El Govern pretén portar aigua de l'Ebre als pantans del Priorat per garantir l'activitat agrícola

BarcelonaCaptar aigua del riu Ebre per abastir els pantans del Priorat i assegurar l'activitat agrària, la principal per a l'economia de la comarca. Aquesta és la proposta que ha presentat aquest diumenge el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, durant una visita a Falset. En concret, ha plantejat dos projectes diferenciats: dur aigua del riu Ebre des de Garcia (Ribera d’Ebre) fins al pantà de Siurana i connectar el pantà de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues Sud. La previsió és enllestir-ho tot el 2027 i utilitzar 5 hm³ d'aigua cada any. Segons el conseller, el pla ja té els estudis de viabilitat previs per poder canalitzar aigua de l'Ebre als cultius del Priorat, i està dotat amb un pressupost d'uns 60 milions d'euros. Així mateix, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre n'està al corrent. En paral·lel, les obres de l'EDAR de Reus obriran la porta a "deixar de fer servir la concessió" de Riudecanyes, ha assegurat Mascort.

"Aportem una solució per resoldre de manera estructural i definitiva el dèficit hídric del Priorat per garantir-ne el futur amb la viabilitat dels seus cultius", ha declarat el conseller. Cap dels tres pantans del Priorat ha tingut prou recursos per a la campanya de reg.

El punt en comú entre els dos projectes és l'origen de l'aigua: en tots dos casos provindria del riu Ebre. El primer dels dos projectes consisteix en la connexió del pantà de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues Sud. Aquesta infraestructura, que es calcula que s'enllestirà el 2026, beneficiarà els municipis de la Palma d'Ebre, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés: unes 1.400 hectàrees agràries de la conca del riu Montsant.

El segon projecte, més "costós" segons el conseller, consisteix a bombar aigua des de Garcia (Ribera d'Ebre) fins al pantà dels Guiamets en primer terme i, posteriorment, al pantà de Siurana. Aquesta proposta afectarà una superfície de reg de 1.588 hectàrees, repartides entre els municipis de Cornudella de Montsant, el Lloar, Falset, Gratallops, la Morera de Montsant, la Vilella Alta, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta i Torroja del Priorat. En aquest cas, Mascort ha puntualitzat que el projecte depèn del fet que entri a la pròxima planificació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb la qual assegura que ja han parlat: "Sembla que ho veuen amb bons ulls". La previsió de la conselleria és que s'enllesteixi en tres anys, el 2027.

Segons el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, es tracta d'una captació de volums "molt baixos" per garantir el futur agrícola de la comarca. "No estem parlant d'ampliar regadius ni de donar més extensió al que hi ha ara, simplement seria garantir la supervivència del nostre model agrari", ha defensat. En aquesta línia, ha descartat que els projectes despertin el rebuig per part de les entitats ecologistes, "sobretot si se solucionen els problemes de les conques internes" amb l'aposta de la regeneració d'aigua de l'EDAR de Reus.

Aquesta ha estat una de les altres qüestions a les quals s'ha referit el conseller Mascort, que ha posat èmfasi en el reaprofitament de l'aigua residual per a regadius per obrir la porta a posar fi al transvasament entre el pantà de Siurana i el de Riudecanyes. "És evident que la Comunitat de Regants de Riudecanyes té una concessió i que hem de veure si podem deixar de fer-la servir, per tant, deixar de portar aigua de Siurana cap a Riudecanyes, que seria l'òptim", ha asseverat.