"Estem fotuts": així avancen (i ho seguiran fent) les espècies invasores

BarcelonaQuines espècies ens estan envaint i quins perills tenen? Aquesta era una de les principals preguntes que han intentat respondre dos experts en un acte organitzat aquest dimarts per l'ARA i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). I la resposta, com gairebé sempre, la trobem en els humans. Perquè és l'Homo sapiens qui va decidir construir, i ampliar, i tornar a ampliar el canal de Suez perquè les mercaderies de l'oceà índic arribessin fàcilment al Mediterrani, i això va provocar que moltes de les espècies d'orient també viatgessin, pel mar o enganxades a sota els vaixells, a occident. També han sigut els humans els que han decidit comprar, per qüestions merament estètiques, plantes ornamentals d'altres continents que ara s'han fet seu el nostre. I, de nou, és l'acció humana la que ha provocat una emergència climàtica que escalfa les aigües i trastoca els ecosistemes.

"Estem fotuts, al medi natural tenim la tempesta perfecta", ha admès Xavier Turon, biòleg i membre de l'IEC, en un debat en què també hi ha participat Montserrat Vilà, ecòloga i membre de l'IEC, i que ha sigut moderat per Cristina Sáez, directora del suplement Ciència de l'ARA. A l'Institut d'Estudis Catalans totes les cadires estaven plenes i el debat, encara que molts dels presents ja eren experts en la temàtica, ha començat delimitant què entenem per espècie invasora. El punt de partida és que a Catalunya hi ha 1.700 espècies exòtiques, i el 12% tenen capacitat invasora. Vilà ha explicat que les espècies exòtiques són animals o plantes que no han arribat a una regió pels seus propis mitjans. Quan aquests comencen a "causar problemes", després ja es consideren invasors. Un xiprer és un arbre introduït que no causa problemes. Però el plomer de la Pampa, o el mosquit tigre, o les acàcies, sí, i per això es consideren invasores.

Aquestes espècies les solem portar nosaltres, i ho podem fer de forma voluntària o accidental. Per exemple, les espècies que s'enganxen als vaixells arriben de forma accidental. Però, en canvi, és una decisió voluntària comprar una tortuga de Florida. "Aquests éssers vius venen d'ecosistemes amb més diversitat, amb molta competència, i aquí hi ha una competició més relaxada", ha detallat Turon. Aquest és un dels detonants, a parer seu, que fa que es trobin a gust, i s'expandeixin. Per exemple, per què hi ha silurs als pantans? Vilà ha explicat que tot plegat ve de la pesca esportiva, i que els seus aficionats van decidir introduir aquests peixos per capturar-los. També van introduir, però, un depredador a les aigües dolces.

Aquest és, a parer dels experts, un dels grans efectes de les espècies invasores: "Moltes espècies autòctones canvien la seva forma de viure, o es moren", ha dit Turon. Amb els peixos hi ha un exemple molt visual: si canvien els coralls, o les algues, veuen distorsionat allà on solen posar els ous, i ho deixen de fer. D'efectes també n'hi ha de socioeconòmics, com espècies que afecten zones agrícoles o de pesca. També de paisatgístics i fins i tot contra la salut pública: Vilà ha posat l'exemple del mosquit tigre.

Solucions

Arribats aquí, la principal pregunta que ha planat sobre el debat és què es pot fer per fer-hi front. Segurament, el verb solucionar no és el més adequat per respondre aquesta pregunta, i ho ha deixat clar Turon: "Quan no es pot solucionar una cosa, es pot mitigar", ha dit, i ho ha comparat amb l'emergència climàtica.

Una de les claus, segons els ponents, és la "detecció primerenca" d'una possible espècia invasora. "O s'agafen al primer moment, o tot està condemnat al fracàs", ha admès el biòleg. I trobar-ho a la primera, i sobretot a dins del mar, no és fàcil. Per això, han destacat el paper també clau de la ciutadania, per anar avisant (hi ha aplicacions de mòbil per fer-ho) d'espècies que podrien semblar noves.

També hi ha mètodes més científics, com agafar un got d'aigua d'un llac i detectar tots els ADN que hi ha. Així, tot i que no sempre funciona, s'hi poden trobar noves espècies. De fet, els experts tenen uns llistats de possibles espècies que podrien ser invasores i podrien arribar a Catalunya en els anys vinents. Es miren les seves condicions, la seva resiliència i la seva capacitat adaptativa per introduir-se a un nou ecosistema. Turon ha parlat d'animals marins com el peix globus, el peix conill o el peix lleó. Aquest últim sol viure en aigües més fredes, però el canvi climàtic potser l'acaba fent moure. També és important, segons els participants de l'acte, avançar en la bioseguretat, i l'exemple més restrictiu és a Austràlia: Vilà ha explicat que en aquesta illa d'Oceania no es poden treure els gats ni tan sols als balcons, perquè no matin altres animals de l'ecosistema.