Blat de moro resistent a la sequera i patates lliures de pesticides
La UE es posa les piles per actualitzar la directiva de transgènics i regular les noves tècniques d’edició genètica que han de millorar els conreus
BarcelonaLa Comissió Europea ha fet pública aquest dimecres una proposta per regular les noves tècniques d'edició genètica de vegetals. Amb l'arribada de l'enginyeria genòmica, que permet alterar el material genètic d'un organisme i afavorir el desenvolupament ràpid de varietats vegetals, ara es podrien generar cultius més resistents al canvi climàtic i que no necessitin tants fertilitzants o pesticides per sobreviure a les plagues. Per exemple, es podria obtenir blat de moro resistent a les condicions adverses de la sequera o patates que necessitarien fins a un 80% menys de pesticides per resistir l'amenaça dels patògens. "Volem donar als nostres agricultors les eines per produir aliments sans i segurs, adaptats a les nostres condicions climàtiques canviants i amb respecte pel nostre planeta", ha afirmat aquest dimecres la comissària europea de Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides.
A diferència dels organismes genèticament modificats, que estan regulats en una directiva des del 2001, la mutagènesi dirigida (introduir una o diverses mutacions en zones específiques del genoma sense necessitat de radiació o químics) i la cisgènesi (modificar la genètica d'una planta receptora amb un gen natural d'espècies compatibles per a l'encreuament) no estan previstos en cap legislació. La tècnica més coneguda és la CRISPR, que funciona com una mena de cirurgia precisa que permet corregir una sola lletra de l'ADN ja existent.
L'investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Josep Maria Casacuberta explica a l'ARA que actualment aquestes tècniques queden aixoplugades sota una legislació de varietats transgèniques desfasada i difícil d'aplicar en aquests casos. "Aquesta normativa requereix una anàlisi desproporcionada per desenvolupar aquestes collites. Si no canvia la regulació, ningú posarà cap planta editada al mercat. És una eina molt potent, i si no l'aprofitem perdrem moltes possibilitats", afegeix.
La directiva del 2021 és molt restrictiva i, de fet, no hi ha cap cultiu transgènic aprovat des del 1998. "La legislació actual requereix una inversió de 15 o 16 milions d'euros i molts anys fins a assolir l'aprovació. Demana impossibles", assegura l'expert. Per exemple, demana que les propostes incloguin un mètode de detecció i quantificació del transgèn disponible en la planta, però en el cas de les noves tècniques no hi ha una introducció d'una o més seqüències d'ADN aliè, sinó que es modifiquen els nuclèotids propis de la planta. "Encara que es volgués, no es podria quantificar", diu.
Ara la Comissió vol regular aquestes tècniques noves, que permeten més precisió i rapidesa a l'hora d'introduir modificacions genètiques i millorar els conreus, per agilitzar el procés d'aprovació. Com? Dividint les plantes obtingudes en dues categories. D'una banda, hi haurà els vegetals aconseguits per edició genètica que tenen modificacions comparables als vegetals convencionals o que no necessiten més de 20 modificacions genètiques per sorgir. "Queden fora seguint un criteri quantitatiu que podria donar-se de manera espontània o equivalent a la natura", explica Casacuberta. En aquests casos també s'inclouen els casos en què la mutació ja és present en l'espècie o procedeixen d'una espècie propera.
D'altra banda, hi haurà les plantes que es desenvolupen a partir de modificacions més complexes. La nova normativa deixaria fora de les complexes anàlisis alguns casos concrets, ja que només es farien en aquelles varietats que tenen un risc potencial. Per exemple, pel tipus de caràcter modificat, la planta o el motiu de l'edició. "Fins ara tots els casos s'han d'analitzar i s'està sobredimensionant el risc. Amb una directiva com aquesta s'ajustaria la demanda d'anàlisi a la decisió científica i no política i, per tant, es faria una inversió econòmica i de recursos més ajustada", afegeix l'expert.
Normativa harmonitzada
Amb aquesta nova proposta, Europa també pretén retallar distàncies amb la Xina, els Estats Units o el Canadà, en un moment d'incertesa en l'àmbit de la biodiversitat i l'agricultura. "Ja s'han fet regulacions específiques en la mateixa línia als Estats Units, el Regne Unit o el Japó que són relativament semblants a la proposta que fa ara la Comissió, de manera que tot plegat podria estar força harmonitzat", puntualitza Casacuberta. Segons l'investigador, a diferència dels cultius transgènics amb aquestes tècniques no només podrien beneficiar-se grans companyies, sinó que també les petites empreses i les universitats podrien treballar a millorar una agricultura amb varietats molt locals i amb els seus problemes concrets.
La Confederació Espanyola de Societats Científiques (COSCE) ja demanava el 2020 eliminar les "traves legals" que impedeixen portar les noves tècniques als camps i mercats europeus. "Necessitem ajustar el marc regulador per donar cabuda a les varietats produïdes mitjançant aquestes tècniques si volem que el sector agroalimentari de la UE sigui sostenible i competitiu", afirmava en un informe lliurat a la Comissió. Amb tot, la proposta ha estat durament criticada per grups com la Xarxa Europea de Científics per la Responsabilitat Social i Ambiental (ENSSER), que asseguren que és "científicament inacceptable" perquè "elimina les disposicions del principi de precaució i posa en risc el públic i el medi ambient".
A partir d'ara dependrà dels estats (i dels seus ministres d'Agricultura) que aquesta proposta es faci realitat i que el Parlament Europeu l'aprovi. Com tota negociació, el text podria patir modificacions i, per tant, fonts consultades no esperen que estigui enllestida fins a finals d'any o principis del 2024.