Medi Ambient

Un 'hub' de proteïna vegetal a Lleida per donar feina a 2.000 treballadors

Grans empreses s'uneixen per regenerar 50.000 hectàrees naturals mediterrànies i treure'n profit econòmic

AGRICULTURA A GRAN ESCALA Un exèrcit de recol·lectores collint soja en un camp, al Brasil.
3 min

Barcelona"El capital natural és un sector en creixement i grans oportunitats de negoci", afirma Joan Cabezas, conseller delegat de Nactiva, una nova plataforma constituïda amb les aportacions d'empreses com Agbar, Naturgy o CaixaBank, que pretén impulsar negocis que serveixin per regenerar 50.000 hectàrees naturals de la regió Mediterrània fins al 2030. Un d'aquests projectes vol instal·lar a Lleida un centre de processament de proteïna vegetal, amb capacitat per abastir tot Europa i amb producció agrícola local, a base de pèsols, tramús, cànem o cigrons.

Per fer-ho, compten amb la col·laboració de l'empresa lleidatana de productes vegetarians Flax & Kale, que ja té una cooperativa de producció a Bell-lloc, i que és una altra de les empreses fundadores de Nactiva. Els beneficis ecològics del projecte són grans. "Actualment, la majoria de productes de proteïna vegetal que consumim provenen de la soja cultivada en grans monocultius al Brasil o l'Argentina", explica Cabezas. Aquests cultius tenen un enorme cost ecològic de desforestació i consum d'aigua, alhora que generen sovint casos d'acaparament de terres que perjudiquen les comunitats locals, com va comprovar l'ARA al Brasil. "Aquesta soja després és traslladada en vaixell cap a Austràlia o el Canadà, on són avui dia els principals centres de processament [d'aliments vegetarians]", afegeix Cabezas.

Amb aquest hub de producció a Lleida s'estalviarien "tones de CO₂ emeses a l'atmosfera" i s'evitaria part de la desforestació al Sud Global, alhora que es generarien llocs de treball a Lleida: uns 2.000 només a la planta de processament, segons Cabezas. A més, "beneficiaria els agricultors locals", afegeix el directiu, perquè la idea és que les matèries primeres siguin de proximitat, principalment llegums. "Els agricultors mediterranis tenen més cultius de fruita, fruita seca o vinya, que són de primavera i estiu, i els llegums són eminentment d'hivern, de manera que es poden combinar els dos cultius en un mateix terreny", explica Cabezas.

Un altre dels projectes de Nactiva vol reconvertir les antigues colònies industrials del Llobregat, moltes de les quals avui abandonades, per instal·lar-hi un hub de recerca i innovació (R+D) sobre la natura. Les instal·lacions també donarien cabuda a "empreses de turisme i oci que podrien fer-ne un ús de negoci amb colònies per a nens, centres de wellness o turisme rural" i que, per tant, estarien disposades a invertir en el projecte. Amb els beneficis es pretén regenerar les ribes verdes del Llobregat i millorar el seu cabal.

Uns 1.500 milions el 2030

"Es tracta de crear activitat econòmica, nous llocs de treball i generar un benefici econòmic amb projectes que protegeixen i regeneren el capital natural del Mediterrani", resumeix Cabezas, que, juntament amb Silvia Alsina, consellera delegada de Roman, ha impulsat aquesta plataforma d'inversió o "market builder". L'objectiu és mobilitzar en total 1.500 milions d'euros per a uns 200 projectes com aquest fins al 2030, que permetrien regenerar 50.000 hectàrees naturals del Mediterrani.

Per fer-ho, compten amb aportacions inicials (que prefereixen no quantificar) d'Agbar, Naturgy, Celsa, Ciments Molins, Catalana Occident, CaixaBank, Flax & Kale, Ametller Origen, Grant Thornton, Global Impact Assets, Palladium i Roman. Però per a cada projecte concret es buscaran inversions públiques i privades concretes. "El nostre client principal és el capital natural, però treballem per posar d'acord tres grups d'interès: les companyies, les organitzacions del territori com governs locals, ONG o entitats científiques, i els inversors tant públics com privats", explica Cabezas.

La plataforma Nactiva està constituïda com a societat de beneficis d'interès comú (SBIC), sense ànim de lucre. Però els projectes que dissenya i impulsa sí que buscaran beneficis econòmics per a les empreses que inverteixen. De fet, un dels criteris de selecció dels projectes és "l'interès dels inversors", però d'altres són l'impacte ecològic i social al territori i la seva "replicabilitat i capacitat per reproduir-se a gran escala". Per això, compten amb un consell assessor que els ajudarà a identificar oportunitats de negoci en el capital natural que compta amb científics i experts en economia verda.

stats