Les flors evolucionen per tenir menys sexe

Nova YorkCada primavera bilions de flors s'aparellen amb l'ajuda d'abelles i altres animals. Atreuen els pol·linitzadors a les seves flors amb colors cridaners i nèctar. A mesura que els animals viatgen de flor en flor, porten pol·len amb ells, que pot fertilitzar les llavors d'altres plantes. Un nou estudi suggereix que els humans estan alterant ràpidament aquest ritu anual primaveral. Com que els pesticides tòxics i els hàbitats en desaparició han fet caure les poblacions d'abelles i altres pol·linitzadors, algunes flors han evolucionat per fertilitzar les seves pròpies llavors més sovint que les d'altres plantes. Als científics els ha sorprès la velocitat del canvi, que s'ha produït en només 20 generacions.

"És una evolució ràpida", diu Pierre-Olivier Cheptou, ecòleg evolutiu de la Universitat de Montpeller a França, que ha dirigit la investigació. Cheptou va començar la recerca després que diversos estudis hagin constatat el declivi dràstic de les abelles i altres pol·linitzadors. "¿Les flors que depenen dels pol·linitzadors per al sexe trobarien una altra manera de reproduir-se?", es va preguntar. El seu estudi s'ha centrat en una planta concreta, els pensaments de camp (Viola tricolor o arvensis), les flors blanques, grogues i morades molt comunes als camps i marges de carreteres de tot Europa.

Aquesta espècie acostuma a aprofitar-se dels borinots per reproduir-se sexualment. Però també poden fer servir el seu propi pol·len per fertilitzar les seves mateixes llavors, un procés anomenat selfing. L'autoestima és més convenient que el sexe, ja que una flor no ha d'esperar que passi una abella. Però una flor autodidacta només pot utilitzar els seus propis gens per produir noves llavors. La reproducció sexual permet a les flors barrejar el seu ADN, i crear així noves combinacions que poden ajudar-les a preparar-se per a malalties, sequeres i altres reptes que les generacions futures puguin afrontar.

Per fer un seguiment de l'evolució dels pensaments de camp en les últimes dècades, el doctor Cheptou i els seus col·legues han aprofitat una memòria de llavors que els Conservatoris Botànics Nacionals de França van recollir entre els anys noranta i principis dels anys 2000. Els investigadors han comparat aquestes flors velles amb les noves que es troben als camps francesos. Després de fer créixer les llavors noves i velles una al costat de l'altra al laboratori i en condicions idèntiques, van descobrir que l'autoreproducció havia augmentat un 27% des de la dècada del 1990.

Fer-se menys atractives

Els investigadors també han comparat l'anatomia de les plantes. Tot i que els nous pensaments de camp no havien canviat de mida en global, les seves flors s'havien reduït un 10% i produïen un 20% menys de nèctar. Els investigadors sospiten que aquests canvis les fan menys atractives per als borinots. Per provar aquesta tesi, van col·locar ruscs de borinots dins de recintes amb pensaments de camp antics i nous. Efectivament, les abelles feien més visites a les plantes velles que a les noves. A mesura que les poblacions de borinots han disminuït, apunta el doctor Cheptou, el cost de produir nèctar i flors grosses i atractives pot haver-se convertit en una càrrega per a les flors.

En lloc d'invertir energia per atraure els pol·linitzadors, especula, els pensaments de camp tenen més èxit dirigint-los al creixement i resistint les malalties. Els investigadors sospiten que moltes altres flors s'enfronten al mateix repte per a la seva supervivència, i també poden estar evolucionant en la mateixa direcció. "No hi ha cap raó per pensar que altres plantes no hagin evolucionat", conclou Cheptou.

Riscos

Ara bé, aquesta hipòtesi, en cas de confirmar-se, pot comprometre alguns insectes pol·linitzadors. Molts pol·linitzadors depenen del nèctar com a aliment: si les plantes en fan menys, els insectes passaran gana. Els pol·linitzadors i les flors poden estar bloquejats en una espiral descendent. Menys nèctar farà caure encara més les poblacions d'insectes, cosa que farà que la reproducció sexual sigui encara menys gratificant per a les plantes. I l'espiral no serà dolenta només per als insectes, adverteix el doctor Cheptou. Si algunes plantes finalment renuncien a la reproducció sexual, és poc probable que puguin tornar a recuperar aquesta capacitat. A llarg termini, les limitacions genètiques del selfing podrien posar les plantes en perill d'extinció. "No es podran adaptar, de manera que l'extinció serà més probable", adverteix Cheptou.

Els resultats de la recerca són "impressionants, encara que descoratjadors", apunta Susan Mazer, botànica de la Universitat de Califòrnia, que no ha participat en la investigació. La doctora Mazer afegeix que l'espiral podria ser fins i tot pitjor del que suggeria la investigació de Cheptou.

Juntament amb la disminució dels pol·linitzadors, les plantes amb flors s'enfronten a altres reptes que poden estar impulsant-les a abandonar la reproducció sexual. L'escalfament global, per exemple, està accelerant el creixement de les flors. Pot ser que es redueixi la finestra de temps abans que les flors es marceixin, durant la qual poden oferir nèctar als pol·linitzadors. Però Sasha Bishop, biòloga evolutiva de la Universitat de Michigan –que tampoc ha participat en l'estudi–, assegura que algunes flors podrien respondre a la disminució dels pol·linitzadors de la manera oposada. En una altra recerca sobre les glòries del matí al sud dels Estats Units, ella i els seus col·legues van trobar que entre el 2003 i el 2012 les flors es van fer més grosses, i no més petites. Els científics veuen aquest canvi com una estratègia per continuar atraient les abelles a mesura que es tornen menys freqüents. "Podrien invertir en autoestima o podrien invertir en atreure pol·linitzadors –conclou Bishop–. Els dos resultats són perfectament raonables".

Copyright New York Times