Barcelona augmentarà les restriccions d'aigua "els pròxims dies" per la sequera

BarcelonaUna tardor extremadament seca i uns pantans sota mínims obliguen l'àrea de Barcelona a avançar les restriccions "els pròxims dies" abans que les reserves arribin a nivells crítics, per sota del 16% de la seva capacitat. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha apujat el to de la gravetat de la situació i ha advertit que s'han complert les pitjors previsions i que gairebé amb tota seguretat la setmana vinent s'aprovarà un estat de preemergència a l'àrea del Ter Llobregat, un "pas de transició" al d'emergència, que es decretarà al llarg del 2023, possiblement a mitjans de desembre per guanyar temps. "Ens queda aigua per a vuit o deu mesos", ha alertat en una compareixença al Palau de la Generalitat. A la reunió de la setmana vinent de la Comissió de Sequera es decidiran el calendari i les afectacions. "L'emergència està trucant a la porta", ha emfatitzat.

Aquesta és la pitjor sequera que mai ha viscut Catalunya des dels primers registres de fa 100 anys. Des de la ja seca tardor del 2020 s'han succeït 36 mesos de dèficit de pluja, a excepció de la normalitat de la primavera del 2021 i l'estiu passat. Si bé a la conca de la Noguera Ribagorçana i a les Terres de l'Ebre sí que hi ha hagut generoses precipitacions els últims mesos, no han servit per alleugerir la sequera, ja que a la resta del territori gairebé no ha caigut ni una gota. Tant és així que en aquests tres anys amb els registres pluviomètrics sota mínims històrics han entrat als pantans de les conques internes fins a 300 hectòmetres, menys de la meitat dels 700 hectòmetres que sumen de capacitat. Amb aquests 300 hectòmetres es podrien omplir dues vegades el pantà de Sau i tres el de la Baells. El problema és que en una situació normal, sense sequera, el consum és de 1.000 hectòmetres.

Com s'han substituït aquests 300 hectòmetres? Amb l'aigua dessalinitzada produïda a les plantes, que treballen al 100% des de fa un any i mig; amb l'aigua regenerada del riu Llobregat, i amb l'extracció dels pous. Però com que no ha plogut, i les previsions per al final d'aquesta tardor i hivern ja no donen cap esperança a grans precipitacions, Reyes ha afirmat que és l'hora de passar a l'acció i tenir més "conscienciació" que l'aigua és un bé molt escàs. Això es tradueix en una crida a la ciutadania perquè faci un ús responsable de l'aigua i estalviï, no només a casa sinó també al seu lloc de treball o d'oci, com els gimnasos. "Sigui on sigui, s'ha de gastar uns 90 litres per persona i dia", ha afirmat.

Reduir consums

A l'àrea metropolitana de Barcelona el consum mitjà és de 100 litres per persona i dia, una quantitat ja molt inferior fins i tot per a les restriccions fixades per a l'estat d'emergència, 200 litres per persona i dia (tot i que aquí s'inclouen diversos tipus de consums i no només els domèstics), però Reyes ha indicat que aconseguir reduir 10 litres per cap "suma" i és "una responsabilitat de tothom". Aquesta reducció del consum ajudaria a estirar les poques reserves per poder arribar amb millors perspectives al primer trimestre de l'any vinent, quan els mapes pluviomètrics adverteixen d'una "finestra humida" que podria deixar pluges abundants. Amb tot, Reyes ha matisat que aquesta situació podria retardar-se a l'inici de la primavera, repetint així el patró d'aquest 2023.

La tasca per a les administracions i empreses distribuïdores és fer més inversions per posar en circulació més aigua però dins d'un sistema més eficient. En aquest sentit, Reyes s'ha desmarcat dels talls de subministrament com a gran solució, ja que està comprovat que els consums finals no es redueixen perquè la gent acumula aigua omplint galledes i recipients quan les aixetes ragen. Per contra, l'ACA aposta per la baixada de la pressió de l'aigua, com ja està provant Agbar, així com per la regeneració i l'aigua subterrània. "Els municipis connectats a la xarxa Ter-Llobregat han de fer pous i més tractament de l'aigua regenerada per captar menys aigua dels pantans", ha demanat.

Si es pren la capacitat dels pantans com a termòmetre de la sequera, a les conques internes, el de Darnius Boadella es troba ja en emergència al 14,5%, lluny del 33,17% del 2022, mentre que la resta d’embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%.