Ni canoes ni piragües: la sequera enfonsa el turisme d’aigües interiors

Girona"No obrirem per Setmana Santa i l'estiu fa mala pinta". Ho certifica una de les empreses d'esports nàutics que operen a l'embassament de la Llosa del Cavall. El pessimisme, de fet, impera al sector davant l'estat crític dels embassaments a causa de la sequera. Amb els nivells d'aigua actuals, el piragüisme, la navegació, l'esquí i el surf de pala, que són els esports nàutics més habituals sobretot a la primavera i l'estiu, són impracticables. La majoria d'empreses que ofereixen aquestes activitats es resignen a assumir que si la situació no fa un gir les setmanes vinents perdran la temporada.

El cas més dramàtic és el del congost de Mont-rebei, un estret per on baixa la Noguera Ribagorçana fins a la presa de Canelles. Des del mes de juliol passat hi corre molt poca aigua i només s'hi pot accedir a peu: "És impossible navegar pel congost, i si no canvia molt la situació potser no podrem treballar ni la temporada que ve", reconeixen a l'empresa familiar Àger Aventura't, que ha perdut un 80% de clientela. Per continuar captant l'atenció dels visitants, proposen alternatives com salts en parapent i han traslladat les activitats d'aigua a l'embassament de Camarasa, però no té el mateix atractiu que les cingleres de Mont-rebei. "Si no podem tornar al congost, haurem de tancar i buscar una altra sortida professional", assegura l'equip de l'empresa.

A Sau la situació és similar. Amb totes les ruïnes del poble de Sant Romà que la falta d'aigua ha deixat al descobert, l'embarcador proper a l'església queda molt lluny del nivell actual de l'aigua, i des que va començar la pesca dels peixos al pantà està prohibit navegar-hi. Albert Pladevall, que gestiona el club nàutic d'embarcacions privades i una empresa de lloguer de caiacs, barques elèctriques i patins, critica la prohibició: "Tot i que hi ha molt poca aigua, és suficient per sortir en barca, però les administracions no ens donen permís per fer-ho", lamenta. I afegeix: "No hi ha voluntat d'ajudar-nos, perquè només necessitaríem que ens allarguessin la passarel·la per superar el fang".

Al pantà de la Llosa del Cavall, que va acabar l'estiu passat al 28% i ara es troba al 25%, tampoc no és possible llogar cap caiac o embarcació recreativa. "Ens estem plantejant traslladar-nos a altres zones d'aigua, però és difícil que arribem a temps de l'estiu, perquè els tràmits i permisos de les embarcacions són carregosos", diuen des de l'empresa Relleus.cat, que pateixen per si és un any perdut.

I a més, risc d'incendi

Un dels pocs embassaments en funcionament és el de la Baells (26 %), sobretot a la zona del pont, on la presa s'eixampla. Allà hi treballa, a mig gas, Indòmit: "No donem tots els serveis ni la imatge que voldríem, però tenim un mínim d'aigua per treballar”, assenyala l'Albert. Tanmateix, les perspectives no són bones i el responsable de l'empresa també posa el focus en les mesures de prevenció de risc d'incendis. "Si a causa del tercer nivell del pla alfa es restringeixen les activitats a la natura, serà l'estocada definitiva del sector dels esports d'aventura", sentencia. "L'any passat no ens van donar cap ajuda i demanem a les institucions que ens tinguin en compte perquè som empreses que potenciem el territori", defensa.

Precisament, per canalitzar i fer arribar aquestes demandes a les administracions, acaba de néixer l’Associació d’Activitats Nàutiques i de Natura de les Aigües Interiors de Catalunya. Moltes empreses són pimes i autònoms, que depenen de la temporada alta d'estiu i primavera i ara viuen una situació crítica. Mariona Martí, presidenta de l'entitat, defensa el valor de la seva feina: "No només ens dediquem al turisme, sinó que som empreses d'esports d'aventura, que fomentem la salut a través de l'aigua, així que demanem als ajuntaments que ens tinguin com uns oasis de benestar". "Arran de la sequera i el risc d'incendi, els treballadors del sector de les conques interiors ens hem unit per si, en algun moment, cal sol·licitar alguna compensació o ajuda", diu Martí.

Ràfting i barranquisme, salvats

Una altra activitat molt demanada pels amants de l'aventura és el ràfting a la Noguera Pallaresa. Per ara, les empreses del Pallars preveuen una bona campanya de primavera gràcies a tota l'aigua recollida del desgel. "Tenim un 70% de reserves de clients per als dies forts de Setmana Santa, però per arribar a l'estiu caldrà que plogui aquests mesos", avisa David Dídac, director tècnic de Turisnat Sort. Ara bé, el cas de la Noguera Pallaresa és singular: "Aquest riu s'aprofita molt en l'àmbit hidroelèctric i es necessita sempre un cubicatge d'aigua mínim de 22 metres al dia, ideal per practicar el descens", explica.

I, per als grups més atrevits i entrenats, l'opció del barranquisme continua sent viable tot i la sequera. Això sí, els cabals dels rius s'han avançat una estació. "El barranc de la vall de Núria normalment només es pot fer al juliol perquè a la primavera porta massa aigua i és perillós, però aquesta setmana ja el baixarem amb un primer grup de clients", explica el Josep, de Guies Arània. "I els barrancs de primavera, com el de Ribes de Freser o el Forat Negre, ara els trobem secs com a l'agost", continua. L'estiu es preveu complicat i per això Guies Arània mira cap al mar i aposta pel coastering a la Costa Brava, que consisteix en equipar les roques per saltar al mar i fer ràpels. "Al mar sempre tindrem gent i aigua", diu el Josep.