Els enginyers proposen portar aigua del canal d'Urgell a Barcelona i fer una xarxa hídrica única
L’Observatori de l’Aigua planteja que l'estructura estaria sempre disponible i el traspàs només es faria en casos d’emergència
BarcelonaEls enginyers i economistes tornen a la càrrega: tenint en compte les dantesques projeccions climàtiques de futur, l'Observatori de l'Aigua demana que les xarxes hídriques de Catalunya estiguin connectades de punta a punta del país i de forma estable en el temps per poder abastir d'aigua la població, la indústria i el sector agrícola en moments de necessitat. L'ens intercol·legial ha presentat aquest dimecres un full de ruta per a la transició hídrica en què insisteixen que cal una “solució estructural” per contenir l'amenaça de la sequera de cara al 2050.
En primer lloc, demanen interconnectar permanentment els sistemes hídrics de Tarragona, l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) i la Costa Brava en un de sol (el Corredor Litoral de l'Aigua) i proposen transferir una part dels excedents d'aigua del Canal d'Urgell (un cabal de 50 hm3/any) per a casos d'emergència a l'àrea barcelonina a canvi de finançar una part de la modernització dels canals de reg.
Acompanyat de projeccions gens optimistes per a les pròximes dècades –el 2050 la població augmentarà fins als 10 milions d'habitants, així com les seves necessitats, i plourà molt menys–, la plataforma insisteix que el primer pas per respondre-hi és crear una sola xarxa hídrica per gestionar les reserves, tant d'embassaments com de dessalinitzadores i depuradores. Després, planteja que la modernització del canal d'Urgell permetria estalviar aigua que es podria traspassar cap a l'AMB, una actuació que estimen que costaria uns 120 milions d'euros a l'ATL. "Seria una manera de contribuir a la modernització del camp des del món urbà", conclou l'informe.
Amb les infraestructures actuals i les previstes fins ara, els enginyers pronostiquen que la demanda agregada a Catalunya l'any 2050 serà de 4.800 hm3 i que, en canvi, l'oferta que depengui de la pluja es reduirà un 20%. En un any molt sec, la demanda es dispararia fins als 5.400 hm3 i les reserves caurien en només set mesos. Fa un any, en plena sequera, l'Observatori ja va defensar la interconnexió "puntual i reversible" de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat (ATL), que abasteix l'AMB i part de Girona.
Ara els col·legiats fan un pas més i plantegen l'enllaç d'aquests dos sistemes i sumar-hi el del Consorci d'Aigües de la Costa Brava (CACBLG) i que aquest lligam sigui permanent. Lluny de nodrir únicament Barcelona, diu el document, també es donaria l'opció al Camp de Tarragona i al Baix Ebre d'abastir-se d'aigua de les dessaladores.
Per a l'ampliació de la segona dessalinitzadora de la Tordera i l'estrena de la del Foix caldrà esperar fins al 2028 i el 2029, respectivament, mentre que la de l'Alt Empordà no es preveu que estigui operativa, almenys, fins al 2032. Quan siguin una realitat, Catalunya tindrà quatre dessaladores, sumant la del Prat de Llobregat, que funciona a màxim rendiment. A curt termini, la Generalitat també compta amb enllestir l'ampliació de la potabilitzadora al tram baix del riu Besòs. Ara bé, per a l'Observatori amb això no n'hi ha prou. "L'objectiu a llarg termini ha de ser independitzar-nos del cicle de la pluja", subratlla el president de la comissió de canvi climàtic i economia circular dels enginyers industrials de Catalunya, Marc Oliva.
Inversió de 22.000 milions d'euros
Segons l'estudi, la sobirania hídrica implica mobilitzar uns 22.000 milions d'euros, tant públics com privats, en els pròxims 25 anys per engegar un paquet de mesures que requeriran la complicitat de la Generalitat i altres administracions, ja que algunes d'aquestes mesures suposen el desdibuixament dels límits territorials. La configuració hídrica de Catalunya està fragmentada. D'una banda, hi ha les conques internes, gestionades per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que tenen més problemes per abastir-se d'aigua tot i que serveix a la majoria de la població i la indústria. De l'altra, les conques de l'Ebre, amb seu a Saragossa i gestionades per la CHE, amb més oferta d'aigua, però que es destina íntegrament als usos agrícoles. L'últim intent de transferir aigua de l'Ebre fora de la seva àrea d'influència va ser fa un any, quan el Govern va plantejar portar aigua al Priorat per garantir l'activitat agrícola de la comarca i la CHE va resoldre que aquesta idea no es podria avaluar fins al 2027.
L'ens col·legiat ja ha traslladat el document al departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de qui ha percebut "sintonia". "La nostra obsessió és la idea «un país, una xarxa»", insisteix Oliva, que defensa: "Hem de construir un nou model de gestió de l'aigua que s'hauria d'acordar mitjançant un pacte de país, amb un consens tècnic, econòmic, social i polític".
Dessaladores i xarxes noves
Entre altres propostes de l'Observatori hi ha la sensibilització per mantenir el consum domèstic per sota dels 120 litres per habitant i dia; la renovació de les xarxes de distribució d'arreu del territori per evitar fuites i pèrdues d'aigua per valor de 484 milions d'euros anuals, i l'augment de la capacitat de regeneració i dessalinització del país. En aquest cas, l'ens demana disposar d'un total de sis dessaladores per generar 600 hm3 cada any (ara, la més gran, la del Prat, en mou 60 hm3) i que pugui abastir la demanda d'aigua de boca.
També destaquen la necessitat de garantir l'abocament zero d'aigua depurada al mar recarregant aqüífers, regant terrenys agrícoles, parcs i jardins, i reaprofitant-la per a usos industrials. I proposen una major tecnificació del reg per ampliar la superfície 80.000 hectàrees i substituir el reg a manta pel gota a gota per gastar la mateixa aigua en més terreny.
