Mazón o Sánchez: qui mana en la gestió d'una catàstrofe?

BarcelonaLa magnitud dels estralls causats per la DANA al País Valencià ha desencadenat un pols polític entre les dues administracions afectades. La Generalitat Valenciana i el govern espanyol s'han intercanviat retrets sobre qui hauria d'haver agafat el timó en la gestió de la crisi per reduir la tragèdia. Així com el president valencià, Carlos Mazón, en culpa la Moncloa argumentant que la direcció general de Protecció Civil hauria d'haver emès alertes mòbils amb antelació, el ministeri de l'Interior recorda que, en realitat, la gestió dels plans de protecció civil és responsabilitat de les comunitats autònomes. Alguns partits, cossos militars i d'emergències apunten al govern valencià. Uns altres acusen l'executiu de Pedro Sánchez de ser el responsable de frenar un dispositiu de rescat quan la xifra de morts no parava d'augmentar a mesura que avançaven els dies. Qui té raó?

En situacions de catàstrofes ambientals, la normativa de protecció civil estableix quatre nivells d'alerta, que decideix la comunitat afectada. Els dos primers (0 i 1) fan referència a situacions que una comunitat autònoma pot gestionar amb els seus propis recursos. Des del 29 d'octubre, a València i Castelló està declarat el nivell 2 del pla d'emergències, que implica que la catàstrofe afecta únicament aquesta comunitat i que el govern valencià continua tenint tota la responsabilitat a l'hora de gestionar la crisi. Amb tot, en aquest nivell d'alerta s'estableix que la comunitat afectada “pot requerir l'assistència de mitjans d'altres administracions públiques, en particular de l'administració general de l'Estat”. La petició i acceptació d'ajuda, doncs, depèn del govern autonòmic.

En canvi, per incorporar-hi efectius de l'exèrcit i acceptar l'ajuda d'altres països, com la que ha ofert per exemple França, cal que el govern autonòmic ho demani explícitament al ministeri de l'Interior. És competència de l'Estat mobilitzar els recursos si l'autonomia així ho requereix, segons marca el Sistema Nacional de Protecció Civil. Per tant, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, només pot mobilitzar recursos aliens al País Valencià si el govern de Mazón ho demana, com ja ha fet amb els milers d'agents de diferents cossos policials.

Descartat el nivell 3

La situació operativa de nivell 3, la de més alt nivell, està pensada per a “emergències d'interès nacional” o que afectin diverses comunitats, i implica que el govern espanyol assumeixi tota la responsabilitat i la coordinació dels operatius. Aquest nivell es pot declarar tant a petició de la comunitat autònoma com per imposició del ministre de l'Interior. També si el govern espanyol declara l'estat d'alarma, excepció o setge. Per tant, per poder traslladar la coordinació d'aquest operatiu a Madrid, el govern espanyol hauria de suspendre unilateralment la competència de la protecció civil al País Valencià. Una opció que la Moncloa ni tan sols ha previst perquè l'Estat es regeix sota un model autonòmic i seria com aplicar un 155. A més, la Generalitat Valenciana tampoc ho va sol·licitar.

L'aposta del govern espanyol ha estat unir forces entre les administracions amb el comandament de la Generalitat Valenciana i sota el “principi de coordinació única”. Mazón podria declarar "l'emergència catastròfica", el màxim que preveu la legislació autonòmica, però no ho ha fet i no ha assumit personalment la direcció única del dispositiu. En la situació actual, el Centre de Cooperació Operativa Integrat (Cecopi) depèn de la conselleria competent en protecció civil, actualment la conselleria de Justícia i Interior. Aquest departament és qui ha adoptat les últimes mesures, com ara restringir l'accés als pobles més afectats amb vehicle o caminant.