El pop, aliat inesperat contra el cranc blau

BarcelonaAfegir el cranc blau als arrossos, fumets i altres receptes culinàries ha servit per fer front a una plaga que amenaça els ecosistemes al delta de l'Ebre. La lluita contra el crustaci que fa anys que duen a terme els pescadors podria guanyar un nou aliat que també troba en aquest crustaci una delicatessen: el pop. Les proves que han fet investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han constatat que els pops són depredadors naturals del cranc blau, del qual són capaços d'ingerir-ne en grans quantitats si cal: "Un sol pop es pot arribar a menjar fins a un 33% del seu pes en carn de cranc en un sol dia", explica la coordinadora del projecte, Patrícia Prado.

Que al pop li agrada incloure el cranc blau (Callinectes sapidus) a la seva dieta és una cosa que ja s'havia observat a la costa atlàntica americana, la zona originària del crustaci que s'ha expandit per l'Ebre fa uns anys. Els vídeos que ha enregistrat l'IRTA, de moment en un viver, mostren que el pop té força habilitat per aturar les pinces del cranc, cosa que prova que és "una de les seves preses preferides", segons Prado, que afegeix que un pop que pesi almenys un quilo pot cruspir-se crancs de totes les mides (grossos i petits) que es troben al medi.

A la vista del seu potencial per ajudar a combatre l'expansió del cranc blau, els investigadors de l'IRTA es plantegen altres experiments i anàlisis que permetin constatar el grau de voracitat que poden tenir al medi natural els pops en una zona altament poblada de crancs blaus. "L'observació es fa difícil al medi, però tenim maneres d'analitzar si un pop s'ha estat alimentant o no de cranc", explica la investigadora a l'ARA.

Des de l'aparició del cranc blau al delta de l'Ebre el 2017, l'espècie ha estat un autèntic malson per a la biodiversitat de la zona. La colonització ha estat molt ràpida, ja que la taxa de reproducció d'aquesta espècie és molt alta: "En cada posta arriba a pondre entre 700.000 i 2 milions d'ous", subratlla Prado. El descobriment del seu valor culinari va ser un fre inesperat (però benvingut) que ha fet que a determinades zones la proliferació de crancs sembli anar clarament a la baixa: el maig d'aquest any, els 2.650 quilos de cranc pescats són molt inferiors als 13.800 quilos de només fa un any.

Ara bé, la investigadora demana prudència i esperar a veure les dades de finals d'aquest any (ara comença l'època de creixement per a l'espècie) per poder parlar amb més seguretat de retrocés. "El que tenim clar és que en algunes zones de badies i riu amunt el cranc ha consumit molts recursos i ara no s'està alimentant tan bé, però això no passa a mar obert, on troba molt aliment", apunta Prado. Alguns estudis ja han demostrat que la presència massiva de cranc blau passa factura als ecosistemes, ja que s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos i algues autòctones. Espècies com el joell, el fartet o el cranc verd del Mediterrani han patit davallades importants, segons constaten diversos estudis.

A banda de les proves de l'IRTA, també la Universitat Politècnica de València i l'Oceanogràfic de València estan fent els seus propis experiments per trobar altres depredadors naturals que se sumin a la cacera del cranc blau com podrien ser, entre d'altres, l'anguila i la tortuga babaua.