Estalviar a l'espera de la pluja: així es despleguen les restriccions per la sequera

BarcelonaLa sequera a Catalunya s'aguditza i el país entra aquesta setmana en un nou escenari de gravetat amb la declaració d'alerta, entre d'altres, del sistema Ter-Llobregat, el que abasteix tot el territori central, inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les restriccions limitaran l'ús d'aigua a indústries, serveis municipals, agricultors i equipaments lúdics a partir de divendres, tot per preservar l'aigua que surt de l'aixeta dels consumidors, que, de moment, no notaran cap canvi malgrat que els pantans de les conques internes estan només al 33% de la seva capacitat. Quan es publiqui al DOGC, hi haurà 550 municipis (6,7 milions de persones) que hauran d'aplicar l'estalvi d'aigua en l'agricultura (un 25% menys de consum), la ramaderia (10%) i la indústria (5%), i en activitats lúdiques i recreatives (entre un 5% i un 30%).

Amb les dessalinitzadores treballant a ple rendiment des de fa mesos i el recurs de l'aigua regenerada per a alguns usos no domèstics, s'ha guanyat temps: "Sense això, l'alerta per sequera s'hauria declarat al Ter-Llobregat quatre o cinc mesos abans", admet el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. I malgrat que considera que avui hi ha aigua per abastir les ciutats del país "durant més d'un any", demana que l'estalvi sigui un mantra que arribi a totes les llars: "Cada litre que no gastem ens pot beneficiar". Sobretot si la pluja encara es fa esperar.

A l'estiu, el consum d'aigua va créixer un 10% (cal recordar que és l'època en què es concentra més el reg agrícola) i Reyes confia en reconduir aquest pic i fins i tot que el consum dels particulars es pugui moderar una mica més. "Estem en uns 120-140 litres per habitant i dia i rec que amb petites accions hi ha un marge per baixar cap als 100-120 litres", exposa. Això, juntament amb la bateria de restriccions que afectaran l'àmbit urbà (reg de parcs i jardins limitat, fonts ornamentals apagades, neteja de carrers sense mànegues), és part de l'estratègia per contenir al màxim cada litre als embassaments i evitar escenaris més crítics, com l'entrada en excepcionalitat, que ja suposaria restriccions al consum domèstic.

Agricultura: marge fins a la primavera

En el curt termini no es preveuen grans perjudicis per al sector agrícola. El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, explica a l'ARA que potser "algun conreu de l'horta" pot quedar afectat, però que fins a la primavera no hi hauria unes "necessitats grosses" d'aigua de reg en termes extensius al país. Destaca, a més, que la pagesia ja es va "autoregular" a l'estiu davant de la sequera i que a la regió de la conca de la Muga (que també entra en alerta divendres) darrerament ja s'hi estaven aplicant algunes restriccions. "El que ens amoïnaria és que més endavant no plogués", diu Caball en referència al primer trimestre de l'any que ve, just abans de la pròxima campanya de primavera.

Els conreus del Parc Agrari del Baix Llobregat compensaran les noves mesures amb l'aigua regenerada de la depuradora del Prat, que fins ara es feia servir per garantir el cabal ecològic del tram final del riu. Ara es repartirà perquè una part arribi als agricultors a través del canal dret del Llobregat.

Ramaderia: risc sobre la producció

En el cas de la ramaderia, en què l'aigua s'utilitza perquè beguin els animals i per a la neteja d'instal·lacions, Caball admet que la situació podria ser més complexa. El líder d'Unió de Pagesos, de fet, ja avança que demanaran una reunió amb els gestors de l'ACA i el Govern per veure "com es pensa aplicar" el percentatge de reducció d'aigua. "Dubto que cap ramader gasti més aigua de la que toca", afirma, i alerta del risc que les restriccions tinguin un impacte en la "capacitat productiva". "Que a algú li puguin acabar dient: «Vostè no pot tenir més animals perquè ha de reduir la despesa d'aigua»", resumeix, deixant clar que aquí sí que hi podria haver un "impacte econòmic".

Indústria: afectació desigual

En el sector industrial la reducció de l'ús d'aigua que es decretarà és més baixa, del 5%, i el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, augura una "afectació desigual". "Hi ha empreses que tindran una afectació nul·la, però d'altres tindran una afectació parcial o superior", assegura en declaracions a l'ARA. Des de la patronal apunten que les empreses més afectades seran les que fan un consum intensiu d'aigua, que no són majoria, o que n'utilitzen per fer productes d'alimentació i per a la neteja, entre d'altres. Sigui com sigui, Ginesta reclama que les mesures siguin "transitòries" i durin "el temps imprescindible" per evitar problemes en l'activitat o la pèrdua de llocs de treball.

I els camps de golf, què?

El reg als camps de golf i altres equipaments d'esbarjo s'haurà de reduir un 30%. Aquesta norma, però, no afectarà tots els camps de golf, sinó només els que reguen amb aigua de la xarxa o fan extracció de pous. Si en conjunt tots els camps de golf catalans consumeixen 8 hectòmetres cúbics (hm³) a l'any, els que ara mateix patiran restriccions equivalen a un reg de 3 hm³. Els 5 hm³ de consum restants surten d'aigua regenerada i queden fora de les limitacions actuals, segons les dades facilitades pel departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

El que també queda fora de les restriccions són els canons de neu artificial que d'aquí pocs dies començaran a funcionar amb l'arribada del fred per posar a punt les pistes per a la temporada d'hivern. El director de l'ACA concreta que hi ha tres dotacions concedides a Vallter 2000, Vall de Núria i Port del Compte i que les quantitats que requereixen són "molt baixes". "La neu artificial es fa creant una bassa sense afectar el cabal ecològic i aquesta aigua acaba quedant dins la mateixa conca, filtrant-se a l'aqüífer i arribant als embassaments durant el desgel", explica Reyes, que diu que la quantitat que s'acaba evaporant és "petita".

Principals limitacions urbanes