L’escalfament global del planeta s’accelera
La NASA assenyala el 2022 com el cinquè any més calorós de la història i confirma un augment constant de la temperatura la darrera dècada
BarcelonaCada any que passa les onades de calor tendeixen a ser més llargues i intenses, els períodes de sequera més persistents i fenòmens extrems com huracans, tifons o pluges torrencials més virulents. El 2022 no ha estat cap excepció. Un informe de la NASA assenyala el darrer any com el cinquè més calorós des que hi ha registres alhora que confirma que els darrers nou anys han estat els més càlids des del 1880, que és quan comencen els registres moderns de les temperatures. El treball de la NASA conclou que la temperatura mitjana del planeta va ser 0,89 graus centígrads superior a la del seu període de referència, 1951-1980, i 1,11 graus més alta que la mitjana des del 1880. El més preocupant, segons responsables de l’agència espacial nord-americana, és que l’increment de temperatures sembla no tenir aturador i que si alguna cosa es consolida és la tendència a un canvi climàtic “accelerat”.
Ja el director de la NASA, Bill Nelson, assegurava fa uns dies que la tendència vers un escalfament cada vegada més pronunciat és “alarmant”. Els resultats d’aquesta progressió contínua “ja els estem vivint en el nostre dia a dia” en forma d'inundacions catastròfiques, grans incendis forestals o pèrdues de collites. Edil Sepúlveda, investigador sènior de la NASA, especialitzat en l’estudi del cicle del carboni i canvi climàtic i responsable de diversos programes de detecció de gasos d’efecte hivernacle, com el CO₂ i el metà, en conversa amb l’ARA rebla el clau: “Ja no parlem només de prediccions a llarg termini, els efectes ja són ben visibles”.
“L’escalfament tant de la superfície de la terra com la dels oceans i l’atmosfera es fa més notori els darrers vint anys, especialment els darrers nou”, insisteix Sepúlveda. Si no es prenen mesures dràstiques respecte dels gasos d’efecte hivernacle, “la tendència es mantindrà les pròximes dècades”. La persistència del CO₂ i del metà a l’atmosfera fa que de totes les mesures restrictives que es puguin prendre, els resultats no es notaran fins d'aquí uns anys.
Canvis greus a l'Àrtic
Alaska, el Canadà, el nord de Sibèria i tot l’Àrtic s’estan escalfant fins a quatre vegades més ràpid que la mitjana global, segons un estudi presentat el desembre passat per la NASA i que ara es confirma. “Estem veient canvis en els ecosistemes àrtics que són molt greus”, diu l’expert. Posa com a exemple el permagel siberià, la capa glaçada del sòl, que al descongelar-se emet “grans quantitats de metà”. Els canvis també són visibles als països escandinaus i al Canadà.
L’onada de calor que es va viure el 2022 en molts països europeus també va ser “de rècord” d'ençà que hi ha registres, confirma Sepúlveda. El mateix es pot dir del Mediterrani, que també s’escalfa més ràpid que la mitjana del planeta. “L’escalfament global hauria estat superior si no hagués estat per la Niña”, puntualitza, en referència al corrent oceànic fred que, per tercer any consecutiu, s’ha enregistrat al Pacífic i que normalment s’alterna amb el Niño. El corrent porta aigües fredes a la costa pacífica americana i es complementa amb temperatures més fredes a l’Atlàntic Nord, probablement a conseqüència del desglaç àrtic.
Aquest desglaç, que es reprodueix a l’Antàrtida, és, segons l’expert, un dels principals motius de preocupació pel “més que probable” augment del nivell del mar. “Veurem una acceleració”, afirma, que situaria el nivell entre 1 i 2 metres per sobre de l’actual cap a finals de segle. El Carib, les costes de països llatinoamericans o Florida, als EUA, són algunes de les zones més afectades, per bé que l’impacte seria global.
L’acceleració del canvi climàtic i el temps tan reduït perquè els ecosistemes naturals i les àrees ocupades pels humans, sobretot les zones costaneres, que és on viu gran part de la població del planeta, s’hi puguin adaptar és “el gran problema”. “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions i això ha portat a alteracions del nivell del mar molt més importants que el que es preveu”, apunta Sepúlveda. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació. “Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens”.
