La costa catalana es desfà: som a temps de salvar totes les platges?

BarcelonaCinc anys després del temporal Glòria, que va provocar ventades de fins a 80 km/h i onades de 7 metres d'alçada que van arribar a engolir platges, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports fa una advertència: les infraestructures i estratègies pensades per pal·liar els efectes dels fenòmens meteorològics al litoral català estan obsoletes i cal una planificació pública urgent. Segons el grup de treball sobre el litoral, costes i platges de l'ens col·legiat, Catalunya necessita repensar i aplicar mesures inspirades en el comportament de la natura per protegir els entorns de costa del país –la majoria en retrocés– per tal que resisteixin els embats de la crisi climàtica, que s'espera que cada cop siguin més greus i freqüents.

El nivell mitjà del mar ha anat pujant 4 mil·límetres cada any en l'última dècada i això canviarà la forma de la costa catalana. "El pitjor encara està per arribar i hem d'assumir que no podem lluitar sempre contra la natura i creure que podem mantenir totes les platges tal com les coneixem de manera indefinida", admet el director del Laboratori d'Enginyeria Marítima del Col·legi, Agustín Sánchez-Arcilla. L'expert, però, descarta condemnar el seu futur: "Tenim els recursos i la tecnologia per reconstruir-les".

Sánchez-Arcilla es refereix a mesures que retinguin o redistribueixin els sediments, mitjançant dunes de vegetació o prats submarins o augmentant el volum de sorra a primera línia en funció de la direcció de les previsions de temporal, o que recuperin (quan o com es pugui) espai a les urbs. Si bé admeten que aquestes són solucions més lentes, tenen efectes més duradors i amb més capacitat d'adaptació als canvis climàtics.

Els enginyers catalans reclamen un canvi de paradigma per tal que l'Estat –que gestiona la sorra–, la Generalitat –que s'ocupa de l'ordenació territorial– i els municipis col·laborin per restaurar el litoral i s'avancin a la urgència i les respostes a curt termini. El document –elaborat per una vintena de professionals, alguns dels quals treballen a les administracions– defensa la necessitat de dissenyar un pla integral per respondre a les amenaces dels temporals. També proposa un sistema de monitoratge continu amb proves pilot per avaluar l'eficàcia de les diferents solucions en funció de cada tram de costa i un sistema d'alertes primerenques que s'acompanyi d'un finançament planificat. "Normalment, actuem un cop s'ha produït el dany, i ens calen actuacions conjuntes per deixar a les següents generacions la costa que hem gaudit nosaltres", diu Sánchez-Arcilla.

Mesures adaptades a cada tram

Històricament, la costa catalana ha estat un entorn altament ocupat per l'activitat econòmica. En l'últim segle, la seva fisonomia s'ha redibuixat amb nombroses barreres artificials com ports, obres de defensa i infraestructures urbanes viàries i ferroviàries, així com amb una explotació dels terrenys per al sector turístic i de serveis molt vinculats a l'oci. Tot plegat ha alterat la dinàmica natural dels sediments i, en alguns punts, han posat en risc l'existència del cordó de sorra que envolta les platges i els municipis que es protegeixen al darrere.

En zones altament urbanitzades, com Barcelona, on pràcticament no hi ha espai a darrere i els danys en cas de temporal poden ser greus, els enginyers admeten que no queda més opció que recórrer a trencaones, espigons o dics per intentar fixar la línia de costa. Amb tot, adverteixen que la majoria van ser dissenyades per protegir la costa dels temporals de llevant, però no garanteixen la protecció davant dels temporals de sud, cada cop més freqüents.

Moltes altres platges han quedat encotillades pel retrocés de costa i les construccions humanes. L'exemple més clar és el Maresme, on no només hi ha zones urbanitzades residencials o de serveis, sinó que a tocar del litoral hi ha les vies del tren de Rodalies i la carretera. En casos com aquests, que Sánchez-Arcilla qualifica de platges rigiditzades, es poden plantejar solucions més bioambientals, com ara erigir maresmes en els trams més retallats, ja que són ecosistemes que poden pujar de manera natural amb el nivell del mar i tenen capacitat de defensar-se i reconstruir-se completament soles.

En platges amb dèficit de sorra i molt baixes, com seria la zona del delta de l'Ebre, s'han fet diverses proves pilot sobre l'aportació de sorra limitada imitant petites dunes que ja existien l'any 1945, segons les fotografies aèries de la zona. "Això ja s'està fent també a la costa de Girona i funciona molt bé perquè es requereix menys volum de sorra, s'abarateixen els costos i té menys impacte mediambiental", concreta Sánchez-Arcilla.

Es podran salvar totes les platges? L'expert s'agafa a "l'optimisme enginyer" i no és partidari de parlar de deixar morir passejos marítims o que la línia de costa quedi engolida per l'aigua. No és tampoc una idea que pugui convèncer els ajuntaments que es podrien veure afectats. Amb tot, Sánchez-Arcilla admet que "no es pot defensar tot a la vegada". "Hi ha carrils bici a primera línia de platja que són un luxe", posa com a exemple. Cada vegada és més habitual que camions carregats de sediments restaurin el terreny sorrenc de les platges, i des de finals del Glòria, s'ha anat popularitzant la col·locació de sacs de sorra (semblants als de runes) per protegir els trams afeblits de cara a pròximes tempestes.

Sense sorra per a tothom

Els experts lamenten que les intervencions actuals per mantenir les platges amb sorra, malgrat ser continuades, són insuficients. A més, el govern espanyol ja ha avisat que no hi ha prou sorra (o almenys seria caríssim) per reomplir totes les platges afectades pels temporals. I, en aquest punt, els enginyers fan un toc d'atenció: no hi ha un pla que s'adreci a l'arrel del problema, però tampoc un enfocament polític sensible a la crisi climàtica.

En primer lloc, assenyalen els enginyers, fins ara la gestió costanera a Catalunya s'ha centrat massa en la franja litoral i s'ha menystingut la restitució dels cabals sòlids de rius i rieres, que són els que garanteixen l'aportació regular de sediments i la preservació dels processos naturals d'autodefensa. A més, la gestió de les conques hídriques ha prioritzat l'abastiment i qualitat de l'aigua i la prevenció d'inundacions en detriment del flux de sediments i això dona com a resultat una costa amb un clar dèficit de sorra. Finalment, els enginyers hi sumen els temporals de mar, responsables de grans moviments de sorra i modeladors de la costa.