Com ha arribat fins a Catalunya el fum d’uns incendis del Canadà?

BarcelonaSegur que molts de vosaltres heu notat que el cel tenia un aspecte brut i tèrbol els darrers dies, i que oferia unes sortides i postes de sol amb uns colors ataronjats molt cridaners. Tot plegat és el resultat de l’arribada d’una gran quantitat de fum provinent dels incendis forestals que cremen a la meitat occidental del Canadà, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. 

Sembla sorprenent que pugui arribar a casa nostra el fum d’uns incendis tan llunyans, però no ho és tant si coneixem una mica la circulació de la nostra atmosfera. El que explica l’arribada d’aquest fum al nostre país s’anomena corrent en jet polar i és un tub de vents que fa la volta al planeta Terra a entre 9 i 12 km d’altitud i circula d’oest a est a una velocitat que sovint supera els 100 km/h.

Aquesta circulació de vents està provocada per l'escalfament diferencial entre els pols i l'equador terrestre, que fa que l'atmosfera intenti equilibrar la diferència de temperatura i pressió mitjançant el transport d'aire fred cap a latituds més baixes. El corrent, però, no és rectilini, sinó que forma uns meandres que separen les masses d'aire fred de les d'aire càlid, i que marquen la situació meteorològica que tenim. Per posar un exemple recent: si el corrent en jet s'ondula tant que es trenca trobarem una bombolla d'aire fred aïllada i envoltada d'una massa d'aire més càlida, una situació que anomenem popularment gota freda i que si té lloc a l'estiu pot provocar pluges intenses com les de la setmana passada. Si una massa d’aire fred empeny el corrent cap al sud, arribarà al nostre país una fredorada, però si és una massa d’aire càlid la que l’empeny cap al nord el que tindran al continent europeu serà una calorada.

El corrent en jet, un aliat del Japó durant la Segona Guerra Mundial

Al segle XIX, el professor nord-americà Elias Loomis va intentar explicar el comportament de les tempestes amb la suposada existència d'un corrent d'aire molt potent que bufava sempre d'oest a est. Posteriorment, ja a la dècada de 1920, un meteoròleg japonès va detectar aquest mateix corrent de vent molt intens prop del mont Fuji, que té poc menys de 4.000 metres d'altitud. Menys de dues dècades després, l'any 1942, el doctor Fujiwara proposava a l'exèrcit del seu país l'enviament de globus bomba cap als Estats Units aprofitant aquest corrent de vent. Els japonesos van acabar llançant prop de 10.000 globus explosius, tot i que només 285 van arribar a territori americà perquè la resta van acabar caient a l'oceà. Va ser precisament en territori nord-americà on una família va perdre la vida quan feia una excursió al bosc en una zona on hi havia un d'aquests globus bomba, de manera que van ser els sis únics nord-americans que van perdre la vida als EUA continentals durant la Segona Guerra Mundial.

El corrent en jet, però, també facilita que els viatges transoceànics siguin més ràpids en direcció a Europa, ja que els avions comercials sovint aprofiten l’emplaçament del corrent per augmentar la velocitat i reduir considerablement el temps de vol. Un avió que surti de Barcelona i voli cap als Estats Units, però, podria trigar més temps si per algun motiu hagués de volar amb aquest vent tan intens de cara.