La campanya de reg més crítica per la sequera

MiralcampEl Canal d’Urgell, una de les infraestructures de regadiu més grans del país, ha començat aquesta setmana una campanya de reg crítica, que engega amb una setmana de retard, amb la meitat del cabal habitual i la incertesa de si caldrà interrompre-la abans d'hora per la sequera extraordinària que pateix Catalunya. El canal és una infraestructura cabdal, que rega 70.000 hectàrees de 18.000 pagesos de les comarques de Lleida (el Pla d'Urgell, el Segrià, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell), que també dona servei a quasi 2.000 granges i 175 indústries i que garanteix l'aigua de beure de 121 municipis. El futur de tots plegats és incert si durant la finestra d'esperança d'aquesta primavera no arriben les esperades pluges.

El canal principal d’aquesta infraestructura es proveeix de la reserva del sistema Oliana-Rialb, on ara mateix hi ha menys de cent hectòmetres cúbics emmagatzemats. Malgrat el desgel de la neu acumulada al Pirineu (enguany n'hi ha menys de la meitat de la mitjana), els tècnics han advertit que si la situació no millora s’haurà de clausurar el reg a finals de juliol, una data prematura que posarà en perill molts cultius. Si plogués durant els mesos d’abril i maig, com acostuma a passar cada any, es podria continuar regant fins a mitjans d'agost i, tot i així, el final de la campanya ja arribaria un mes abans del que és habitual.

"En el moment que les reserves arribin a 35 hectòmetres cúbics, haurem de parar”, confirma el director general del Canal d’Urgell, Xavier Díaz. Aquesta quantitat, que es denomina cabal ecològic, suposa la suma de vint hectòmetres d’Oliana i quinze de Rialb (avui al 7% de la seva capacitat total). L'objectiu de guardar aquest cabal és per garantir el subministrament d'aigua de boca. Aquesta aturada no només afectaria els regants del Canal d'Urgell, sinó també els del Segarra-Garrigues (13.000 hectàrees més).

Primeres mesures restrictives

La comunitat de regants, de gestió estatal a través de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), ha decidit reduir el seu reg fins a un 40% per poder allargar al màxim la campanya. Però, a més, ha aprovat recentment altres mesures, com prescindir de segones collites, plantar cultius que requereixin menys demanda d’aigua (substituir el blat de moro pel gira-sol o la melca), restringir el reg de guaret i retardar al màxim el primer reg de fruiters. La Comissió de l’Aigua del Canal d'Urgell es reunirà a partir d’ara cada quinze dies per avaluar l’estat dels embassaments i prendre noves mesures si calen. “En qualsevol cas, els pagesos saben molt bé com afrontar aquesta campanya tan excepcional”, considera Díaz.

Les restriccions d’aigua faran que les collites siguin òbviament inferiors aquest any. Per exemple, si persisteix la sequera, el blat de moro deixarà de ser rendible, amb una caiguda de la productivitat del 60%, mentre que el gira-sol i la melca afrontaran davallades del 30%. Pel que fa als fruiters, els productors assumeixen que baixarà també la producció i que es reduirà el calibre (la mida) de les peces de fruita. Però el principal temor és la supervivència dels arbres. Per això alguns pagesos creuen que hauran de sacrificar la fruita (fent-la caure abans d’hora) per salvar-los.

El sindicat Unió de Pagesos denuncia la incertesa que pateixen els agricultors. Exigeix tant a l’Agència Catalana de l’Aigua (responsable de les conques internes) com a la CHE una millor programació del reg per donar garanties. “Els regants no tenen la informació necessària per encarar una campanya de reg excepcional i viuen una inacceptable incertesa”, declaren fonts de l’organització sindical. El seu responsable de regadius, Jaume Pedrós, que alhora és regant de Linyola, considera que la CHE havia d’haver prohibit el blat de moro “per evitar l’especulació” i en solidaritat amb els pagesos “que potser perdran el cereal per la manca d’aigua”.

D’altres han alçat la veu contra les hidroelèctriques. Llorenç Pedrol, un productor de fruiters de Miralcamp (Pla d’Urgell), recorda que fa un any les empreses que exploten les centrals hidroelèctriques dels embassaments "van fer molts diners llençant l’aigua i aprofitant la pujada de preus de l’energia” i lamenta que hagin de ser els pagesos els qui pateixin les restriccions.

Modernització a set anys vista

El Canal d’Urgell és el més gran, però també, amb més de 150 anys d’història, un dels més antics. Això significa que és un regadiu tradicional que fa de moment inviable la implantació d’un reg més eficient, com el gota-gota o l’aspersió. De moment, continua regant per gravetat, fet que obliga molts pagesos a esperar el seu torn pacientment. Les finques situades a les darreries de les séquies encara estan esperant ara l’aigua per salvar el cereal, que és el primer cultiu que s’està atenent. Posteriorment, aniran els farratges i, finalment, els arbres fruiters.

“La terra està molt seca i cal molt més temps per regar les finques convenientment”, explica Ramon Llavall, portaveu de la sectorial de l’aigua del sindicat JARC i un dels responsables de la col·lectivitat de regants de Tàrrega. Els portaveus sindicals recorden que el projecte de modernització, amb un pressupost global de 1.420 milions d’euros i la participació de les administracions, no és assumible per als pagesos, molts d’ells a les portes de la jubilació. “Aquesta inversió no es pot amortitzar ni en tota una vida laboral”, conclouen.