El matrimoni Colau-Collboni entra en el tram espinós del mandat

BarcelonaDos pressupostos aprovats per la via del pacte de dos possibles. Cap reprovació a les espatlles. Rodes de premsa conjuntes amb grups de l’oposició per anunciar grans projectes encallats, com l’enllaç dels tramvies. Si una cosa ha aconseguit Ada Colau en el seu segon mandat a Barcelona és, més enllà de polèmiques com la de l’urbanisme tàctic, girar full a la crispació que va marcar l’ascens dels comuns el 2015: l’alcaldessa va acumular en el mandat passat fins a vuit reprovacions, no va poder pactar cap pressupost i es va endur sonades bufetades als plens en projectes com el mateix tramvia o la fallida multiconsulta. El Procés tensionava llavors el debat polític dia sí dia també, i la inseguretat, amb la crisi dels narcopisos, s’erigia en el gran maldecap de la ciutat –i sembla que s'hi manté, a dalt de tot del rànquing, segons el que recullen les enquestes. 

Ara, amb un govern de coalició amb el PSC forjat des de la investidura com a part de la maniobra per arrabassar l’alcaldia a ERC, suma 18 regidors de 41 i ha trobat el suport dels republicans per aprovar pressupostos i projectes estratègics com el nou 22@. Tot, esclar, tenyit pel vel de la pandèmia, i la crisi social, que ha obligat a refer pressupostos i dissenyar plans de reactivació.

Però la cosa amenaça de posar-se més hostil: el mandat enfila ara la meitat convulsa, la que ja té a un horitzó de dos anys unes noves eleccions, i amb els alcaldables a punt per reivindicar-se com a alternativa. I això es pot notar tan internament –amb unes discrepàncies entre socis de govern (BComú i PSC) que s’han fet més notòries en temes com l’ampliació de l’aeroport– com externament amb els possibles socis. ERC ja ha començat a aixecar el to a l’hora de demanar concrecions al pressupost acordat per a aquest any – amb xifra rècord de més de 3.200 milions d’euros–. Exigint, per exemple, que es gastin els 30 milions destinats a comprar edificis singulars. “No estan traient fruit de la potència transformadora que els hem proporcionat”, recela el cap de files republicà, Ernest Maragall, que vaticina un nou període de més exigència i contrast.

Tensions internes

De portes endins, les discrepàncies entre socialistes i comuns, que d’entrada s’havien cenyit –si més no, públicament– a temes polítics com la situació de presos i exiliats, s’han fet més evidents en les últimes setmanes: amb els socialistes demanant no descartar l’ampliació de l’aeroport que projecta Aena, reclamant l’arribada de creuers com a “oxigen” o compareixent amb el grup de Manuel Valls per presentar una nova taula de grans empreses. Els portaveus de les dues forces, però, neguen que les tensions hagin d’esclatar en el tram final del mandat i asseguren que la coalició és estable i obté bons resultats i que no hi ha res que faci preveure una ruptura precipitada com la del passat mandat.

El govern arriba a l’equador del mandat amb la possibilitat d’exhibir trumfos: de fer-se fotos col·locant primeres pedres de noves promocions d’habitatge –i treure pit dels més de 2.300 pisos públic en construcció–, de fer lluir l’acord amb el Govern per enllaçar els tramvies, d’haver recuperat per a la ciutat el Port Olímpic –també ha vist, per contra, com l’Estat se subhastava els locals del front marítim– i d’estar a punt d’estrenar el túnel de les Glòries. Alhora, però, és esclau encara de les grans promeses incomplertes de la primera etapa de Colau, com la de tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) o generar 8.000 pisos en un mandat, o la funerària pública, que continua als llimbs. I amb una ofensiva judicial que coarta projectes com l’anunciat dentista municipal i obliga a refer el pla hoteler, a més de posar el focus sobre les subvencions a entitats afins. 

Mesures contra el trànsit

Aquest mandat és el del debut de la zona de baixes emissions (ZBE), les pacificacions amb urbanisme tàctic, l’extensió de l’àrea verda d’aparcament als barris perifèrics i el programa per protegir entorns escolars del trànsit. És també el mandat de l’extensió del sistema porta a porta de recollida de brossa, que es va provar a Sarrià, i ara arriba a Sant Andreu. I el de l'impuls a les noves promocions de pisos al barri de la Marina del Prat Vermell.

“Estem materialitzant les expectatives”, defensa el regidor de Presidència, Jordi Martí (BComú), convençut que quan es planteja una “gran transformació” el primer mandat és el de les explicacions i la feina que no es veu, i el segon el que comença a evidenciar canvis. Uns canvis que es plantegen com una carrera de fons, diu, a 12 anys – “ara seríem a la meitat del cicle”, defensa– per “canviar l’ADN de la ciutat”, i que assegura que ja es comencen a intuir en mesures com la promesa pacificació de l’Eixample o la multiplicació dels carrils bici, que s’han doblat en quatre anys, amb algun d’estratègic com el del carrer Aragó. L’Ajuntament ha consolidat el Pla de Barris, amb una segona edició de 150 milions d’euros i la proposta d’escalar-lo a l’àmbit metropolità. 

El cap de files socialista, Jaume Collboni, al seu torn, posa en valor l’estabilitat del govern i el fet que tingui “projectes a mitjà i a llarg termini”. Considera que, malgrat la pandèmia, s’ha fet un salt en tres àrees clau: en habitatge –retornant al ritme de construir mil pisos públics per any–, en ocupació i també en seguretat.

L'examen de l'oposició

Els grups de l’oposició acusen el govern “de no escoltar ni dialogar”, com lamenta Elsa Artadi, de JxCat, que veu acabat el temps dels comuns i creu que els socialistes tenen “nul·la influència" sobre l’alcaldessa. També li retreuen funcionar com “un tripartit de facto", en paraules de la líder de Cs, Luz Guilarte. I li tiren en cara que hagi “agreujat problemes com la mobilitat”, com defensa Eva Parera de Barcelona pel Canvi. Josep Bou (PP) acusa el govern d‘actuar amb “un excés d’ideologia i escoltar poc".