La febre dels garrofers

TarragonaEls pagesos catalans no estan gaire acostumats a les bones notícies. Han de suportar les escomeses de la crisi climàtica, en forma de sequeres greus i tempestes violentes, així com l’increment del preu del carburant, necessari per moure tanta maquinària agrícola. A més, han d’entomar la forta competència d’altres països productors que poden aconseguir la fruita a un cost menor. Però de tant en tant també els acompanya la sort. El quilo de garrofes es pagava fa només tres anys a 0,30 euros, un preu tan baix que molts pagesos ni tan sols es molestaven a collir-les. Però en només tres anys el seu valor s’ha enfilat i ara el quilo es paga a 1,60 euros. L’any passat, fins i tot, va arribar a costar 2,20 euros.

"Els garrofers es plantaven a les terres més marginals, on no es podia plantar cap altra cosa, o es feien servir per marcar els camins o el límit de les finques", recorda Santi Balcells, membre del sindicat Unió de Pagesos. Si durant tot aquest temps en el més absolut oblit no s’han arrencat més garrofers ha sigut perquè ofereixen una ombra molt agradable i perquè no donen gaire feina. Gairebé no volen aigua i és molt difícil que pateixin plagues. "No tenen molta exigència, però tampoc no es podien fer diners", insisteix. L'única limitació d’aquest arbre és que no tolera el fred. A Catalunya es concentren sobretot a les Terres de l’Ebre i a Tarragona, i també hi ha força garrofers al País Valencià i a les Illes Balears.

Nous usos i també especulació

La febre per les garrofes ve motivada pels nous usos que s’han donat tant a la polpa de la garrofa com a les llavors que porta a l’interior, els garrofins. La polpa, que fins ara només servia per alimentar els animals, des de fa uns anys s’usa també per fer farina per a pastissos i com a succedani del cacau i del cafè. Però el veritable causant de l’increment del preu ha sigut el garrofí. Només representa el 10% del pes de la garrofa, però és la part més preuada i suposa el 80% del seu cost. Amb el garrofí es produeix l’additiu alimentari E-410, que serveix d’espessidor, emulsionant i estabilitzant en diferents productes com ara gelats, sopes, salses i cremes, i també s’utilitza en la indústria farmacèutica, segons explica l’enginyer agrònom Ignasi Batlle. Aquest investigador treballa al centre de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que la Generalitat té al Morell (Tarragona) i on es conserven més de 230 varietats de garrofers.

Batlle explica que darrere de l’increment del preu també hi ha l’especulació: "El garrofí es conserva molt bé en sec i pràcticament és com un bitcoin: hi ha empreses que el compren i l’aguanten fins que puja de preu per vendre’l més car".

Robatoris als camps

A més de provocar especulació, l’increment del preu també ha estat una crida per als lladres. "Les garrofes sempre es collien al setembre, que és quan cauen a terra, però si t’esperes massa temps hi ha el risc que els lladres te les robin", lamenta Balcells. Davant d’aquest perill, enguany els pagesos ja fa setmanes que les estan collint dels arbres.

Els Mossos d’Esquadra han incrementat la vigilància als camps i han fet detencions i decomisos, però és relativament fàcil que algú s’hi coli de nit i en poc temps aconsegueixi quilos de garrofes. El botí el venen després a algunes cooperatives i magatzems que per ingressar uns diners extres s’estimen més no preguntar la procedència del producte. Segons la normativa, per vendre productes a la cadena alimentària cal estar registrat i haver fet una Declaració Única Agrària (DUN), un document que dona el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que cal renovar cada any. La DUN, a més, permet seguir la traçabilitat dels aliments en cas que es detecti alguna partida en mal estat. Davant l’evidència que el mercat negre prescindeix d’aquest document, el departament també fa inspeccions a cooperatives i magatzems i ha interposat algunes sancions. D'altra banda, a partir d’ara es limitarà la quantitat de garrofes que pot vendre un pagès en funció de les hectàrees que tingui plantades. "Si algú ven més de 5.000 quilos de garrofes per hectàrea plantada s’activarà com una alarma i es revisarà –explica Jesús Gómez, director de Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre–. Aquest any l’oliva torna a anar malament, i les garrofes, que han estat com un regal, han de compensar".