salvar, almenys temporalment, grans infraestructures impossibles de moure a curt termini. "Elevar les boques de metro inundables, per exemple", proposa Russo. "Elevar tot el nivell de l'aeroport del Prat, i fer-ne un millor drenatge, també –afegeix Ibáñez–. Això permetria mantenir la infraestructura durant més temps. Ara bé, si després de l'augment de les temperatures i les pluges arriba la crescuda del mar, aleshores ja fins i tot ciutats senceres patiran problemes", vaticina l'investigador d'Eurecat, que matisa que per això falta molt més temps.

Tercer pas: repensar l'urbanisme i desplaçar grans infraestructures

Totes les mesures anteriors permetrien guanyar temps, però només això. Tant enginyers com biòlegs apunten que la solució final passa, a llarg termini, per redissenyar-ho tot. Una tasca ingent, perquè a Catalunya ja hi ha centenars de construccions fetes i en risc: com Mercabarna, l'Hospital de Bellvitge, l'aeroport del Prat, centenars d'escoles, residències de gent gran, carreteres o polígons en les lleres del Besòs o el Llobregat, la desembocadura del Tordera o tot l'entorn de Figueres, zones classificades com inundables. Cal repensar-ho tot. "La línia de Rodalies R1 del Maresme, per exemple, que passa resseguint la platja i travessa diferents desembocadures, és evident que s'ha de desplaçar cap a l'interior", sentencia Ibáñez. Fa anys que s'estudia la possibilitat, però la decisió mai acaba d'arribar: "Sortiria més econòmic segurament, moure-la que mantenir-la", pronostica.

Pel que fa al delta de l'Ebre, la seva supervivència implica ampliar les platges (per combatre els efectes dels temporals, com el Glòria o aquesta última DANA) i, a la llarga, "anar cap al model holandès, amb la construcció de dics interiors i exteriors per preservar-lo", assenyala Ibáñez. L'expert en resiliència dels terrenys apunta que això permetria segellar el delta dels rius i el mar i, tot i que implicaria bombar aigua constantment, així "aguantaria": "A Holanda fa dècades que funcionen així", compara.

"Quants anys caldria per fer tot això? Molts, efectivament. Només per fer un diagnòstic i decidir mesures en un projecte d'aquest tipus calen tres anys", admet Russo. Per això cal posar-s'hi ja, diu. "Aquest ha sigut un cop molt fort, intentem convertir-ho en alguna cosa positiva –conclou–. Que suposi, almenys, un abans i un després".