D'una pineda verda a 52 xalets de luxe: indignació per la pressió urbanística a Begur

GironaEn els últims anys, la costa de Begur (Baix Empordà) ha patit una pressió urbanística cada vegada més intensa, amb un increment amenaçant d’obres que edifiquen a primera línia de mar. L’últim cas és el projecte Jardins de Sa Riera Living, que està a punt de completar la construcció de 52 habitatges de luxe a tocar de la platja, en un polígon de sòl urbà que ha suposat la desforestació del bosc verge de pins i alzines més pròxim al litoral. L'organització Salvem la Costa de Begur, que forma part de la federació d’ecologistes SOS Costa Brava, s’hi ha posicionat radicalment en contra. 

“L’impacte visual del complex immobiliari és horrorós”, diu Inés Ripoll, veïna de sa Riera i membre de la plataforma ecologista begurenca, que, segons explica, ha viscut el procés de les obres "amb impotència i frustració", enviant correus i missatges diaris a les administracions per aturar el que considera una "operació de terrorisme urbanístic”. Mai ha obtingut cap resposta. Posant veu a la indignació de Salvem la Costa de Begur, afegeix: “Ens fem creus de com l’Ajuntament ha estat capaç de donar la llicència d’obres i aprovar aquesta fortificació de formigó arran de mar”. L’associació naturalista no només lamenta l’empremta paisatgística de la urbanització, sinó que també alerta de les conseqüències mediambientals. “En un moment crític pel canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, és insostenible talar un pulmó verd com una pineda i substituir-lo per un bloc de formigó, sense cap ombra i ple d’aires condicionats”, diu Núria Raventós, biòloga de l’entitat. 

Igualment, Salvem la Costa de Begur critica que el cost mediambiental d’aquesta infraestructura no es compensa amb cap benefici directe per al municipi. Es tracta d’un projecte estranger gestionat pels fons d’inversió suïssos Varia Europa Properties i Stoneweg –els mateixos que volien gestionar la construcció del nou Museu Hermitage a Barcelona–, associats amb la constructora local Sorigué, que no ha contractat cap treballador de la zona. I, a més, els habitatges van adreçats a satisfer únicament les demandes de compra i lloguer de turistes d’alta gamma. “Serà una urbanització fantasma de segones residències que es buidaran durant l’hivern i sobresaturarà encara més la temporada d’estiu”, qüestiona Núria Raventós.

Batalla judicial

Per frenar el procés de construcció, Salvem la Costa de Begur va interposar una demanda al consistori, responsable de la concessió del permís d’obres, l’any 2018. El juliol del 2019, però, l’Ajuntament va desestimar la denúncia i l’associació ecologista va respondre-hi interposant un recurs al jutjat contenciós administratiu de Girona, encara en procés de resolució. Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, al·lega que el pla urbanístic del complex de sa Riera és il·legal, principalment, perquè “vulnera la prohibició de construir sobre un pendent superior al 20%, no preveu cap via verda al polígon i no respon a l’obligació d’integrar-se paisatgísticament amb l’entorn que el rodeja”. I, de moment, a l’espera de la sentència definitiva, l’associació ecologista celebra una petita victòria: les mesures cautelars que obliguen el Registre de la Propietat a informar els possibles compradors que els edificis dels Jardins Living es troben sota investigació judicial, amb el risc d’enderrocament que això suposa. 

Per la seva banda, Maite Selva, alcaldessa de Begur (JxCat), contesta que la licitació d’obres respon a la normativa del 2003 del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que definia la zona de sa Riera com a sòl urbanitzable. "Amb aquesta legislació, el govern municipal té l’obligació d’atorgar la llicència al propietari que pretén comprar el terreny, així que per molt que la urbanització ens resulti lletja i desagradable, estem obligats a concedir-la”, rebat l’alcaldessa. "Encara que ho poguéssim fer, si revoquéssim els permisos hauríem de fer front a unes indemnitzacions milionàries”, afegeix. Uns arguments que l’advocat de SOS Costa Brava replica afirmant que “amb voluntat política, el POUM es pot modificar” i ressaltant que quan es van iniciar les demandes, "abans de començar les obres, les penalitzacions per incomplir el contracte eren irrisòries".