L'espoli del llentiscle, l'or verd dels boscos catalans

GironaArriben al bosc en furgoneta, d'estranquis, en grups de més de 10 persones i amb una ordre clara: recol·lectar el màxim nombre de feixos de llentiscle, una planta silvestre que creix al sotabosc de Catalunya i que té un valor econòmic molt preuat. Són treballadors precaris, la majoria immigrants en situació irregular, contractats sense assegurança i mal pagats per un empresari, que no trepitja el lloc dels fets i s'emporta tots els guanys.

Aquest arbust, amb un fruit vermell que conserva l'olor durant temps i una fulla verda perenne que aguanta molt bé sense caure, és un filó d'or. Es ven al voltant dels 15 euros el pom i està molt demanat al mercat de la flor, tant a Catalunya, per fer rams decoratius o corones mortuòries, com sobretot als països del nord d'Europa, com Holanda. A més, també té sortida al sector farmacèutic, perquè se n'extreuen els principis actius per fer-ne cosmètics, productes d'ortodòncia o complements alimentaris. És l'or verd dels boscos catalans, a l'abast de tothom, i per això molts grups organitzats l'espolien de manera indiscriminada i a l'engròs, sense demanar permís als propietaris de les finques ni tampoc tenint en compte l'impacte ambiental de l'estassada. És una pràctica que fa anys que dura i no para de créixer.

Les autoritats, alerta però limitades

Els Agents Rurals, l'àrea de medi ambient de Mossos d'Esquadra i el Seprona de la Guàrdia Civil són conscients de la problemàtica. Tant els Mossos com els Agents Rurals, però, matisen que el seu àmbit d'actuació és limitat, ja que no hi ha cap ordenança concreta de la Generalitat que reguli la recol·lecció professional de llentiscle. El departament d'Acció Climàtica admet que hi està treballant.

Fonts policials expliquen que, de moment, només poden actuar quan el propietari d'una finca els avisa que un grup ha entrat a la seva propietat sense permís. Llavors, quan els enganxen, requisen els feixos espoliats i els conviden a marxar, però no els poden denunciar ni aixecar una acta, de manera que és molt difícil tenir un registre i un perfil objectiu d'aquest tipus de situacions. Només poden procedir amb contundència quan enxampen un empresari que comet un delicte flagrant d'explotació laboral, tal com va passar fa un mes a Albons (Baix Empordà): la Policia Nacional va detenir un home que contractava immigrants sense papers per recol·lectar llentiscle en jornades de 10 hores i unes remuneracions que no pujaven dels 20 euros.

Marc C. de Sobregrau, enginyer de forests i propietari d'una finca al Vallès Oriental, va patir robatori de llentiscle a les seves terres fa tres anys. Va denunciar-ho, va anar a judici i ara està pendent de la resolució. Sobregrau acusa les forces de seguretat d'inacció: "S'excusen dient que falta una regulació explícita del llentiscle, però la legislació forestal ja els dona competències suficients per actuar", defensa. "Oi que ningú pot venir a casa meva a talar un pi? Doncs amb el llentiscle passa el mateix", certifica. "A més –continua el propietari– quan t'hi trobes, només pots denunciar la persona que entra a la teva propietat, que no té cap culpa que un explotador l'obligui a fer aquesta feina".

De Sobregrau es pregunta per què ningú aixeca la manta dels negocis bruts que hi ha darrere del llentiscle: "Com és que no es fan inspeccions de treball a les empreses de floristeria de la zona, que envien immigrants sense permís de treball, pagats en negre, i llavors facturen 500 euros en un dia?" "Això és blanqueig de capital", manifesta. El propietari creu que la solució justa seria acordar amb els empresaris un import a canvi de deixar-los recollir el seu llentiscle: "Seria la manera de reconèixer que la planta és meva i de dignificar la feina de la gent que hi treballa", conclou.

La inseguretat al camp

Rosa Calsina, coordinadora territorial d'Unió de Pagesos a la Catalunya Central i masovera d'una finca, també ha viscut aquesta situació de prop. "En una masia d'un veí de la zona, van entrar cinquanta o seixanta persones per collir brots de llentiscle, van trencar els cables del bestiar amb les furgonetes i es van enfrontar amb els propietaris quan els van intentar fer fora", explica. Calsina, que no vol posar el focus en "la pobra gent maltractada sinó en la màfia que els mana", sosté que aquesta situació genera molta sensació d'inseguretat al sector agrari: "És horrible. A vegades, de nit, veus llumetes de lluny o es produeixen robatoris a les masies o conreus", manifesta. A més, "també malmeten les collites perquè es posen amb la furgoneta sobre els sembrats o deixen els boscos plens de porqueria", afegeix. Per això, des d'Unió de Pagesos, demanen una llei específica per evitar l'extracció massiva de llentiscle i, també, una ordenança general que protegeixi la propietat del sòl agrícola. "La gent de ciutat no entén que els boscos i els camps són casa meva i que, per tant, s'han de respectar", certifica.

Per donar a conèixer aquesta problemàtica, el 2021 va néixer el Grup de Treball del Llentiscle, dins de l'associació de la Flora Catalana, que té suport de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya. Més enllà del problema social de la recol·lecta clandestina, Francesc Caralt, responsable del grup, també posa l'accent en l'amenaça mediambiental de l'espoli: "En aquestes estassades massives es tallen les flors i això evita que la planta es reprodueixi, així que, tot i que de moment és un arbust abundant, a la llarga pot ser un perill per a la seva supervivència". Des del grup de treball no defensen que es prohibeixi l'extracció amb fins econòmics, sinó que se'n faci un ús sostenible: "S'hauria de fer poda selectiva, deixant branques perquè puguin fer floració i no repetir un mateix bosc fins al cap de tres anys", afirma.