PalmaEs va conèixer com a operació Vaixell i va ser un punt d'inflexió en la gestió dels recursos hídrics a les Balears. El 1995 Mallorca patia una intensa sequera, i el Govern –en aquell moment en mans del popular Gabriel Cañellas–, amb la connivència del llavors ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell, va decidir transportar en vaixell aigua de l'Ebre fins a l'illa. Però una bodega de la primera embarcació estava acabada de pintar, l'aigua es va contaminar i es van acabar tirant a la mar els 30.000 metres cúbics que es transportava. Aquest episodi, una de les polèmiques ambientals més sonades a les Balears, va costar en aquell moment l'equivalent a 27 milions d'euros. Després del fracàs de l'operació Vaixell, Mallorca "va apostar per la dessalinització", recorda el catedràtic de geografia física de la UIB Cels García.
Des del primer boom turístic, a la dècada dels setanta –el 1973 es varen registrar 3,8 milions de viatgers–, el nombre de turistes no ha aturat de créixer, fins a tocar el màxim històric de 16 milions de turistes l'any 2019. Aquesta activitat no només ha revolucionat la vida i l'economia dels illencs, sinó que també ha posat en tensió uns recursos naturals que, en un entorn insular, són limitats. L'operació Vaixell va ser un intent de donar resposta a unes Illes que ja llavors tenien problemes per assumir l'impacte del turisme de masses en els recursos hídrics. Ara, els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic i una pressió humana que reprèn la magnitud prepandèmia, agreugen el problema de la sostenibilitat de l'aigua.
Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) publicat al juny posa per primera vegada una mica de llum sobre l'impacte de l'activitat turística en el sistema hídric illenc. La principal conclusió és que els turistes que visiten les Balears consumeixen el 24% dels recursos hídrics autonòmics. En concret, són devers 33 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. Aquesta pressió es dona a l'estiu, quan plou menys, i porta conseqüències com que alguns municipis de la Serra de la Tramuntana hagin de recórrer als camions cisterna durant la temporada turística per abastir la demanda.
Les pèrdues de les canonades, un problema a resoldre
En aquest context, la conselleria de Medi Ambient i Territori ha decidit posar un topall al creixement dels municipis si no poden assegurar la suficiència hídrica. Així, el nou pla hidrològic –que serà vigent fins al 2026– estableix, per primer pic, que per modificar qualsevol normativa que suposi una expansió urbanística, els municipis hauran de garantir que el volum d'aigua que proveeixen a la seva població no superi els 250 litres per persona i dia i que les pèrdues d'aigua de la xarxa de subministrament siguin inferiors al 25% el 2025 i al 17% el 2027. Ara com ara, el 64% dels municipis (43 en total) perden més del 25% en fuites.
Cal precisar que les Balears es nodreixen, principalment, de les aigües subterrànies. De fet, entre un 60% i un 80% dels recursos hídrics que es consumeixen a l'arxipèlag provenen dels aqüífers, un 5% prové dels embassaments i la resta és aigua dessalada. Quan l’aigua subterrània se situa per sota del 60% es considera que s’ha entrat en sequera i s’opta per la dessalada.
El Govern ja adverteix en el seu Portal de l'Aigua que "la suficiència hídrica no està assegurada a mitjà termini" en alguns nuclis urbans de 15 municipis, entre els quals hi ha Palma, Manacor i Ciutadella. A més, es considera que hi ha insuficiència hídrica per satisfer noves demandes en 37 de les 97 masses d'aigua subterrània del territori. Precisament, la demanda dels nuclis urbans és una de les pressions que generen més impacte: suposen més de la meitat de la demanda d'aigua. La segueixen el sector agrari (un 24% a Mallorca) i l'agrojardineria (un 13%).
![Vista del riu Po més llarg d'Itàlia, gairebé assecat, a prop del pont de Bondeno, que uneix les regions del Vèneto i l'Emília-Romanya](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
