Cada central nuclear tindrà el seu propi cementiri radioactiu, almenys durant 50 anys

BarcelonaFinalment, no hi haurà un cementiri nuclear temporal únic a Espanya, sinó que cadascuna de les set centrals nuclears guardaran els seus propis residus en magatzems individualitzats, a mesura que aturin la seva activitat i es vagin desmantellant les seves instal·lacions. Després d'anys de debats i de desacords, el govern espanyol ha descartat la construcció d'un únic magatzem temporal centralitzat, conegut per les seves sigles en castellà, ATC, que havien defensat els executius anteriors del PP i del PSOE.

El ministeri de Transició Ecològica de Teresa Ribera ha fet públic el 7è Pla General de Residus Radioactius, una mena de full de ruta en què es perfila què cal fer amb els residus d'alta activitat de les centrals nuclears, que són un veritable maldecap per la seva alta càrrega radioactiva, que es pot allargar durant milers d'anys. En esborranys anteriors, el ministeri treballava amb dues possibilitats: un gran magatzem centralitzat on es concentressin tots els residus que es van generant, a l'estil del que es volia fer a Villar de Cañas, un projecte suspès el 2018, o, per contra, construir set cementiris nous a l'interior de cada central nuclear, que és l'opció triada.

Els residus d'alta activitat són els més perillosos i són, bàsicament, els combustibles que es fan servir per al funcionament de les centrals nuclears, així com les restes contaminants de les instal·lacions que queden en desús en el procés de desmantellament. Per als residus de baixa i mitjana activitat es va construir el magatzem del Cabril, a la província de Còrdova, que sí que recull la brossa radioactiva, com els bidons, fonaments o formigons procedents de les set centrals.

Segons el pla, aquests set magatzems hauran d'estar en funcionament entre el 2025 i el 2029 i seran només una solució temporal, ja que, en principi, els residus s'haurien de traslladar a un magatzem geològic profund, conegut com a AGP, per les sigles en castellà. Si es compleix el calendari fixat pel ministeri, que ara s'ha d'aprovar al consell de ministres i passar per les Corts, no serà fins al 2073, d'aquí 51 anys, que s'obriria aquesta nova instal·lació que, segons el pla, és "l'opció més sostenible i segura" que hi ha, un model replicat a Finlàndia, Suècia, els Estats Units, França o el Canadà. El document fixa les fases d'aquest projecte, que començarà el 2029 amb la prospecció de l'emplaçament més adequat, i no acabarà abans del 2039, quan s'han d'haver triat els terrenys on s'enterraran aquests residus.

En paral·lel, el pla estableix un període per al tancament de les set centrals nuclears en actiu, que anirà del 2027 al 2035. Tres anys després del cessament de l'activitat, es començarà amb el procés de desmantellament i emmagatzematge segur dels residus. Pel que fa a les instal·lacions catalanes, la d'Ascó I deixarà de funcionar l'octubre del 2030, Ascó II, el setembre del 2032 i, finalment, Vandellòs II, el febrer del 2035.

A Vandellòs I, tancada arran de l'accident del 1989 i en estat de latència des del 2005, es construirà un magatzem temporal el 2027, on aniran a parar els residus procedents del seu desmantellament i els que es van traslladar a la central francesa d'Orano, pels quals el govern espanyol paga un lloguer milionari, amb multa inclosa per allargar massa la cessió d'aquesta brossa radioactiva.