La maniobra de distracció per allunyar el bernat pudent de la collita d'avellana

BarcelonaAl bernat pudent li agraden les avellanes. La seva afició per aquests fruits secs és una amenaça per als camps de cultiu tarragonins, on habiten en grans quantitats aquests insectes xucladors que malmeten la qualitat de la collita. Amb poques opcions químiques legals actualment per combatre'l, els investigadors s'han empescat una estratègia per mirar de minimitzar el seu impacte. Es tracta d'una maniobra de distracció: plantar a la vora dels avellaners altres espècies que li agraden tant o més per alimentar-se, com el cereal sorgo o el cigró, i així mantenir-lo allunyat dels arbres.

"És com generar una barrera natural", explica a l'ARA la investigadora del programa Fructicultura de l'IRTA Mercè Rovira. I de moment, els resultats són positius perquè en plantacions properes de sorgo o de trepadella (una lleguminosa que es conrea com a farratge) s'hi han trobat nimfes i exemplars adults de les xinxes que ataquen l'avellana, el bernat pudent verd i la xinxa verda (Palomena prasina i Nezara viridula). Si aquesta estratègia funciona i aquests insesctes triessin les altres espècies per alimentar-se, refugiar-s'hi o aparellar-se, "no caldria tractar els arbres, sinó aquests cultius trampa, on hi ha més ventall de productes fitosanitaris", afegeix l'experta.

L'efecte del bernat pudent sobre els avellaners provoca la caiguda prematura del fruit o que estigui deformat i, quan ataca en un moment en què l'avellana ja està prou madura, es pot reconèixer la seva empremta a l'interior del fruit en forma d'unes taques blanques. "Un cop a la cooperativa, quan es comprova l'estat de les avellanes, aquestes marques que són com picades resten qualitat a la collita", apunta Rovira.

De moment, l'estratègia dels cultius trampa s'ha assajat en una finca experimental de l'IRTA, Mas Bové, i en cinc finques comercials més del Camp de Tarragona. Aquesta temporada, explica Rovira, s'han detectat molts d'aquests insectes al Camp especialment des del mes de maig, que és quan surten de la hibernació, i ara és "el pic" de la seva presència als cultius, una presència que acostuma a anar de baixa a l'octubre.

Per comprovar si la maniobra funciona, un cop per setmana, s'aspiren els cultius trampa de sorgo o trepadella i es colpegen les branques dels avellaners ―el que es coneix com a frappage― per saber quants individus d'aquests insectes es troben. A partir de les conclusions que s'extreguin es podrà afinar quin tipus de cultius alternatius són més efectius d'acord amb el seu cicle per mantenir allunyat el bernat pudent del fruit i preservar les collites.

La recerca de l'IRTA en aquest camp es remunta als anys 2004-2006, quan es va engegar el projecte amb el suport de la Cooperativa COSELVA per esbrinar d'on provenien aquelles taques blanques que es detectaven a l'interior de les avellanes. Es va arribar a la conclusió que la xinxa verda n'era la responsable i des d'aleshores s’han dut a terme diferents estudis amb els tècnics de sanitat vegetal dels Serveis Territorials de Tarragona del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i tècnics de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) per conèixer més a fons les dinàmiques poblacionals dels insectes atacants. Se'ls ha reproduït en captivitat per comprovar els seus efectes sobre el fruit i poder dissenyar ara una estratègia que pot minimitzar l'amenaça sobre els camps.