Els hotels i balnearis no podran omplir les piscines en situació d'emergència per sequera

BarcelonaLa gradual i agònica baixada del nivell dels embassaments, que actualment se situa al voltant d'un 16,2%, obliga el Govern a preparar-se per declarar l'emergència climàtica als 202 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona que es nodreixen del Sistema Ter-Llobregat i que és on viu la majoria de la població catalana. Un escenari que, després de dilatar-lo el màxim possible, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, situa per ara a l'última setmana de gener, concretament el dimarts dia 30.

L'entrada a aquesta nova fase (que té tres graus de gravetat) comportaria aplicar severes restriccions, com ara limitar el consum d'aigua a 200 litres per habitant i dia (en la fase 2 de l'emergència baixaria a 180 litres per persona i dia, i en la fase 3, a 160), rebaixar el cabal ecològic dels rius i restringir les dutxes en algunes instal·lacions esportives. Aquestes primeres mesures que l'executiu ja va anunciar el desembre i que s'aproven a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts s'han anat desgranant al sector en les últimes hores, però se n'hi afegiran de noves: per exemple, quan es decreti la fase d'emergència, els hotels i balnearis no podran reomplir les piscines. Tampoc es podran reomplir les piscines d'ús comunitari.

"El pla especial de sequera de l'any 2020 ja prohibeix omplir totes les piscines. Nosaltres ara fem una excepció per permetre l'esport pensant sobretot en els joves i la mainada, però posant-hi unes condicions", ha advertit en roda de premsa el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort. En aquest sentit, el conseller ha estat clar: les piscines que estan preparades per seguir funcionant sense necessitar més aigua es podran mantenir obertes, però en cap cas es podran omplir ni reomplir (tret dels casos excepcionals ja explicats).

Els usos lúdics de l'aigua són els que han generat més debat en plena crisi per la sequera, per exemple en el cas de les pistes de gel no artificial que han proliferat aquest Nadal. També el consum d'aigua que fa el turisme. De moment, les dades que ofereix l'administració no desgranen la diferència entre la despesa dels ciutadans i la que fan els visitants, tot i que la dels visitants podria ser molt superior.

Pel que fa a les mesures que ja s'aproven aquest dimarts, i que han de servir per preservar al màxim l'estat dels embassaments tot i els límits a l'activitat econòmica que impliquen, s'aniran graduant en funció de la gravetat de l'emergència.

Reg amb aigua freàtica i piscines d'ús esportiu

D'acord amb la primera modificació del Pla, el Govern permetrà el reg de jardins i zones verdes públiques amb aigua regenerada o freàtica amb l'objectiu d'assegurar la supervivència dels refugis climàtics a la ciutat. De fet, la ciutat de Barcelona ja s'està preparant per a aquestes restriccions i pretén regar l'arbrat amb l'aigua del subsol, amb la intenció d'intentar minimitzar l'impacte sobre el verd de la ciutat. Així doncs, queda prohibit utilitzar aigua potable per regar, excepte en el reg públic de supervivència de caràcter singular o monumental.

De la mateixa manera, s'autoritzarà el reg per a esports federats, també únicament amb aigua regenerada o freàtica que no competeixi amb l'abastament. En aquest cas, però, el Govern distingeix entre la fase 1 i 2 de l'emergència. A la fase 1, en la qual entraríem aquest gener, cal calcular el volum del consum del reg i compensar-lo reduint la despesa d'aigua dins les instal·lacions esportives. Per exemple, tancant les dutxes, utilitzant polsadors que permetin estalviar o, si la instal·lació té un bar, utilitzant menys aigua. A la fase 2 també caldria portar a terme aquestes mesures compensatòries, però aleshores sí que seria obligatori tancar les dutxes. Si s'arribés a la fase 3, el reg quedaria completament prohibit.

El Govern també permet reomplir les piscines, però no totes. En aquest sentit, només contempla reomplir les piscines cobertes inscrites al Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya, així com les descobertes utilitzades durant tot l'any per a la pràctica d'esport federat. En tots dos casos s'hauria de compensar el consum d'aigua amb mesures d'estalvi dins l'equipament, però, a més, les piscines descobertes estarien obligades a tancar les dutxes, ja que gasten més aigua en evaporació. Cal tenir en compte que les piscines comunitàries, les dels hotels, els càmpings i els balnearis no estan incloses en cap de les dues categories, i, per tant, no es podrien reomplir quan s'aprovi l'emergència.

Així mateix, el Govern prohibeix les pistes de gel temporals o d'ús lúdic, les dutxes i les instal·lacions per a la neteja de peus a les platges, i els actes lúdics com festes de l'espuma o jocs d'aigua. Davant la dificultat que pot suposar controlar quins establiments estan complint o no amb la normativa, Mascort també ha estat contundent: "El responsable de controlar el compliment és el titular del servei que subministra aigua als establiments, és a dir, els ajuntaments".

Reducció dels cabals d'emergència

Les noves mesures també inclouen una reducció del cabal ecològic en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de disposar més aigua als embassaments de les conques internes. En aquests tres rius es proposen uns nous cabals mínims en tres trams: en el del Llobregat a Sant Joan Despí, es proposa un nou cabal de 500 litres per segon a 250 litres per segon; en el Ter, de 2.000 a 600 litres per segon des del Pasteral fins a la seva desembocadura i, a la Muga, de 135 a 40 litres per segon, des de Pont de Molins fins al mar. A banda d’aquestes modificacions, i amb l’objectiu de mantenir l’equilibri mediambiental del riu, hi haurà moments puntuals en què es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropuntes, que es faria dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra.

La fase d'emergència també inclou restriccions a les activitats econòmiques: els grans projectes turístics, econòmics, industrials i urbanístics del país que requereixin un gran consum d'aigua hauran d'esperar. El Govern permetrà que es facin els tràmits, però no es podran posar en marxa mentre estigui activa la situació d'emergència.

D'altra banda, aquest dimarts el Govern també ha aprovat augmentar de 90 a 200 milions els ajuts per ajudar els ens locals a fer front a la sequera. Amb aquest increment, la Generalitat haurà destinat més de 550 milions d'euros per combatre la falta d'aigua des que l'any 2021 es va activar el Pla Especial de Sequera. Aquesta inversió inclou 160 milions d'euros en ajudes a la pagesia afectada per la sequera perquè "tothom al camp pugui continuar amb la seva activitat tot i ser una pèssima campanya per culpa de la manca d'aigua". També es destinen 168 milions d'euros en la modernització de regadius.