Boscos amb colors de tardor en ple estiu
La sequera aboca els boscos als pitjors registres de la dècada: milers d'hectàrees ja s'han tornat marrons i perden fulles
BarcelonaCircular per la C-16 al Berguedà la segona quinzena d'agost i veure el color vermellós als vessants de les muntanyes des de la carretera impressiona. "No ho havia vist mai, és un aspecte com si els arbres ploressin, una massacre". La descripció de la petjada de la sequera als boscos és de Josep Comellas, un agent rural que fa tres dècades que pentina la comarca. Literalment, es pot dir que n'ha vist de tots els colors, però el d'aquest estiu no té precedents.
Les capçades dels arbres avancen la tardor en ple agost, colors marrons per la falta d'aigua sostinguda i les altes temperatures, que acceleren la caiguda de la fulla. "Això és senyal d'una situació molt extrema, la pèrdua de la fulla és gairebé l'últim recurs [de supervivència]", explica a l'ARA l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Vayreda.
Els faigs, roures i alzines que poblen aquestes zones boscoses tenen un sistema de regulació acostumat a les temporades de set a què els sotmet el clima mediterrani. En aquests períodes, el primer que fan aquestes espècies d'arbres planifolis és tancar el seu sistema de transpiració, que són els estomes de les fulles –"tanquen l'aixeta", descriu gràficament Comellas–, i així es tornen més eficients amb la gestió de l'aigua. Si la situació es complica, es desprenen de les fulles, que s'assequen i cauen.
Això és el que està passant a bona part del territori, del Berguedà al sud del Ripollès i el nord d'Osona. També a la zona de l'Alt Urgell i a part del Solsonès. La campanya per recomptar les hectàrees afectades per aquest decaïment dels arbres tot just comença aquesta setmana, però Vayreda ja augura que els resultats poden ser els més nefastos en deu anys: "L'any passat ja va ser molt dolent, amb més de 30.000 hectàrees afectades, i aquest serà pitjor".
Resistència i recuperació
Aquesta campanya, allà on creuen que trobaran més hectàrees de boscos "torrats" –com s'hi refereixen en l'argot dels experts del CREAF– serà als vessants de muntanyes poc acostumats a rebre el bat de sol tan persistent i sense ni una gota d'aigua durant aquest estiu llarg. La bona notícia, però, és que, si els ruixats que ja han començat a caure en algunes zones de muntanya aquesta última setmana són el preludi d'un setembre més humit, les alzines i els roures poden reaccionar: "La seva capacitat de rebrot és molt gran, pot passar ben entrada la tardor", subratlla Vayreda.
L'aspecte sec de l'agost no vol dir que aquests arbres estiguin sentenciats, sinó que es defensen per resistir un període de set que se'ls està fent llarg, afegeix l'expert referint-se als roures i les alzines. De baixes, segur que n'hi haurà, però és difícil calcular en quina proporció perquè depèn de factors com si una mateixa zona ha patit moltes sequeres consecutives o si ha tingut prou temps entre un període d'estrès i l'altre per recuperar-se.
Una sequera sostinguda afecta l'estat de salut d'un bosc. En el cas dels més densos, l'estrès creix perquè la competència per l'aigua disponible entre arbres és més ferotge. Ara bé, si roures i alzines són els més sensibles a aquestes situacions, també són els més resistents. Una altra cosa són les pinedes, que tenen sistemes de resistència diferents. Les coníferes, com els pins i els avets, poden aguantar la set extrema durant molt temps sense que la seva aparença canviï. Ara bé, un cop l'arbre comença a tornar-se marró indica una mort sense remei.
Una feina col·lectiva
La revisió sobre l'estat dels boscos començarà l'1 de setembre i s'allargarà tot el mes. Els experts del CREAF i els agents rurals fa més d'una dècada que treballen de bracet amb el programa Deboscat per poder tenir una fotografia cada cop més acurada de la salut dels arbres a les comarques del país. La informació acumulada permet avançar que la del 2022 pot ser "la pitjor situació de la dècada", vaticina Comellas. "Venim d'un període sec i calorós força llarg, l'última primavera humida va ser la del 2020", afegeix Vayreda.
Des que es fa el recompte els experts subratllen dos episodis de falta de pluges greus: el 2016 i, especialment, el 2012. La proliferació de la superfície boscosa al país, però, creix any rere any i, en part, això contribueix al fet que, en un any meteorològicament complicat per als boscos, les hectàrees amb decaïment vagin a l'alça.
La feina d'avaluar els boscos del país, però, no s'acaba amb els equips professionals, sinó que es val de moltes dades que aporta la ciutadania gràcies a una aplicació, Alerta Forestal, que aglutina avisos i imatges que poden aportar els usuaris. Es tracta d'un projecte de ciència ciutadana en el qual a partir de l'aplicació (que es pot descarregar per a Android i iOS) o des de la web del projecte qualsevol persona pot penjar una foto on es detecti decaïment forestal. El que demanen els experts del CREAF és que es facin fotos preferiblement horitzontals i a prou distància perquè es detecti el vessant de la muntanya canviant de color. A més, es demana que es geolocalitzi l'indret on s'ha pres la imatge, amb el GPS de la mateixa aplicació o manualment.