El 2027 Catalunya podrà regenerar l'aigua equivalent al consum de Barcelona
En quatre anys es regeneraran 100 hm³ d'aigua, quasi un 20% de l'aigua consumida a Catalunya
BarcelonaLa meitat de l'aigua que surt de les aixetes a Barcelona ja no prové dels embassaments, cada cop més secs per la sequera que arrossega el país des de fa tres anys, la més greu de la història. Una part (35%) ve de les dessaladores i l'altra és aigua regenerada (15%). Aquest últim recurs és el que vol potenciar la Generalitat de cara als propers anys. La conselleria d'Acció Climàtica confia que a partir del 2027 Catalunya sigui capaç de reutilitzar el mateix volum d’aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant tot un any. Així ho ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, aquest diumenge en el marc de la COP28 de Dubai (Emirats Àrabs Units), que ha explicat que el seu departament té prevista una inversió de 126 milions d'euros en els pròxims tres anys, dins del Pla de regeneració de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En total, es passarà dels 71 hectòmetres cúbics (hm³) que es van produir el 2022 per aquesta via a assolir els 100 hm³ d'aquí a quatre anys, i es generarà aproximadament la mateixa quantitat d'aigua que consumeix Barcelona en un any. Mascort considera que això serà "clau per fer front a la sequera actual i a les futures que vindran a causa de l'emergència climàtica".
"La regeneració és l'únic recurs que té certa entitat", explica el geògraf i membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la UAB David Saurí, que creu que "és l'única alternativa" en una sequera com l'actual, i més encara tenint en compte que és possible que el 2027 encara visquem els efectes d'aquesta sequera.
L'any 2022, mitjançant la regeneració, es va poder reutilitzar directament un 12% del total depurat. L'aigua regenerada es pot utilitzar per a usos agrícoles, urbans, recreatius o industrials. A més, pot complir una funció ambiental important, per exemple, reomplint els aqüífers i evitant que hi entri aigua salada per les diferències de pressió. "El volum d’aigua que serem capaços de reutilitzar l’estalviarem de l’aigua dels embassaments, que és la que ens garanteix l’ús de boca a tota la ciutadania", ha explicat Mascort.
Fins al 2027, per aconseguir l'objectiu marcat es preveuen 30 actuacions, entre les quals hi ha la construcció de 24 noves estacions de regeneració d'aigua (ERA), més barates que les dessalinitzadores. El catedràtic de Geografia Física de la UB Javier Martín-Vide considera que "l’aigua regenerada, per a un país amb modèstia de recursos hídrics, és la solució". Expert en climatologia, Martín-Vide no creu que hi hagi expectatives de millorar a la llarga, sinó tot el contrari, i per això descarta altres solucions com ara transvasar aigua d'altres indrets.
Reutilitzar el 70% de l'aigua
Segons dades de l'Idescat, l'any 2022, Catalunya va consumir uns 509 hm³ d'aigua. Per tant, si les previsions de la Generalitat es compleixen, el 2027 pràcticament es regeneraria un 20% del total d'aigua necessària al país. A més de la reutilització directa també es preveu incrementar l'aigua que es depura i es pot dedicar a la reutilització indirecta. En el marc de l'Estratègia 2040, el Govern preveu que es passi de reutilitzar el quasi 45% d'avui en dia a un 70% de l'aigua consumida el 2040. Per fer-ho, caldrà una inversió de 407 milions d'euros dividida en tres fases: l'actual i fins al 2027, amb 126 milions d'euros; la segona entre 2028 i 2032, on es preveu la mateixa quantitat d'inversió, i un tercer paquet de 155 milions entre 2033 i 2040.
Si bé considera la inversió positiva, a Martín-Vide el preocupa el moment en què s'ha pres i la voluntat política. L'expert explica que aquest tipus de decisions és millor prendre-les "en temps de bondat pluviomètrica", perquè ara el compliment quedarà subrogat a la voluntat política: "Quan vinguin anys bons, potser oblidem que la sequera és un repte de país".
Per Saurí, en canvi, el moment en què arriba l'anunci està justificat. Reconeix que el 2008 ja es van començar a plantejar mesures estructurals, com la dessalinitzadora del Foix, que entén que si no s'han fet ha sigut per la crisi posterior a aquella sequera. Amb tot, valora que aquestes infraestructures ens "alliberen de la crisi climàtica" i ara són "el recurs que ens està salvant d’una crisi hídrica monumental".