Guerra al malgastament: el Govern proposa un impost a les càpsules de cafè i els envasos d’un sol ús

BarcelonaCatalunya suspèn avui dia en els objectius de recollida selectiva i gestió de residus que demana la Unió Europea. El Govern, però, ja té a punt la proposta de llei –llargament esperada– que ha de servir per frenar la generació d'escombraries i impulsar la reutilització i el reciclatge. El futur marc legal es proposa trencar amb la cultura del sol ús, segons l’esborrany d'avantprojecte de llei al qual ha tingut accés l’ARA. Planteja la creació d’un impost que gravarà productes com els gots de begudes per emportar no reutilitzables (siguin del material que siguin) així com les càpsules de cafè, excloent les compostables o les que es poden fer servir més d’un cop. El mateix impost afectarà les piles i bateries d’un sol ús.

La nova fiscalitat afectarà també els productors i envasadors d’aigua, sucs, refrescos i cerveses, que hauran de pagar un impost per als envasos d’un sol ús de qualsevol material que posin al mercat. La mesura va enfocada a incentivar els formats reutilitzables i, tot i que la llei només ho especifica en el cas del vidre, tendir cap a models de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) on el consumidor pagui un petit import per l’envàs quan l'adquireix i se li aboni un cop el torni buit a la botiga.

De fet, en el cas de l’SDDR la llei dona potestat al Govern per introduir-lo en diversos productes. El vidre és al capdamunt de la llista, com una manera de tornar a una pràctica quasi extingida però molt habitual fa dècades, però el text també diu que es plantejaran sistemes similars de dipòsit per a les piles, residus d'aparells electrònics i elèctrics i de manera novedosa també per a les burilles de tabac. La nova llei es podria aprovar a principis de l'any vinent i les mesures que encara s'han de concretar entrarien en vigor un any després.

Tot i que sobrevola des de fa temps un possible sistema de dipòsit per als envasos de plàstic de begudes, la llei catalana que no ho especifica sinó que remet al decret estatal d'envasos, que n'avala la viabilitat i proposa crear-lo si Espanya no aconsegueix per la via de la separació dels residus actual recuperar el 70% dels envasos de begudes de plàstic el 2023.

Adeu als carbassons plastificats?

Un altre dels punts de la llei és la lluita contra el sobreembalatge dels aliments, que es pot veure amb la proliferació de les safates i el paper de film per presentar fruita i verdura a les botigues o en l'excés d'embalatges en alguns productes processats. El nou marc legal prohibirà l’envasat “innecessari o superflu” dels aliments, especialment el de plàstic, però donarà dos anys de marge perquè els establiments s’hi adaptin. A partir del 2024, a més a més, no es podran vendre o distribuir paquets de llaunes o ampolles subjectades amb anelles de plàstic o envasos secundaris que no siguin reutilitzables. Les botigues d’alimentació i supermercats de 400 metres quadrats o més hauran de tenir el 20% de la seva exposició de productes presentats amb embalatge primari, inclosa la venda a granel i amb envasos reutilitzables.

La prevenció (reduir la generació de residus) és un dels pilars de la llei, especialment els residus plàstics derivats dels articles d’un sol ús. La norma no només trasllada els que ja va prohibir la directiva europea (plats i coberts de plàstic, canyetes de begudes, etc.), sinó que també fixa que el 2024 els envasos de begudes d'un sol ús quedaran vetats als edificis públics, que hauran d’instal·lar fonts d’aigua.

La reutilització també haurà de créixer els pròxims anys, segons els text que prepara el departament d’Acció Climàtica. A partir del 2025, fabricants i distribuïdors hauran de garantir que almenys un 25% dels envasos de begudes que oferten són en envàs reutilitzable, mentre que la meitat dels que s’utilitzen per a menjar i begudes per emportar també hauran de ser-ho, i els bars i restaurants hauran de disposar d’alternatives reutilitzables en tots els casos. 

Foment a la reparació i la segona mà

Pel que fa a altres productes no alimentaris, la llei fomentarà la introducció de sistemes que permetin la reparació i reutilització dels materials (en el cas d’aparells electrònics, mobles o roba, per exemple). De fet, es crearan centres públics de reutilització, especialment a les comarques amb més densitat de població. A més, la llei prohibirà els microplàstics afegits intencionadament en la producció i comercialització especialment de productes cosmètics, d'higiene i neteja a partir del 2024.

En el cas de la roba, no només s’obliga a establir (allà on no n’hi hagi) una recollida separada del tèxtil, sinó que s’estableix que les botigues amb més de 1.200 metres quadrats hauran de tenir com a mínim un lineal o córner de tèxtil de segona mà. A més a més, es prohibeix destruir o eliminar els excedents no només dels tèxtils (com ja fan alguns països) sinó també de joguines, aparells elèctrics, articles de perfumeria o mobles, entre d'altres.

Sobre la incineració dels residus, la futura llei dibuixa un escenari de "tancament ordenat" de les incineradores d'acord amb el pla que estableixi el Govern, així com, un cop estigui en vigor, suprimir les subvencions a aquesta activitat que no siguin "compatibles" amb la jerarquia de residus que estableix la UE. El text, però, reconeix que aquest objectiu va lligat també a rebaixar dràsticament el volum de residus que acaben a l'abocador.

Qui més residus generi, més pagarà

Premiar els que més reciclin o penalitzar els que no ho facin és un dels objectius que fixarà la nova llei a nivell fiscal amb una taxa justa que cobraran els ajuntaments. Si fins ara la taxa és fixa a la majoria de municipis, el Govern donarà terminis perquè els ens locals l'adaptin sigui amb bonificacions per als barris o fins i tot les llars que generin menys residus o amb incentius per als que millor separin en la recollida selectiva. La taxa justa haurà de ser una realitat abans que acabi el 2025 a les ciutats més grans (de més de 50.000 habitants), mentre que es planteja que els municipis més petits tinguin més marge.

Els recursos del cànon de residus que recaptava l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) dels municipis i que ara recaptarà l'Estat després que la nova llei hagi creat un impost que deixa sense efecte el català, aniran a parar a un fons de nova creació, el Fons de Prevenció de Residus, que tindrà altres vies de finançament per desplegar totes les noves mesures que planteja la nova llei. El text proposat pel departament de la consellera Teresa Jordà comença tot just a discutir-se amb les entitats ecologistes i socials, les empreses i altres agents implicats, que hi hauran de dir la seva per acabar configurant la proposta que aprovarà el Govern d'aquí uns mesos per dur-la al Parlament.