Descontrol de conills als cultius de Lleida

TàrregaEl conill salvatge està provocant estralls a Ponent. Si bé les dades de la Generalitat ja són alarmants –el darrer cens oficial és de 93 exemplars per quilòmetre quadrat al pla de Lleida–, els agricultors parlen de xifres esgarrifoses, i asseguren que a les seves finques se superen els mil conills per quilòmetre quadrat. En qualsevol cas, hi ha una emergència cinegètica, perquè se supera el llindar del mig centenar que indica l’administració. De fet, tothom coincideix que la situació està descontrolada. Els rosegadors arrasen amb tota mena de conreus, destrossen els sistemes de reg i foraden el subsol. Però el conflicte també rau en les solucions. Administració, pagesos i enginyers no es posen d’acord i això ha mogut el sector agrari a convocar espontàniament les primeres tractorades de protesta a la comarca de l’Urgell.

L’anomenada Taula de Cogestió del Conill, formada pel Govern i els principals sindicats i cooperatives, va aprovar al març una partida de 30.000 euros per finançar mesures que segons els pagesos “són inútils”. Les gàbies trampa, les tanques a les finques i l'agilització dels permisos de caça són algunes de les iniciatives, però no són prou eficaces. Una altra reunió a finals de maig va servir per aixecar vetos de caça en zones protegides i permetre les batudes diàries. Però la plaga de conills segueix desbordada. “He perdut més 60.000 euros en els meus conreus de pistatxo”, assegura Ramon Boleda, propietari de Verdú (l'Urgell). “Estem desesperats, perquè els conills s’han menjat tot el cereal i han convertit les meves terres en un colador”, denuncia Josep Maria Huguet, pagès de Sidamon (el Pla d’Urgell). “En tan sols tres anys he hagut d’arrencar 200 pomers rosegats pels conills”, diu Josep Maria Armengol, de Bellmunt (la Noguera). Tots tres coincideixen en les solucions: llum verda a la caça a discreció (sense autoritzacions prèvies) i l’ús de biocides (verins) als cultius per a l’aniquilació dels rosegadors. Cap de les dues mesures les accepta de moment el Govern.

"Fem tot el que podem per frenar-ho”, assegura la directora general de Gestió del Medi, Anna Sanitjas, i anticipa que a la pròxima reunió amb el sector, el 15 de juliol, “es debatran més mesures”. Però cap implica permetre barra lliure als caçadors. “Estem concedint autoritzacions en menys de 48 hores –adverteix la directora–, però s'ha d’acatar la llei espanyola de caça”. Paral·lelament, nega que el debat sobre l’ús massiu de biocides, com el fosfur d’alumini, sigui sobre la taula. “És un producte tòxic”, sentencia. 

Francesc Miarnau, enginyer agrònom de Torres de Segre i agent qualificat per produir i aplicar biocides a Lleida des de fa dècades, assegura que la prohibició del fosfur als cultius “és una fal·làcia”. La llei espanyola permet aplicar-lo prop de les infraestructures públiques (vies de tren, carreteres, canals...), “però també als camps de golf i als magatzems de pinsos”. “Si es manipula correctament és impossible que passi a la cadena alimentària”, afegeix Miarnau. Per això ell és partidari de formar els pagesos en la utilització d’aquest producte.

Un origen misteriós

L’origen de la plaga del conill és un fenomen en què semblen intervenir diversos factors, com la disminució de caçadors, la sequera i el despoblament rural. Però hi ha pagesos que asseguren que els conills són ara més àgils, més resistents a les malalties i més fèrtils. “Aquest no és el conill català”, manifesten alguns, recriminant que en les darreres dècades s’han introduït espècies no autòctones. La Generalitat nega que s'hagi fet de manera oficial.

El coordinador del Centre de Fauna de Vallcalent, l’enginyer forestal Joan Alàs, argumenta que la superpoblació del conill es deu bàsicament “a la falta de depredadors naturals”. “Hem trencat la cadena tròpica”, diu Alàs, i cita les guineus, les àligues i els rapinyaires com els principals absents. “Si els reintroduïm tindrem gran part de la solució”, conclou.