37 torres de 70 metres en un entorn natural: l’amenaça del ramal de la MAT a la Selva

Riudarenes (La Selva)Fa gairebé una dècada el govern espanyol, juntament amb la companyia Red Eléctrica, van aprovar el projecte del ramal de la MAT a la Selva, una línia de 400 kv de 17,5 km de llargada que pretén enllaçar una de les torres principals amb una futura subestació a Riudarenes. L’ampliació es va projectar per fer front a les demandes de subministrament d'Endesa i també del gestor públic d'infraestructures ferroviàries, Adif, que reclamava més potència per alimentar la línia de l'AVE. Segons aquest acord, les obres, que està previst que comencin el gener del 2024, aixecaran 37 torres de molt alta tensió de 70 metres cadascuna en un entorn natural protegit.

Una veïna directament afectada per la futura construcció és la Txell de Cal Xicot, una masia al Coll de l’Espinau, just a 500 metres d’on hauria de néixer l’ampliació. "Si el projecte tira endavant serà realment dolorós, perquè suposaria la segona derrota després de perdre la batalla contra la línia de Molt Alta Tensió principal el 2005", anticipa. I continua: "Les torres destrossen el nostre entorn, però ni tan sols ens milloren el subministrament als veïns, que patim sovint talls de llum. Si l’obra tira endavant, doncs, m’enfrontaré a un dilema duríssim: marxar de la zona ona on he viscut durant 26 anys o quedar-me entre boscos electrificats".

Recollint aquest malestar de la ciutadania, la plataforma No a la MAT Selva s'ha posicionat radicalment en contra del projecte, ja que considera que la infraestructura és "innecessària, desproporcionada i obsoleta". Les seves demandes compten amb un ampli suport popular i també institucional, ja que tant la Diputació de Girona, el Parlament de Catalunya com el Congrés de Diputats, a més de 26 ajuntaments, han votat mocions a favor de la derogació del ramal. Ara bé, tot i l’amplíssim suport, el moviment no ha aconseguit que el ministeri de Transició Ecològica anul·li el propòsit, que segueix vigent en la planificació energètica de 2022-2026. "El partit socialista i els comuns ens donen suport en les peticions polítiques, però guarden silenci des dels càrrecs de responsabilitat del govern central", lamenta Xavier Amat, portaveu de l’entitat. 

Per això, davant la passivitat de l’Estat, No a la MAT Selva busca donar a conèixer la polèmica a instàncies europees. I, de moment, la plataforma, amb el suport dels set eurodiputats catalans del PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, ha aconseguit que el Parament Europeu admeti la petició d’investigar i debatre sobre el ramal de la Selva. Això significa que la cambra europea sol·licita a la Comissió Europea que investigui el govern espanyol i també insta el comitè de medi ambient a incloure la matèria en l’agenda de debat parlamentari. "Poder exposar el nostre cas davant dels polítics europeus representa una oportunitat per fer més pressió i obligar així el ministeri a moure fitxa", diu Amat. 

L'AVE ja funciona amb l'alta tensió actual

L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), comparteix els arguments de la plataforma selvatana: "Els estudis tècnics demostren que les demandes energètiques que va preveure Red Eléctrica en el pla inicial estan sobredimensionades". "Ho demostra –continua l’alcalde– el fet paradigmàtic que el projecte va néixer per abastir la línia de tren d’alta velocitat de Girona, però, ara mateix, l’AVE funciona perfectament amb les línies d’alta tensió actuals". Red Eléctrica, però, contesta que el reforç del ramal de molt alta tensió és necessari per augmentar la freqüència i la velocitat dels combois. Per al director general de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, Marc Vilahur, el projecte tal com està concebut actualment "és obsolet" i per això, diu, treballen amb tots els actors implicats per "encaixar les demandes energètiques al sud de les comarques gironines amb la necessitat de minimitzar l’impacte paisatgístic i respectar la biodiversitat". 

Els arguments contra el ramal de l'entitat ecologista també critiquen que la MAT respon a un model contaminant, contrari a la urgència climàtica d’apostar per energia verda. Tot això, sumat al perill dels cables per a les aus migratòries, els danys per a la salut dels camps electromagnètics o l’augment de risc d’incendis forestals a les Guilleries.

Proposta sobre la taula

Per aconseguir la resposta del ministeri, l’estratègia del moviment que encapçala No a la MAT no passa per la confrontació, sinó per satisfer les demandes energètiques de la zona amb altres solucions alternatives treballant de bracet amb les institucions: "Som conscients que el govern no cancel·larà el projecte si no té una altra opció sobre la taula", apunta Xavier Amat. La proposta que defensa la plataforma és el pla elaborat pel Col·legi d’Enginyers i pel Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient, impulsat per la Generalitat i la Diputació de Girona, que passa per repotenciar el subministrament de les línies vigents i per traslladar la subestació a 2 km de la via del tren i soterrar els cables. "El territori ha complert, ara esperem que l’Estat contesti abans de l’1 de gener del 2024", conclou Amat.