Ni rastre de l'aigua: Doñana s'asseca del tot

BarcelonaLa llacuna de Santa Olalla, l'última massa d'aigua permanent que quedava al Parc Nacional de Doñana, s'ha assecat del tot. Era la més gran d'aquest paratge natural protegit, però ha acabat sucumbint als estralls de la sequera i, també, a la sobreexplotació de l'aqüífer subterrani que hauria d'alimentar-la. Avui només és un "petit bassal" incapaç d'alimentar les aus aquàtiques que acostumen a habitar-la, explica a l'ARA el director de l'Estació Biològica de Doñana, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Eloy Revilla.

La desaparició de l'aigua en aquest indret emblemàtic és especialment greu perquè confirma els pitjors presagis: ja no queda cap llacuna on s'acumuli aigua dolça en aquesta àrea d'aiguamolls d'alt valor natural. La situació és insòlita per als investigadors, que parlen del "pitjor episodi d'estrès ambiental" que s'ha vist a la zona des de fa dècades i demanen als governs –a la Junta d'Andalusia i al ministeri de Transició Ecològica– un acord que eviti pèrdues que poden ser irrecuperables si no s'actua immediatament.

Darrere d'aquesta situació, que el mateix Revilla diu que ha vist precipitar-se en els últims mesos, hi ha diverses causes que han coincidit en el temps, però s'arrosseguen de fa anys. D'una banda, la sequera extraordinària que afecta bona part de l'Estat i que està castigant especialment Andalusia: "Fa deu anys que les precipitacions aquí estan per sota de la mitjana, que no plou de manera normal", avisava Revilla fa uns dies a l'agència Efe. De fet, afegia que fa anys que les llacunes temporals ja no s'omplen.

A més de les condicions meteorològiques adverses, hi ha la sobreexplotació que suporta l'aqüífer subterrani arran d'uns pous il·legals que reguen explotacions intensives de maduixes i fruits vermells i de la necessitat d'abastir la població de la macrourbanització propera de Matalascañas, un poble de pocs milers d'habitants, però que supera els 100.000 durant la temporada d'estiueig. "La captació d'aigua per a tots aquests usos a la capçalera de la llacuna fa que no arribi ni una gota a la part baixa, a les llacunes permanents com Santa Olalla, que són en condicions normals punts de descàrrega de l'aqüífer", explica el responsable de l'estació biològica.

No és el primer cop que el Parc Nacional de Doñana pateix una situació crítica. Ha viscut períodes de sequera extrema el 1983 i el 1995, però Revilla insisteix que Espanya té des de l'any passat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la UE (TSJUE) que la condemna per no haver protegit prou aquest espai d'aiguamolls, tresor de la biodiversitat. De fet, les autoritats europees ja han enviat un ultimàtum abans de les sancions si el govern andalús manté els seus plans d'augmentar el regadiu a la zona legalitzant les explotacions que encara avui reguen sense autorització.

La factura ambiental d'aquesta situació ja és notòria per als científics, que han vist desaparèixer espècies habituals a la zona com els flamencs. "Les aus i espècies aquàtiques, si els aiguamolls s'assequen, busquen, si poden, altres refugis", apunta Revilla. La falta d'aigua també afecta la vegetació i s'observa, per exemple, en un matoll dens i molt representatiu de la zona, el monte negro, que s'està assecant amb rapidesa. La producció d'arròs a la zona també se n'ha ressentit: "Aquest any s'ha plantat només un terç de les hectàrees que es plantaven habitualoment perquè ja es veia que la collita no era viable".

Els científics de l'estació biològica del parc i les entitats naturalistes insisteixen en demanar a les administracions accions immediates per afrontar una situació urgent. "No pot ser que mentre es continua regant la gespa de Matalascañas les llacunes de Doñana s'assequin completament", lamenta Revilla, que demana un full de ruta clar i que comprometi totes les administracions en la preservació de l'espai. El projecte de desconnectar la urbanització de Matalascañas de l'aqüífer que s'abasteix d'altres fonts d'aigua fa temps que és sobre la taula de les administracions. A més, malgrat que la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir ha tancat desenes de pous il·legals, no han desaparegut. Això, unit a la proposició de llei per augmentar el regadiu de maduixa i fruits vermells que van entrar al Parlament andalús el PP, Vox i Cs la legislatura passada, amoïna els defensors de Doñana. Tot i això, de moment amb la nova cambra no s'ha tornat a presentar cap proposta similar.

El conseller de Sostenibilitat i Medi Ambient andalús, Ramón Fernández-Pacheco, feia una crida aquest dilluns a arribar "a un gran acord" per Doñana. Defensava que cal garantir l'abastiment d'aigua per al regadiu i per a la població propera al parc, una aigua que avui es treu de l'aqüífer, i tirava la pilota a la teulada del ministeri. "Calen obres, infraestructures hídriques, que són responsabilitat del govern espanyol", deia. Sobre el projecte de llei per ampliar el regadiu, Fernández-Pacheco tirava pilotes fora: "Es va iniciar al Parlament i serà allà on s'haurà de dilucidar". Tot i això, el responsable de Medi Ambient del govern del popular Juanma Moreno sí que matisava que l'executiu "no aprovarà mai cap llei ni cap iniciativa que suposi minar el valor ecològic de Doñana".