L'aurora boreal visita el cel de Catalunya
És la conseqüència visible de la tempesta solar més intensa dels últims 20 anys
BarcelonaDurant la nit i la matinada de divendres a dissabte ha sigut possible veure l'aurora boreal a ull nu des de molts indrets de Catalunya, però també d'altres països europeus com França, Àustria, Irlanda o el Regne Unit i des d'altres punts del planeta. L'aurora boreal, que és un fenomen molt rar i excepcional a casa nostra, ha fet que les xarxes socials s'omplissin d'imatges fetes pels usuaris des de molts municipis catalans, perquè ens recorden les escenes típiques dels països nòrdics.
Aquest fenomen, que normalment es presenta en forma de cortina, es produeix quan les partícules carregades elèctricament pel vent solar impacten amb el camp magnètic terrestre. En aquest cas aquestes partícules han estat associades a almenys cinc ejeccions de massa de la corona solar dirigides a la Terra i provinents de les taques solar AR3663 i AR3664, que són les àrees més actives de la seva superfície.
Aquestes taques són regions del Sol on l'activitat magnètica és més intensa i eventualment en poden travessar la superfície. L'impacte del vent solar fa que algunes de les partícules quedin atrapades en una capa de l'atmosfera anomenada ionosfera, on xoquen amb els àtoms de l'aire de l'atmosfera, s'exciten i alliberen l'energia en forma de partícules de llum.
El color resultant d'aquest alliberament d'energia depèn de la part de l'atmosfera on succeeix aquest xoc: una aurora vermella es troba als nivells més alts de la ionosfera, a uns 240 quilòmetres d'alçada; una de verda, a entre 100 i 240 quilòmetres, i una de mixta (tons vermells i blavosos), a menys de 100 quilòmetres de la superfície del planeta.
En aquest cas, però, alguns experts creuen que el fenomen que s'ha vist ha sigut una SAR (stable auroral red), que també estan associades al camp magnètic terrestre i a la seva interacció amb l'arribada de tempestes solars, però que segueixen un mecanisme de formació diferent del de les aurores boreals tradicionals.
Tot plegat és el resultat d'una tempesta solar d'una magnitud que no es veia des de fa més de 20 anys i que ha fet que el Servei Meteorològic Nacional dels EUA activi un avís sobre el seu impacte. La tempesta solar, que ha assolit en dos moments diferents les condicions màximes de les principals escales per mesurar la intensitat d'aquests esdeveniments (5 sobre 5 en l'escala G i 9 sobre 9 en l'índex K), pot interferir en les comunicacions, la navegació per satèl·lit i la xarxa d'energia elèctrica.
Aquest impacte en la tecnologia humana ja es va comprovar l'any 1859, quan la coneguda com a fulguració solar de Carrington va provocar la caiguda dels sistemes de telègraf a Europa i Amèrica del Nord i va permetre veure aurores boreals a indrets com el Carib, Roma o l'illa de Menorca.