Societat Medi Ambient 31/03/2023

Una cimera d'emergència per la sequera en ple clima electoral

Alguns alcaldes rebutgen les multes sobre el consum excessiu d'aigua, mentre el Govern insisteix que només ha enviat avisos

4 min
Imatge recent de l 'embassament panta de Sau

BarcelonaCatalunya travessa el segon període més sec de què es tenen registres. La falta de pluges s’arrossega des de fa més de dos anys i les reserves, tot i reforçades amb les dessalinitzadores i l’aigua reutilitzada, no podran resistir gaires mesos més sense que calgui plantejar anar un pas més enllà en les restriccions. Si no hi ha una primavera plujosa, l’escenari més probable és el de més mesures d’estalvi obligatòries que afectaran (més de ple que fins ara) els ciutadans. La declaració d’emergència per sequera és un pas que el Govern calcula que pot arribar, a tot estirar i si no plou, al setembre.

És aquest risc el que ha motivat el decret de mesures extraordinàries que Generalitat i partits polítics discutiran a la cimera que ha començat aquest divendres a les 16h. El text endureix la vigilància sobre l’aigua que consumeixen els municipis i ho fa sota l’amenaça de multes de 10.000 i fins a 150.000 euros als ajuntaments que no ho compleixin. L’escenari sancionador, insisteix el Govern, és merament dissuasiu i no recaptatori, però ha impactat de ple el món local en un moment inoportú, amb les eleccions municipals a menys de dos mesos vista. Alguns alcaldes ja han fet notar les seves discrepàncies, com l'alcaldessa de Sabadell i presidenta de l'associació de municipis de l'Arc Metropolità, Marta Farrés: “No pot ser que ens posin en un atzucac sense eines”, criticava aquest dimecres en nom de les ciutats de la segona corona metropolitana. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també va retreure dimecres al Govern que el decret "culpi" els municipis. De fet, el rebuig de PSC i JxCat a les sancions als municipis va estar a punt de tombar el decret per fer front a la sequera durant el debat per la seva convalidació al Parlament. Finalment, les dues formacions es van abstenir permetent-ne la tramitació amb la condició de modificar-lo a partir dels acords de la cimera d'aquest divendres. Entre altres coses, ambdues formacions portaran la proposta d'una moratòria que freni les sancions que des de l'ACA insisteixen a plantejar com un mecanisme que desincentivi el malbaratament.

La realitat és que ja en plena alerta per la sequera, hi havia un 25% dels municipis catalans (que sumaven el 10% de la població del país) que gastaven més aigua de la que tenien autoritzada. Amb l’entrada en excepcionalitat no fa ni un mes, la xifra permesa encara es va endurir més i va passar dels 250 litres per habitant i dia als 230 litres. Encara és d’hora per saber quin grau d’incompliment hi ha hagut des de llavors i el Govern no fa pública la llista dels municipis que, segurament, ja han començat a rebre cartes de l’ACA on se’ls adverteix que l’incompliment del consum d’aigua els pot acabar costant una multa. El mer anunci de les sancions, apunten, ja ha fet corregir alguns incompliments. Per exemple, la Generalitat assegura haver rebut el 90% dels plans d’emergència per sequera que molts municipis no havien enviat malgrat estar-hi obligats els de més de 20.000 habitants.

La translació a la pràctica de les mesures per combatre la sequera als municipis ha despertat algunes friccions, amb ajuntaments que reclamen "més inversions" mentre l'ACA reitera la mà estesa al món local. En el cas dels qui incompleixen les dotacions d'aigua assignades, apunten des de l'agència, s'ofereix treballar amb el municipi en la causa: que pot ser un ús poc eficient o una fuga en les instal·lacions que provoqui pèrdues que s'han de reparar. A partir dels consums màxims que dicta el Govern, són els municipis els qui han de dissenyar com complir-los (o com fer-los complir als seus veïns). Això vol dir que, si l'escenari de sequera s'agreuja seran els ajuntaments els qui podran decidir si per complir les restriccions cal recórrer a talls o a abaixar la pressió amb què surt l'aigua de l'aixeta, per exemple.

Nous pous al Besòs

Mentre aquest escenari no arriba, però, el Govern afirma que té desplegats tots els recursos disponibles per garantir l’aigua primordial, la de beure, i la resta d’usos indispensables com els associats al reg agrícola o al funcionament dels diferents sectors econòmics. Les dues dessalinitzadores (la del Llobregat i la de la Tordera) estan a ple rendiment i l’aigua regenerada del Llobregat ja aporta el 25% del consum de tota l’àrea metropolitana. A banda, però, també es treballa en l’obertura de dos nous pous al Besòs per captar més aigua subterrània que podria començar a extreure’s ja aquest mes de juny, segons l’ACA. A més, també s'estan fent estudis hidrogeològics a la zona del Llobregat per explorar nous pous en el futur.

A l’horitzó, tot i que no arribin a temps per respondre a aquesta sequera, l'ACA preveu reactivar inversions per uns 1.400 milions d’euros, segons recull el pla de gestió de l’aigua de les conques internes de Catalunya 2022-2027, que està en la fase final per ser aprovat i enviat al govern espanyol. El document preveu, entre d’altres, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes), multiplicar la regeneració d’aigua amb noves potabilitzadores com les que es projecten al Besòs o modernitzar regadius per fer més eficient el reg. A més, el Govern s’obre a discutir amb els grups l’anticipació d’altres obres com ara la construcció d’una nova dessalinitzadora a Cunit, que no estava prevista encara en l’actual planificació.

stats