Cabrera d'Anoia, un poble que es queda sense aigua per la sequera i les fuites

Cabrera d'AnoiaLa terra plora a Cabrera d’Anoia. De l’asfalt brolla aigua. Els carrers i carreteres que uneixen els sis nuclis urbans del municipi estan plens de petits rierols d’aigua i mosaics de pedaços d’asfalt. Són petites actuacions per reparar fuites. Ara aquí, demà allí. I així durant anys. Els veïns en van arribar a comptabilitzar 24 alhora. Una es va convertir en un autèntic llac en un revolt de la carretera.

Segons un estudi d’una enginyeria encarregat per la Diputació de Barcelona el 2017 la situació era "calamitosa" per la "deixadesa" en la gestió per part de Sorea, del grup Agbar, que va arribar a provocar que es perdessin dues terceres parts de l’aigua que s’obtenia de l’aqüífer Carme-Capellades. El 2021 les pèrdues eren del 55% del volum total. L’any passat, del 41%. Els dipòsits municipals no s’havien "netejat ni mantingut mai", afegia l’informe. Dels 11 quilòmetres que té la xarxa de canonades que porta l’aigua fins als dipòsits, 7,6 són de fibrociment, "fora de normativa de salut i consum".

Des de fa tres setmanes els veïns d’aquest municipi de l’Anoia de poc menys de 1.400 habitants tenen restriccions d’aigua. Teòricament, només tenen subministrament entre les 11 del matí i les 17 h. Però en funció d’on està situada la casa –es tracta de nuclis urbans en una orografia irregular–, l’aigua pot arribar a les dues o les tres de la tarda. Els dipòsits i els cubells ajuden a mitigar la problemàtica, com també els 12 camions cisterna que arriben al poble diàriament. "No pensava que tornaria als orígens, a rentar-me els cabells amb un cubell", explica una dona que ajuda el grup de veïns que s’ha organitzat per denunciar la situació. El Cèsar ha ofert casa seva a un veí perquè s'hi dutxi. La Mònica directament li ha suggerit al seu fill que s’apunti a un gimnàs a Barcelona per dutxar-s'hi. Els veïns relaten el cas d’un treballador que s’ha hagut de demanar festa a la feina per dutxar el pare, que és dependent, durant les hores que hi ha subministrament. Alguns han deixat de fer hort. Els fruiters ni es reguen. Les plantes es moren. Al local social utilitzen banys desmuntables exteriors. Els plats s’amunteguen fins que torna l’aigua.

Però quan arriba, sovint ho fa bruta. "A vegades amb fang, a vegades amb una substància blanca. No la usem ni per a l’hort ni sovint per a la rentadora", relaten el Mauricio i la Camila, dos veïns que porten des del 2010 a la zona alta d’un dels nuclis, el del Castell, i que esperen un estiu complicat amb l’onada de calor. La sequera ha aguditzat una problemàtica que s’arrossega des de fa anys. Només funciona un dels cinc pous per agafar aigua de l’aqüífer de Carme-Capellades, i un informe recent de la Diputació ja alertava que el pou s’esgotarà de manera "immediata" i que deixarà en "desabastament total el municipi".

La xarxa de canonades té 40 anys. Hi ha fuites constants. "En trams acabats d’asfaltar, al cap de poc surt aigua", relata el José Antonio, que recorda que la riquesa de Cabrera era l’aigua i que no l’han cuidat. "Quan arreglen un tros, en rebenta un altre, i la poca aigua que hi ha es perd", lamenta el Mauricio. "Ens deien que no hi havia aigua i s’estaven perdent milions de litres d’aigua. Per la carretera baixava un riu", lamenta la Cristina. "Els canvis de pressió fan que petin les canonades de les cases", afegeix l’Alícia. "Estem en sequera, et demanen que facis un ús responsable de l’aigua, però això no ve de fa un any o dos o tres, ara patim les conseqüències de no fer-ho bé durant molt de temps", es lamenta el Jonathan. Ell porta denunciant-ho al consistori des del 2021. Instància rere instància. Vídeo rere vídeo.

"En les últimes quatre legislatures ningú havia fet res, és un problema que es veia venir", denuncia el Joan. "Hi havia un informe del 2016 que es va guardar quatre anys en un calaix", lamenten els veïns. "Continuem bevent aigua de boca que passa per canonades de fibrociment", afegeixen preocupats per la falta de fiscalització del govern municipal a l'empresa concessionària. Ningú va exigir un correcte manteniment de la xarxa de canonades. Tampoc el consistori va fer una substitució del material caduc ni va tenir cura dels dipòsits.

Nou pou

Qui va ser fins fa poc alcaldessa, la republicana Elisabeth Hidalgo, admet que durant anys no es va fer res. Això sí, defensa que el 2019 es va canviar un quilòmetre de les canonades, i la tardor del 2022, 685 metres més. Actuacions que han disminuït el cabal perdut. "Hem fet tot el possible per resoldre el problema més gran de tota la història de Cabrera. Tant de bo no s’hagués arribat a una situació tan crítica. Fa més de deu anys que veig fuites. Els amics que venen a casa em diuen «que maco, rierols a la carretera», quan en realitat són fuites", relata Hidalgo, que va estar nou mesos com a alcaldessa, des de la tardor passada fins a les últimes eleccions. El passat 24 de maig el ple va aprovar per unanimitat decretar la situació d'emergència i adjudicar de manera directa a Agbar la construcció d'un nou pou –les obres començaran aquesta setmana– i un nou tram de canonades –també previst per a aquest juny–. En total, gairebé 900.000 euros de cost. Agbar, que és qui té la concessió, ha avançat els diners per fer les obres, a l'espera que el consistori pugui cobrir-ho amb les subvencions de la Diputació de Barcelona i diners de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). L'empresa també és qui fa arribar a Cabrera els camions cisterna: el 90% del cost l'assumirà, tal com ja va passar al novembre, l'ACA.

Hidalgo admet que durant un temps els veïns ho passaran "malament", però Cabrera d'Anoia no pot assumir aquestes infraestructures perquè no té diners. No té teixit industrial ni comercial, són petits nuclis urbans disseminats, i el pressupost municipal és d'1,6 milions d'euros. L'exalcaldessa lamenta que la concessió de l'any 1992 a l'empresa Aigües de Cabrera, ara Agbar, era a 49 anys i deixava en mans de l'Ajuntament el manteniment de la xarxa, un fet insòlit. La culpa de no haver fet el manteniment i el canvi del material de fibrociment, diu Hidalgo, és exclusivament del consistori i no es pot culpar Agbar. Una lectura molt diferent de la que fa l'exalcalde socialista Salustià Monteagudo, que assegura que el manteniment de la xarxa en baixa –dels dipòsits a les cases– l'ha de fer l'empresa concessionària i que no ha fet res perquè l'Ajuntament no l'ha "fiscalitzat". Qui va ser alcalde entre el 2015 i 2019, abans que entrés ERC, assegura que la concessió es va regir per un document de dues pàgines que no parlava específicament de manteniment, però que aquest servei va "implícit" sempre per a l'empresa que presta el servei: "No pot ser que la companyia es dediqui a fer l'abastament i no faci manteniment". Amb l'afegit, diu Monteagudo, que ara serà la mateixa empresa la que farà el nou pou i les noves obres de substitució de l'entramat.