La Costa Brava nord tindrà una nova dessalinitzadora

BarcelonaMés aigua de mar contra la sequera. Amb aquesta idea, la Generalitat construirà una nova dessalinitzadora per a la Costa Brava nord, que se sumarà a les que ja hi ha, al Prat de Llobregat i la Tordera –aquesta última en plena ampliació de la capacitat–, i la futura que s'ubicarà a la desembocadura del riu Foix. La nova infraestructura a la conca de la Muga –que encara no té un emplaçament concret, a l'espera que es facin els estudis d'idoneïtat– no estava prevista en la planificació hidrològica de l'anterior Govern, però el nou equip socialista aposta per sumar-la com a eina per garantir l'abastament d'aigua en aquesta zona del país.

La nova portaveu del Govern i també consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat aquest dimarts que la quarta planta servirà perquè l'Empordà disposi de més recurs d'aigua i per evitar l'emergència que s'ha viscut aquests últims mesos. De fet, la zona és una de les que més han patit per la falta de pluja i la sequera i s'ha mantingut amb restriccions per contenir l'ús de l'aigua. Això suposa que, un cop estigui en marxa, es podrà augmentar la disponibilitat d’aigua en una àrea que depèn de l’embassament de Darnius-Boadella i de l’aqüífer del Fluvià-Muga, que estan molt pressionats.

La nova dessalinitzadora tindrà una capacitat de 15 hm³ i serà la més petita un cop es posi en marxa. Ara mateix, la de la Tordera (a Blanes) té capacitat per a 20 hm³ a l'any i s'està ampliant per quadruplicar-la i arribar als 80 hm³ el 2030, i igualar així el ritme de dessalinització actual de la planta del Prat, la més gran en funcionament (200 milions de litres al dia). En paral·lel, la xarxa també s'ampliarà amb una dessalinitzadora a la desembocadura del riu Foix, entre Cunit i Cubelles, que ja va ser aprovada per l'anterior Govern i que es preveu que entri en funcionament el 2029, tot i que Paneque ha afirmat que la voluntat del Govern és que es tramiti de manera urgent. Un cop estigui en funcionament, tindrà una capacitat de 20 hm³.

Mil milions d'euros extres

La dessalinitzadora és una de les novetats previstes en el "full de ruta" del nou executiu, que promet inversions de 2.300 milions d'euros (1.300 ja estaven previstos) fins al 2040 en infraestructures que han de permetre que Catalunya deixi de dependre dels pantans i faci més ús d'aigües procedents de la regeneració d'aigües residuals o el tractament de l'aigua del mar. Malgrat les pluges de principis d'estiu, que van fer que l'anterior executiu relaxés les restriccions, Paneque ha advertit que "la sequera no s'ha acabat" i que cal fer front a un escenari "de falta de pluges" que s'ha d'entomar amb un canvi de "gestió de l'aigua".

Així, si actualment el 30% del consum d'aigua potable ja prové de l'aigua reciclada, la voluntat de la conselleria és augmentar aquest percentatge al 70%. Per aconseguir-ho, l'executiu aposta també per accelerar la disponibilitat d'aigua residual regenerada i repetir al Besòs el model que ja es fa servir al Llobregat, i que ha ajudat a salvar els mobles i garantir l'aigua potable a l'àrea metropolitana. Ara el nou Govern vol sumar-hi l'aigua del Besòs. De moment, aposta per la solució d'urgència de transportar les aigües residuals d'aquesta conca fins a la planta potabilitzadora del Llobregat, a Sant Joan Despí, mentre es construeixen les instal·lacions de potabilització al Besòs, unes obres d'infraestructures que no estaran acabades abans del 2033, segons el calendari de l'executiu. Es tracta de "reaprofitar l'aigua depurable que ara va a parar als rius", ha indicat la consellera.

En aquest full de ruta es mantenen inversions ja previstes amb anterioritat, com les tres potabilitzadores planificades a Cardedeu, Abrera i Sant Joan Despí. Però el Govern ha apuntat que la seva voluntat és accelerar-ne les actuacions. A més, la consellera també es va comprometre a reparar la canonada amb fuites que des de fa anys fan perdre milers de litres diaris a Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Multes als ajuntaments

On el govern d'Illa es desmarca del de Pere Aragonès és en les sancions que planaven sobre els municipis que incomplien els topalls de consum d'aigua que ha obligat a imposar la llarga sequera. La consellera Paneque ha subratllat que els expedients oberts ja havien quedat d'alguna manera "congelats" un cop els ajuntaments presentaven els seus plans per millorar la xarxa de distribució o per resoldre possibles fuites, per exemple. En aquest sentit, la portaveu ha remarcat que la cosa més important ara és "donar suport" als consistoris per fer els deures, més que no pas castigar-los. Les multes als ajuntaments, de fet, van ser un dels punts de discòrdia entre el PSC i l'anterior govern d'ERC quan es va aprovar el decret de mesures per combatre la sequera. Els socialistes, amb molts alcaldes a les seves files, no hi estaven d'acord.

Pel que fa a la interconnexió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb la conca de l'Ebre, per fer front a moments puntuals, la consellera ha assegurat que en la reunió del Govern (la segona que presideix Salvador Illa) no és una alternativa que s'ha posat sobre la taula, tot i que no l'ha descartat. La mesura, que fa anys que plana com una solució als dèficits hídrics de la conurbació barcelonina, l'anterior conseller la va rebutjar finalment per no afectar el Delta. En la mateixa tònica, Paneque no ha deixat clar si es continuarà amb el projecte d'instal·lar davant de la costa barcelonina una dessalinitzadora mòbil que va plantejar l'equip de Pere Aragonès.