Què hauria de fer Barcelona per evitar un incendi com el de Los Angeles?

BarcelonaLa combinació d'una forta sequera, l'alta velocitat del vent i la manca d'espais oberts al bosc són factors que accentuen la propagació ràpida del foc. Després de veure les impactants imatges dels incendis al sud de Califòrnia dels últims dies, els experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerten que, encara que no a la mateixa escala, podria passar el mateix a Catalunya si no es fa una bona previsió dels escenaris que el canvi climàtic podria comportar. A partir de dades preliminars d'un estudi elaborat pel centre, proposen recuperar 17.000 hectàrees de conreu que estan abandonades des dels anys 50 per evitar la probabilitat que es propagui un incendi a l'àrea metropolitana de Barcelona.

La gran aposta seria recuperar els cinturons agrícoles, és a dir, espais de conreus i pastures que han anat quedant abandonats als afores de Barcelona i que podrien disminuir un 30% les connexions de foc en cas d'incendi. Què vol dir reduir la connectivitat del foc? Aquest concepte fa referència a "la distribució espacial de zones de característiques de combustible similars", explica l'investigador del CREAF i autor principal de l'estudi Rodrigo Balaguer. És a dir, que el fet que les masses forestals estiguin més juntes afavoreix que el foc salti.

A partir d'una simulació, els experts estan comprovant que si es recuperessin més zones de conreus i pastures als espais on la connectivitat és més alta s'aconseguiria una "discontinuïtat" al paisatge. D'aquesta manera, els espais oberts trencarien les connexions i evitarien que, en cas d'incendi, el foc es propagués tan de pressa, com ha passat a Los Angeles.

Per això, els experts del CREAF consideren que una solució seria aprofitar les zones obertes que ha generat la sequera i, així, "reduir el risc en zones que tindran molt combustible acumulat per als incendis", perquè la vegetació seca crema més. Amb tot, Balaguer apunta que no és el mateix el risc d'incendi que la connectivitat, perquè el primer fa referència a la probabilitat que a una zona s'origini un incendi i l'altra a la probabilitat que el foc es propagui més ràpidament o menys.

Collserola, Sant Llorenç i el Garraf

Per reflectir les conclusions de l'estudi, el CREAF ha realitzat tres mapes que mostren les comarques de l'Alt Pènedes, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i l'Oriental. El primer ensenya els usos que ara mateix s'està donant als diferents sòls, és a dir, si és sòl urbà, bosc o conreus. En verd s'indica la zona boscosa; en groc, la de conreus; i, en vermell, la zona urbana, que s'observa sobretot a la costa i a les ciutats.

El segon mostra les zones que tenen una connectivitat més alta o més baixa. En color negre hi ha les zones amb menys connectivitat del foc, que majoritàriament és on més sòl urbà i conreus hi ha, com ara tota la costa i la ciutat de Barcelona. Per contra, alguns dels espais amb connectivitat més alta són, en color groc, el Parc del Garraf, el Parc Natural de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

I el tercer mapa preveu com seria la mateixa connectivitat si es recuperés el cinturó agrícola l'any 2050. En color gris hi ha les zones que es quedarien amb la mateixa connectivitat més o menys; en color blau, les zones on disminuiria; i, en vermell, on augmentaria. Tot i que les zones que abans tenien connectivitat alta –les que tenen més probabilitat que el foc es propagui– disminueixen en aquest tercer mapa, n'hi ha d'altres que augmenten en connectivitat. Això és perquè "es generarien passadissos entre els cultius, que afavoririen la propagació", explica Balaguer. És per això que "a escala regional es produiria una reducció, però a escala local es podria produir un augment de la connectivitat", conclou.

Beneficis per a la biodiversitat

D'altra banda, el cinturó agrícola també permetria una millora de la biodiversitat i de l'economia local, perquè Balaguer assenyala que, per exemple, hi ha espècies d'animals determinades que augmentarien la presència a l'àrea si es recuperessin les zones de cultius. Per exemple, l'estudi fa referència als mamífers com el teixó, ocells d’ambients agrícoles com la tórtora euroasiàtica i pol·linitzadors com les papallones i les abelles.

A l'espera que els experts publiquin l'estudi finalitzat, el CREAF se centra ara a estudiar els costos i la viabilitat reals que tindrien recuperar les 17.000 hectàrees de conreu. També caldria concretar quins serien els tipus de cultiu més adequats per afavorir la reducció d'aquesta connectivitat. La investigació s'està realitzant en el marc de la iniciativa Horizon Europe WildE, de la Comissió Europea, que vol promoure la "renaturalització climàticament intel·ligent", i gràcies a les dades que prèviament s'han obtingut a través del programa BCN Agrària de la Diputació de Barcelona.