Brussel·lesGran part del menjar que es malbarata es llença ja abans que arribi a les cases dels consumidors. L'any 2020 a Espanya els agricultors i ramaders van llançar a les escombraries unes 845.000 tones d'aliments, i les indústries i les distribuïdores més d'1,6 milions de tones, l'equivalent a uns 55 quilos per cada ciutadà. I, al global d'Europa, es van malbaratar més de 20 milions de tones. Així ho indica el primer informe sobre malbaratament alimentari que ha publicat l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. "Són dades que sovint costen d'aconseguir, perquè no se'n té gaire informació i el sector és bastant poc transparent amb aquesta qüestió. Però confirmen el que denunciem des de fa temps", assegura a l'ARA la directora adjunta de Rezero, Laia Carulla.
"És un problema estructural, del model de consum —continua Carulla—. A vegades es llencen tones de fruita o de verdura perquè no surt a compte vendre-ho o per motius estètics o de mides. Però també hi ha males pràctiques, i cada sector productiu de la cadena alimentària presenta problemàtiques diferents". Tanmateix, la indústria no és l'única responsable del malbaratament alimentari: el consumidor també juga un paper determinant a l'hora de triar què compra. "La gent influeix en l'oferta de productes alimentaris quan a l'hora de triar una peça de fruita, per exemple, escull la més gran i bonica, independentment de la qualitat", afegeix Carulla.
A més, el 2020, en plena pandèmia i sense que es pogués menjar fora de casa durant gran part de l'any, les llars espanyoles van malbaratar gairebé un milió i mig de tones d'aliments. És a dir, de mitjana cada persona va llençar-ne uns 30 quilos. L'Eurostat no té dades dels anys anteriors, però les del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya —que no fa públic, en canvi, el volum total que en malbarata la indústria espanyola— van registrar que el 2019 la quantitat d'aliments llençats a les cases va ser una mica inferior, d'uns 1,3 milions de tones.
Per què la gent llença tant de menjar?
Segons la professora dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Anna Bach, les causes principals del malbaratament alimentari dels particulars té a veure amb els "hàbits inadequats a l'hora d'anar a comprar, preparar, emmagatzemar i consumir aliments". I posa d'exemple la falta d'organització de la gent amb els àpats, sigui per mandra o per falta de temps, o el costum de menjar plats precuinats, però també els espais reduïts de les neveres i dels rebosts, sobretot en pisos compartits, així com la manca d'educació culinària i la poca familiarització amb receptes d'aprofitament.
D'altra banda, Bach destaca que algunes companyies d'alimentació no s'adapten a les necessitats de les persones que viuen soles o en parella i els obliguen "a comprar quantitats estàndard" pensades per a unitats familiars més grans. També critica que les grans superfícies, a través d'ofertes o diferents estratègies de màrqueting, impulsin el consumisme i que la gent "compri més del que realment necessita o acaba menjant".
El malbaratament alimentari també contamina
Les expertes també coincideixen en la falta de conscienciació de la ciutadania respecte a les conseqüències mediambientals que comporta el menjar malgastat. "Segons les dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, el malbaratament alimentari genera aproximadament el 8% de les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle", recorda Bach. En la mateixa línia, Carulla subratlla que sovint el consumidor no veu que els aliments malaguanyats "van molt més enllà dels diners que li ha costat" i "tot el que hi ha al darrere de cada producte". "Es malbarata una feina, uns recursos, aigua i terres fèrtils, es creen residus totalment innecessaris i es contaminen terres i aigües subterrànies, entre d'altres", diu Carulla.
El malbaratament també té un cost social: mentre els països rics llencen menjar, els més pobres no poden cobrir les necessitats alimentàries més bàsiques. "És una incoherència flagrant, i més quan tenim prou capacitat productiva per alimentar a tothom. S'haurien de distribuir millor els recursos i el menjar", assenyala Carulla.
Les lleis que s'estan tramitant per posar-hi remei
El Parlament va aprovar la primera llei catalana, que encara s'ha de desplegar, que pretén reduir el malbaratament alimentari en tots els agents de la cadena. Les comercialitzadores i distribuïdores hauran d'informar la Generalitat del menjar que tiren, els restaurants hauran d'oferir carmanyoles perquè els clients puguin endur-se el que no s'han acabat i els supermercats hauran de prioritzar la venda d'aliments lletjos i que s'estiguin a punt de caducar. També vol potenciar els espigoladors, que treballen als camps després de la collita per reaprofitar tot el producte que s'hi deixa perquè no està prou madur o no té l'aspecte òptim en el moment de collir-lo, per exemple.
A més, a escala estatal també està en tràmits parlamentaris una nova llei que té com a objectiu que els excedents es redistribueixin cap a entitats socials. "La normativa catalana és més ambiciosa, ataca el problema d'arrel i està més enfocada en la prevenció, no dona per fet que hagi de sobrar menjar. De moment, però, està a l'espera que s'aprovi l'espanyola perquè no hi hagi contradiccions. Esperem que no es vegi frenada", apunta Carulla.
![Una persona llençant menjar a les escombraries](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
