L'últim habitant de Sant Romà de Sau torna a casa

Sant Romà de Sau (Osona)Feia quinze anys que Àngel Font no veia les parets enrunades de la masia on havia viscut de petit. Des del 2008 aquests records estaven submergits sota l'aigua. L'Àngel, de 71 anys, va néixer a la Riba, una masia de Sant Romà de Sau (Osona), el poble a la vora del riu Ter sobre el qual, el 1963, es va construir el pantà de Sau, que va canviar la fisonomia de la vall per sempre. La seva família és l'única que, després de la construcció del pantà, va quedar-se a viure a la zona i ell és l'últim resident local nascut a les antigues masies que ara, enmig d'una falta de pluges extraordinària, han tornat a emergir.

Al que queda de la Riba, encara una mica negada d'aigua, avui s'hi pot accedir caminant des de l'església en direcció a la presa. Abans era una fonda on sempre hi havia gent, sobretot excursionistes, tofonaires de pas i fins i tot agents de la Guàrdia Civil que feien el recorregut a peu de Roda de Ter fins a Tavertet. L'Àngel Font hi va viure fins als 6 anys i en tenia 12 quan la presa es va posar en funcionament. Té molt presents les classes a l'escola de Sant Romà i la primera comunió. I quan baixa fins a l'església romànica encara sap reconstruir tota la distribució dels carrers i de les antigues masies veïnes, com la Rovira, el Moner, el Vilà i el Molí.

"Quan era jove no donava importància a aquestes runes, però amb l'edat, a mesura que la història del pantà s'ha començat a explicar i ve tanta gent a visitar-lo, m'entra el sentimentalisme i m'agrada que el passat es doni a conèixer", explica mentre camina davant les parets enrunades de la infantesa. "Era un poble preciós, en una vall fèrtil, molt oberta, envoltada per la serralada de les Guilleries i travessada pels meandres del riu", recorda. "Si no s'hagués fet el pantà, ara seria un dels pobles més bonics de Catalunya, molt més impressionant que Rupit", diu en to de broma.

Una zona sentenciada

Justament per aquesta situació immillorable, en una vall molt ampla entre dues cingleres franquejada pel riu, els veïns tenien clar que tard o d'hora el poble s'acabaria convertint en un embassament. De fet, les primeres projeccions per fer una presa a Sau i Susqueda es remunten al 1931, en temps de la Segona República, i els plans es van anar actualitzant amb diverses propostes fins que el 1949 van començar les obres, que van durar vint anys. "Era un lloc sentenciat i per això tothom es va fer a la idea que n'hauríem de marxar més aviat que tard i no va ser un pas traumàtic", explica l'Àngel. I continua: "Va ser un procés lent i carregós, així que la gent més reticent es va anar convencent del destí del poble i les masies es van començar a abandonar progressivament, fins que els últims anys de les obres Sant Romà era pràcticament un poble fantasma". Abans de començar a fer baixar l'aigua, les cases van quedar desmantellades perquè les pedres, fustes, bigues, portes i teules de les construccions van anar a subhasta. Només van quedar-ne les parets que ara es veuen quan baixa el nivell.

El conflicte dels veïns amb les administracions franquistes es va produir en les negociacions sobre les indemnitzacions que havien de rebre les famílies per les expropiacions de les terres. "La majoria de famílies tenien prats i conreus prop del riu molt preuats i van batallar molt per rebre una compensació justa, però no va ser fàcil", diu l'Àngel. Alguns no van cobrar fins al cap de deu anys. La família Font, que va haver d'anar a Madrid a reclamar els seus drets, no va perdre totes les propietats perquè, com que no es dedicaven a l'agricultura, no tenien terres a les zones afectades per l'embassament, sinó que la majoria d'hectàrees de la seva propietat es trobaven a la part alta; concretament 150 hectàrees de bosc, que encara conserven. Aquesta diferència va ajudar a decantar la balança als pares de l'Àngel per decidir quedar-se a Sau. La resta van marxar a buscar-se la vida a poblacions de la plana de Vic o el Cabrerès, com Santa Eugènia, Sant Julià i Taradell.

L'origen de l'Hostal la Riba

A més, van quedar-se perquè el pare, també de nom Àngel, va saber veure que, amb l'arribada de treballadors i visitants a la presa, el negoci de la cantina podria funcionar molt bé: "Va ser l'únic veí que va tenir la visió que aquí vindria molta gent i que un local d'hostaleria tindria sortida", defensa el fill. Els primers anys de les obres va muntar el local La Cantina, on oferia menjar als treballadors i després, el 1951, van construir l'Hostal la Riba pocs metres més amunt de l'embassament, on l'Àngel i la seva dona Concepció han treballat fins al 2017. La família Font també disposa d'una explotació ramadera, on encara remena l'Àngel, i una planta de biomassa, que gestiona el seu fill Marc. L'hostal, molt estimat pels veïns de la zona, era com una espècie de museu, amb fotografies antigues i retalls de premsa sobre tota la història del pantà de Sau.

Testimoni de tota la història del pantà

Com que ha viscut tota la vida en aquesta vall, l'Àngel és un pou d'anècdotes i vivències sobre el pantà. Dels anys d'obres, té a la memòria imatges dels treballadors que venien en condicions molt precàries, amb espardenyes, pic, pala i poc més. "He vist accidents i carros carregats de treballadors morts, que estan enterrats al terra del cementiri de Sant Romà", explica. A la presa, primer van treballar-hi presos de guerra i després treballadors immigrants provinents d'altres territoris d'Espanya. També gent de les masies que, abans de marxar, van contribuir a l'obra o a la posada en marxa de les instal·lacions hidroelèctriques. Per acollir tot aquest volum d'obrers, que doblava la població del poble, es va construir una colònia a la muntanya amb el mateix nom, abans de creuar el pont venint des de Folgueroles, però ara està en runes i abandonada.

L'Àngel, evidentment, també ha viscut de primera mà la massificació turística d'aquest entorn, que s'ha convertit en un punt d'atracció per a visitants de tot arreu. Recorda que el primer episodi d'arribada massiva de curiosos es va produir el 2008: "En una època de sequera molt important es van començar a difondre imatges de l'església a la televisió per conscienciar la població i va venir moltíssima gent de cop, però la febre només va durar cinc setmanes". "Ara, en canvi, després del boom d'Instagram i el programa El foraster de TV3, des de l'agost que no paren de venir milers de cotxes cada cap de setmana a fer-se la foto", certifica. El veí de Sant Romà també recorda un munt d'anècdotes sobre les múltiples vegades que ha hagut de baixar amb el tractor a remuntar cotxes, camions i motos que han quedat empantanegats al fang perquè, segons explica, "quan el nivell està molt baix i comença a ploure, l'aigua puja de seguida i agafa desprevinguts els visitants".