Treure aigua dels residus orgànics

BarcelonaTreure més profit de la brossa domèstica i que no acabi a l'interior del contenidor marró. És l'objectiu que es planteja l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, una planta de tractament de residus orgànics, tècnicament anomenats fracció orgànica dels residus municipals (FORM), per convertir-los en compostatge útil per a l’agricultura, aigua regenerada i biogàs. 

Anualment, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es generen al voltant d’unes 1.400.000 tones de residus i gairebé dues terceres parts són matèria orgànica. Ara com ara, les plantes de tractament se centren únicament en complir els límits d’abocament, és a dir, en no sobrepassar l’emissió permesa de residus, però aquest procés no té en compte la quantitat de nutrients de la fracció orgànica que es perden pel camí. 

Per revertir la situació, el projecte LIFE de la Unió Europea ha instal·lat a la planta de l'AMB de Montcada, així com a Itàlia i Bèlgica, els tres primers prototips dedicats al tractament de les restes líquides procedents dels residus orgànics municipals. Si finalment els resultats són satisfactoris, la intenció és reproduir la innovació a escala industrial. D’aquesta manera no només s’aconseguiria reduir l’impacte ambiental per la descarbonització de les plantes de tractament de residus, sinó que a més es generaria una gran quantitat d’energia verda. En el cas de l’Ecoparc 2, si el prototip s’implantés en dimensions estàndard, podria produir 306.600 m³ de biometà cada any, l’equivalent a 3.219.300 kWh. Per tant, suficient per subministrar electricitat a 994 llars durant un any sencer.

La innovació és especialment oportuna en un context de crisi energètica i en què la independència de combustibles fòssils és cada vegada més necessària. La cap de secció i control de qualitat del tractament de residus de l’AMB, Glòria Sánchez, insisteix en recalcar l’impacte directe que tindria en la ciutadania: “Hauria de pagar menys taxes i l’electricitat seria molt més barata”. La producció de biometà generada per la planta no només es podria utilitzar en forma de gas natural, sinó també com a combustible per a vehicles.

Però fins a l’agost del 2024, data de finalització del projecte, la producció es limitarà als 8 m³ diaris d’aigua recuperada i els 84 m³ de biometà al dia que genera el prototip, que és net i inodor, a diferència de les instal·lacions veïnes. Tot i les petites quantitats que es produeixen, el projecte ha aixecat, en paraules de Sánchez, “una gran expectació” per la innovació en el tipus de tractament dels residus que es fa dins els quatre dipòsits de la planta. Concretament, l’Infusion digereix la matèria orgànica de manera anaeròbica, és a dir, sense oxigen, i a una temperatura de 55 °C. Això fa que la FORM es pugui separar de manera molt més eficient en matèria sòlida —utilitzada per a compostatge— i en matèria líquida, d’on sortirà aigua regenerada i biometà, tantes vegades com sigui necessari per treure'n tots els nutrients.

Una alternativa per a l’agricultura

El projecte no només és un avenç en l’àmbit energètic, sinó que també pot ser un gran benefici per a la pagesia. De fet, el que es diposita al contenidor de reciclatge marró no deixa de ser en gran manera matèria orgànica i, si és tractada correctament, es pot obtenir contingut de nitrat amònic i sulfat amònic, dos elements imprescindibles per fertilitzar els camps. A més, el 80% dels residus orgànics estan compostos d’aigua i, gràcies a la digestió anaeròbica del prototip, es pot convertir en aigua regenerada, higienitzada i amb un alt contingut de nutrients per ser utilitzada per regar els camps sense haver de passar per cap altre procés de manipulació.