La gestió de la crisi per sobrepoblació de conills a Lleida acaba a la Fiscalia

LleidaLa gestió davant la sobrepoblació de conills a Lleida i el conflicte que ha obert entre pagesos, Generalitat i animalistes va pel camí d'acabar als tribunals. Tres entitats animalistes han denunciat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, davant la Fiscalia General de Medi Ambient a Madrid per l'ús del fosfur d'alumini per fer front a l'emergència que suposa l'impacte d'aquesta espècie en molts conreus. A l'escrit, que la Fiscalia haurà d'estudiar i decidir si admet o no a tràmit, les entitats Pacma, Lex Ànima i Fundació Altarriba consideren que les responsables del Govern haurien comès els delictes d'atemptat contra el medi ambient, malversació i prevaricació.

Els denunciants expliquen que s'han dirigit directament a la Fiscalia estatal perquè consideren que els efectes perniciosos del fosfur d'alumini van més enllà del territori català. Soses o Massalcoreig, on s'ha usat aquest biocida, són a escassos quilòmetres de l'Aragó, i les entitats animalistes consideren que els riscos són per a tota la cadena tròfica i ecosistemes que poden no trobar-se físicament dins de Catalunya. Si la Fiscalia de Medi Ambient considera que no és competent, a més, sempre pot redirigir la denúncia cap a Catalunya.

Els arguments de la denúncia contradiuen el que defensa la Generalitat. D'una banda, les entitats asseguren que el Govern ha aprovat en els darrers anys la repoblació i alliberament de conills en diversos vedats de caça. Es basen en una relació d’onze granges de cria intensiva de conills que estan en actiu i en les dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat), que reflecteixen que a la demarcació de Lleida es van repoblar o alliberar, només en els darrers dos anys, més de 4.000 conills en diferents vedats de caça. Segons els denunciants, aquest fet suposaria una “alteració greu de l’hàbitat”. Però tant el departament d'Acció Climàtica com la Federació Catalana de Caça neguen que s’hagi autoritzat cap alliberament de conills en tota la demarcació en els darrers quinze anys. El Govern i els caçadors atribueixen les xifres de l’Idescat a una mala interpretació de les dades o a un error. És més, els serveis tècnics d’Acció Climàtica demanaran a l’Idescat que esmeni les xifres. “El Govern ni tan sols ens permet traslladar conills de la plana a la muntanya, on la seva densitat és molt baixa”, asseguren fonts de la Federació de Caça a Lleida.

Les entitats impulsores de la denúncia consideren que la recent declaració de l’emergència cinegètica i l’aprovació de l’ús del fosfur d’alumini, un biocida que elimina l’oxigen dels caus, suposa un altre delicte contra el medi ambient. Acusen la Generalitat d’ordenar “el vessament d’un verí mortal per a la fauna d’eficàcia destructiva no selectiva” i d’afavorir una empresa lleidatana, Miarnau Agrotecno, “que pertany a un agricultor de cereals vinculat al sector cinegètic”, l’aplicació del químic. La contractació d'aquesta empresa, a finals de març al Segrià, no es va licitar ni compta amb el vistiplau del govern espanyol, asseguren, un fet que la Generalitat nega. La competència per aplicar aquest biocida és estatal i només està permesa en infraestructures públiques (canals, carreteres, vies de tren). Acció Climàtica assegura que la darrera aplicació a Lleida es va fer amb l’autorització de Madrid.

En qualsevol cas, els denunciants demanen al fiscal que, mentre s’ordeni una investigació, reclami al jutge aturar completament l’aplicació del fosfur d’alumini com a mesura cautelar. L'aplicació extensiva d'aquest producte a zones agrícoles és una de les mesures reivindicades per les organitzacions del sector per aturar la plaga de conills a la plana de Lleida.

El Govern va declarar la setmana passada l’emergència cinegètica que li permet intervenir directament als vedats de caça per tal d’assolir les prop de 300.000 captures de conills previstes abans de setembre per arribar a nivells òptims de fauna salvatge. Si els caçadors no poden arribar als objectius dins els seus vedats, serà la Generalitat qui ho faci subsidiàriament amb els seus propis recursos, bàsicament amb l’ajuda dels agents rurals i els seus equips. De fet, els caçadors ja fa temps que poden caçar conills durant tot l’any, fins i tot a les nits i utilitzant diversos mètodes (armes de foc, trampes, fures i gossos), però és ara quan la Generalitat fa efectiva la seva intervenció en cas de necessitat de reforços.