Gairebé la meitat dels municipis en risc d'emergència per la sequera consumeixen més aigua del que toca

BarcelonaLa gravetat de la sequera que viu Catalunya no té precedents i no hi ha previsió que millori en els pròxims mesos. El nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya se situa al voltant d’un 17% i als 202 municipis on viu la majoria de la població catalana ja estan en compte enrere per entrar a la fase d’emergència. Tal com estableix el Pla Especial de la Sequera, quan les reserves disminueixin un punt percentual (16%) es començaran a aplicar restriccions més severes a la població que es nodreix del sistema Ter-Llobregat, uns sis milions de catalans. El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, situa per ara aquest escenari a la primera quinzena de gener, però és una data que pot canviar a l’espera d’analitzar les últimes dades de consum i la situació dels pantans.

Una de les mesures que entrarà en vigor quan es declari la situació d'emergència és la reducció del topall de consum d’aigua dels 210 litres actuals per persona i dia –vigent des del 21 de novembre, quan es va declarar l’estat de preemergència en aquests municipis– a 200. Una xifra que, amb les dades del novembre –les últimes disponibles–, sobrepassarien ara com ara 96 municipis dels 202 que formen aquesta gran àrea de Barcelona i Girona (21 no han facilitat dades o són parcials), el que suposa un 48% del total. De fet, aquestes mateixes dades mostren que 84 municipis excedeixen el topall actual, és a dir, els 210 litres per habitant i dia. 

Tot i que gairebé totes aquestes localitats han fet els deures dictats per l'ACA i han aconseguit reduir el consum en l'últim any, encara n'hi ha que excedeixen els topalls, fins i tot els 230 que estaven permesos fins a mitjans de novembre, quan es va entrar en la nova fase. La campiona del malbaratament d’aquest líquid escàs és Torrent, amb un consum de 572 litres de mitjana per persona i dia (és a dir, 72 litres més que el mes anterior). L’alcalde d'aquest poble de 170 habitants, Josep Maria Ros, va explicar a l'ARA que aquest "no és el valor real", perquè "més del 40% del consum del municipi se l’emporta un establiment hoteler".

Les dades del consum d'aigua proporcionades per l'ACA només tenen en compte l'ús urbà, és a dir, aquelles activitats no industrials que tenen lloc al teixit urbà. Per exemple, el consum que se'n fa als habitatges, en establiments de restauració i hostaleria, i l'ús municipal. En aquest sentit, destaca el cas de Riudellots de la Selva, el qual, segons les dades de l'octubre, feia un consum desproporcionat de l'aigua: 665 litres per habitant i dia, el triple del permès actualment. No obstant això, aquest novembre l'ha reduït a 201, gairebé al llindar dels futurs complidors. "Riudellots és un poble molt petit, de 2.100 habitants. Les dades indicaven un consum molt elevat perquè ens compatibilitzaven el consum urbà i industrial junt, i ara ho hem diferenciat", explica Josep Lluís Santamaria, alcalde del municipi. "El polígon, on hi ha tres grans empreses càrniques, consumeix el 80% d'aigua del municipi", remarca.

Tres municipis més, juntament amb Torrent, tenen un consum superior als 400 litres per persona i dia: Santa Susanna (510), Begur (487) i Vilobí del Penedès (439). N’hi ha 14 més que en gasten més de 300: Canyelles (394), Sant Vicenç de Montalt (382), Matadepera (374), Olivella (364), Sant Martí Sarroca (339), Torrelles de Foix (338), Castellet i la Gornal (333), Cubelles (333), Pals (322), Vallromanes (316), Argentona (313), Sant Cebrià de Vallalta (312), Fonollosa (308) i Caldes de Malavella (307).

Expedients sancionadors a 36 municipis

Davant d'aquestes xifres, l'ACA ha començat a obrir expedients sancionadors a diversos municipis per haver superat el consum màxim d'aigua permès durant els últims mesos. Segons ha confirmat a l'ARA, avui dia n'hi ha en tràmit 36. Les localitats que han transcendit són Begur (que s'enfronta a una multa de 54.355 euros), Caldes de Malavella (24.181 euros), Lloret de Mar (29.400), Matadepera i Vallromanes (en ambdós casos superen els 50.000 euros de possible multa) i Palau-saverdera (18.877 euros).

Ara bé, de la mateixa manera que hi ha els grans consumidors, hi ha un llistat de 19 municipis que s'ho pensen dos cops a l'hora de malbaratar l'aigua i han reduït el consum a menys de 150 litres per persona i dia. Són, en la gran majoria de casos, localitats amb població de rendes baixes amb un teixit urbà d'edificis amb pisos. Destaquen els 80 litres que marca el registre de Pinós, seguits dels 99 de Subirats, 107 de Riner, 125 d'Olius, 126 de Badia del Vallès i 129 de Santa Coloma de Gramenet. Per darrere d'aquests grans estalviadors se situen Balsareny (130), la Llagosta (137), Vilablareix i Llagostera (141), Sant Climent de Llobregat i Castellbisbal (142), Castellgalí (144), Parets del Vallès (145), l'Hospitalet de Llobregat (146), Callús (147), Sant Antoni de Vilamajor (148), Viladecans i Mataró (149).

Ciutats com Barcelona, Badalona, Sant Boi, Cornellà, Terrassa, Sabadell, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú també han escoltat els consells i han tingut cura a l'hora de tancar l'aixeta.