Descobreixen que els ancestres dels peixos hermafrodites no eren hermafrodites

BarcelonaLa distribució dels sistemes sexuals dels peixos en l'arbre de la vida és un misteri. Ara, però, se sap que inicialment tenien els sexes separats, segons un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La troballa, que publica aquest dilluns la revista Nature Communications, ha revelat que el gonocorisme (tenir un únic òrgan reproductiu biològic, sigui masculí o femení) és el sistema sexual ancestral dels peixos i no l'hermafroditisme (els dos tipus d'òrgans alhora) com es creia fins ara. La investigadora de l'ICM-CSIC Susanna Pla afirma que "l'evolució dels sistemes sexuals és més dinàmica i complexa del que s'assumeix habitualment". En concret, és dinàmica perquè hi ha sistemes sexuals que es guanyen i es perden amb més facilitat del que es creia, i és complexa perquè per passar de tenir un òrgan sexual a tenir-ne dos cal haver passat per un sistema intermedi, anomenat hermafroditisme seqüencial, en què les espècies canvien de sexe al llarg de la seva vida, especialment quan els mascles passen a ser femelles.

En els peixos l'hermafroditisme és un caràcter que ha aparegut diverses vegades de forma independent durant la seva història evolutiva. Els investigadors asseguren que es tracta de l'anàlisi més completa sobre l'evolució dels sistemes sexuals en animals, amb més de 4.600 espècies pertanyents a més de 50 ordres i més de 300 famílies de peixos de tot el món analitzades, que multiplica per més de 10 vegades el nombre de mostres utilitzades en estudis anteriors. "Entendre com han evolucionat els sistemes sexuals dels animals és clau perquè influeix en l'èxit reproductiu, en la dinàmica de poblacions, en l'ocupació del territori i en la colonització de nous hàbitats. Els sistemes sexuals determinen la resiliència de les poblacions a canvis naturals i antropogènics", afirma el també investigador de l'ICM-CSIC Francesc Piferrer.

Només el 2% dels peixos són hermafrodites. Segons models teòrics, els dos sistemes sexuals (un o els dos òrgans a la vegada) poden veure's com els extrems d'un gradient de sistemes intermedis pels quals cal passar. Els sistemes sexuals, tant en plantes com en animals, varien des de sistemes amb sexes fixos i separats entre mascles i femelles (anomenats dioècia en plantes i gonocorisme en animals) fins a l'hermafroditisme simultani, en el qual cada individu produeix alhora gàmetes masculins i femenins.

El gonocorisme és una condició evolutivament estable, però aquest estudi refuta la suposició que la transició és irreversible. "Amb el coneixement i la distribució actuals, no podem explicar per què algunes formes sexuals evolucionen en alguns grups, quan segons els models actuals no haurien de fer-ho, i viceversa", ha detallat Piferrer. Per això, de cara a futures recerques sobre l'evolució dels sistemes sexuals, els investigadors proposen fer servir un nou marc teòric que inclogui trets de la història de vida dels individus com els sistemes d'aparellament, els comportaments de posta o la diversitat de mecanismes de determinació del sexe.