Les balenes ja no s'entenen quan canten
Un estudi publicat a 'Nature' mostra com el soroll dels vaixells ensordeix el cant dels cetacis
BarcelonaFa cinquanta milions d'anys els ancestres de les balenes van abandonar la superfície terrestre per endinsar-se al mar. Per poder seguir comunicant-se, van haver d'adaptar el seu sistema per reproduir sons que, fins al moment, havia estat molt similar al dels humans. Davant la impossibilitat d'estar obrint constantment la boca sense ofegar-se, les balenes van desenvolupar un nou mecanisme fonològic mitjançant el qual van començar a "parlar" entre elles amb els famosos cants que reverberen sota l'aigua.
Milions d'anys després, i quan la contaminació acústica de les embarcacions encara era inexistent, els pescadors vivien amb por cada vegada que un imponent so ressonava sota el casc de les seves barques. Un so que en aquella època atribuïen directament a l'existència de monstres marins desconeguts. No va ser fins després de la catàstrofe de l'enfonsament del Titànic que l'ús dels primers hidròfons (micròfons aquàtics) van desvelar que qui produïa aquests sons eren les balenes cantant sota l'aigua per comunicar-se.
Ara, però, aquest mecanisme de comunicació que durant tot aquest temps han fet servir els misticets, el grup de cetacis en el qual trobem lesbalenes geperudes, les grans balenes blaves o els rorquals, està deixant de ser eficaç per culpa dels humans. Segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature, el soroll dels motors dels vaixells està impedint que els cants de les balenes se sentin. El descobriment fet per un equip d'investigadors austríacs i estatunidencs demostra com les balenes només poden emetre aquest so tan característic a com a màxim cent metres de profunditat, ja que més avall els és impossible físicament.
El problema és que aquests cent metres són, precisament, la franja del mar que cada cop està més envaïda pels sons derivats dels motors de les embarcacions, la mineria submarina o les prospeccions que es fan per trobar jaciments d'hidrocarburs. Segons els investigadors, aquesta coincidència d'espai sumada al fet que la freqüència dels cants de les balenes és de com a molt 300 hertzs, està fent que la comunicació entre aquests cetacis es vegi "seriosament afectada" per la contaminació acústica. Una situació que deixa aquests animals totalment indefensos, ja que, segons explica a EFE el biòleg de la Universitat del Sud de Dinamarca, Coen Elemans, "el cant és l'única manera que tenen aquestes balenes per trobar-se i comunicar-se".
Quan la laringe fa de cordes vocals
Tot i que fa més de cent anys que es va atribuir els sons que se sentien al mar a les balenes, fins ara no s'havia descobert com s'ho fan fisiològicament per fer aquests cants tan característics. Un misteri que també han resolt els responsables de l'estudi publicat a Nature.
Per fer-ho, entre el 2018 i el 2019, el grup de científics es va organitzar per aconseguir la laringe d'algunes balenes. Les necessitaven com més fresques millor, perquè aquesta és l'única manera de poder estudiar-les a fons. Per això van contactar amb organitzacions mediambientals perquè els avisessin si trobaven algun animal encallat a la platja. D'aquesta manera van aconseguir tres òrgans d'aquesta espècie que han estat claus per saber com canten.
Disseccionant les laringes han descobert que dintre hi tenen una estructura en forma de U que seria l'equivalent a les cordes vocals humanes i que és d'on prové el so que emeten aquests cetacis. Segons expliquen els científics, l'aire entra per les foses nasals de la balena, omple les vies respiratòries i després va fins a la laringe. Allà és on es produeix el so gràcies a la vibració que provoca l'aire que ha aspirat l'animal en els plecs d'aquesta estructura en forma de U.
Pel que fa a què és el que intenten dir les balenes amb cants tants diferents, Elemans explica que "encara que la finalitat exacta es desconeix, tot apunta que són crides per aparellar-se, alertes de perills o simplement cants, com els dels ocells".