El Govern estudia permetre que s'omplin les piscines si funcionen com a refugis climàtics a l'estiu
Mascort insisteix que es tracta d'una excepció perquè l'emergència per sequera ho prohibeix
BarcelonaLa històrica sequera que afecta Catalunya obliga a pensar amb antelació com fer front als mesos d'estiu que es preveuen, un any més, extremadament calorosos. Tot indica que hi continuarà havent restriccions en l'ús d'aigua i que, per tant, les piscines no es podran omplir amb plena llibertat. Però ara el Govern estudia introduir una excepció al pla de sequera: les piscines municipals es podrien omplir si funcionen com a refugi climàtic. És a dir, si les piscines són l'únic o un dels pocs equipaments on els veïns poden anar a refrescar-se quan fa molta calor. Ho ha detallat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, dilluns a TV3, on ha apuntat que el departament treballa en l'elaboració d'un cens de refugis climàtics, el qual podria incloure a partir d'ara les piscines municipals.
Actualment, el pla de sequera prohibeix reomplir les piscines als 202 municipis que estan en emergència. En aquest sentit, ha subratllat que cal posar-se al cap "que no hi ha aigua" i ha recordat que si l'estadi d'emergència es manté en el nivell 1 la mesura continuarà vigent. Ara bé, el conseller ha deixat la porta oberta que les piscines es puguin omplir en casos concrets. Per exemple, en un barri on aquest servei és un refugi climàtic i no hi hagi cap altre espai per refugiar-se de la calor, com ara una biblioteca o un centre cívic. "Podríem estudiar que la piscina es convertís en refugi climàtic i es pogués omplir, però en una situació normal no [es farà]", ha dit.
El conseller també s'ha referit a les llicències per a piscines particulars en municipis i ha deixat clar que les competències en àmbit de llicències urbanístiques són dels ajuntaments. Tot i que ha reconegut que poden estar obligats a autoritzar-les, també ha recordat que els municipis tenen eines per sancionar, si cal, quan s'omplen piscines.
"Inoperativitat" de la Taula de l'Aigua
L'anunci de Mascort arriba el mateix dia que diverses entitats socials i ecologistes presents a la Taula Nacional de l'Aigua han denunciat la inoperativitat d'aquest espai per debatre el model de gestió de l'aigua. Consideren que l'administració la utilitza per "evitar el debat de fons que demanen i així, indirectament, continuar mantenint un model d'explotació insostenible de l'aigua". Les entitats, entre les quals hi ha Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres i el Grup de Defensa del Ter, han manifestat un "desencís total" amb la taula i remarquen que, de moment, "no ha donat cap resultat". Per tot plegat, les organitzacions demanen al Govern un espai participatiu per debatre sobre el model de gestió hídrica de Catalunya per als pròxims anys.
En un comunicat, les organitzacions lamenten que la taula parteixi "d'un full en blanc" sense considerar les normes que marquen la gestió de l'aigua. Les entitats denuncien que "no hi ha cap mena de filtre normatiu" i carreguen contra l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè consideren que està "absent" dels debats, sense aportar informació ni recollir propostes. En aquest sentit, denuncien que l'empresa pública està "ocultant" les dades detallades dels consums per "evitar així explicar el resultat de les mesures adoptades els darrers tres anys per fer front a la sequera i saber si s'han complert les restriccions o no". Mentrestant, assenyalen, es prenen decisions fora dels espais de participació creats per a la sequera que van "en contra de l'interès general" i citen com a exemple la conservació de la natura.
Les entitats critiquen que la reducció a més de la meitat dels cabals de sequera del Ter, la Muga i el Llobregat s'ha decidit fora de la Taula Nacional de l'Aigua i "sense cap diàleg ni acord" amb les entitats de defensa del medi natural. "Aquesta retallada deixa els rius Ter, Llobregat i Muga pràcticament secs, amb una afectació enorme sobre els ecosistemes i espècies fluvials", es queixen.
Segons les organitzacions, amb aquesta decisió l'ACA i la conselleria d'Acció Climàtica "vulneren" els principis de la legislació europea (directiva marc de l'aigua) d'assolir el bon estat ecològic de les masses d'aigua i incrementa els riscos per a la salut pública. De fet, fa només unes setmanes la federació Ecologistes de Catalunya va anunciar que denunciaria el director de l'ACA, Samuel Reyes, davant la Fiscalia de Medi Ambient adduint que aquestes reduccions causaran importants afectacions ambientals i sobre la qualitat de l'aigua. A més, han calculat que en els trams afectats hi ha 48 espècies en perill d’extinció.