Maternitat per subrogació: Un negoci o un dret?

BarcelonaNo hi ha acord ni en la terminologia a utilitzar. Gestació per subrogació, gestació per substitució, maternitat subrogada o la més impopular: ventres de lloguer. La possibilitat de legalitzar a Espanya la gestació subrogada -una dona gesta el fill d’una altra persona o parella- ha obert un encès debat social, polític i ètic. Cada cop més parelles recorren a una tècnica que no és legal a l’Estat però sí als Estats Units, al Canadà o a Ucraïna. Els problemes per tenir fills -ja siguin físics o estructurals com en el cas de parelles gais- i les restriccions de les adopcions són dos dels motius que expliquen l’augment de la demanda de la subrogació, que ja supera el nombre d’adopcions internacionals. Es calcula que ja han nascut entre 10.000 i 15.000 ciutadans espanyols per aquesta via, més d’un miler a l’any.

Col·lectius com Son Nuestros Hijos o l’Associació per a la Gestació Subrogada empenyen per regularitzar aquesta opció a l’Estat, però el tema divideix els partits polítics i la societat. Fins i tot experts en reproducció assistida, com la biòloga Anna Veiga, reconeixen que els costa pronunciar-se “categòricament”. “Però se n’ha de parlar i obrir el debat. No podem fer veure que no hi ha una demanda i que la gent vagi fora a fer-ho”, argumenta. Ella aposta per algun tipus de regulació: “No diria que sí a totes les situacions, però sí que cal mirar-s’ho amb deteniment i avaluar cada cas”. És també la posició de les societats científiques: no donar l’esquena a la realitat i fixar uns criteris. “En casos que fossin per indicació mèdica, com dones sense úter, estaríem a favor que es pogués regular”, assegura Montse Boada, presidenta de l’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (Asebir). També en el cas de parelles gais masculines. “Però hi estem en contra en casos que no són mèdics, com una dona que no vol quedar-se embarassada per no perdre la figura”, diu.

“Mai vaig pensar que podria tenir un fill biològic”La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), que no s’ha posicionat a favor ni en contra, sí que ha elaborat un decàleg amb els requisits que hauria de complir una legislació sobre subrogació, un recurs que hauria de ser, diu, “excepcional”. No hi podria haver una transacció econòmica amb la gestant -sí una compensació, com ja existeix en el cas de la donació d’òvuls-; la gestant ha de tenir almenys un fill sa, no pot tenir relació familiar o laboral amb els subrogadors i s’hauria de crear un registre de gestants.

Sònia Ruano és portaveu de Son Nuestros Hijos i mare per subrogació. Ella demana que es legalitzi a l’Estat per, entre altres motius, evitar que sorgeixin casos d’explotació. “Hi ha moltes agències que s’aprofiten de tota la part emocional i porten gent a fer el procés de gestació a països on no hi una bona regulació i on, malauradament, sí que hi ha explotació de la dona. I aquest és el model que no compartim. Precisament perquè no volem que hi hagi explotació, s’ha de regular”, argumenta Ruano, que defensa que la subrogació és una tècnica de reproducció assistida més.

Però recentment han sorgit amb força moviments que pressionen perquè no es legalitzi. És el cas de la Red Estatal contra el Alquiler de Vientres, integrada per organitzacions feministes i LGTB, i la campanya No somos vasijas, que compta amb el suport de destacades feministes com Amelia Valcárcel, que conclouen que “les dones no es poden comprar o llogar de manera total o parcial”. S’inscriuen dins del moviment internacional Stop Surrogacy Now, que és present en una vintena de països i que aquesta setmana ha desembarcat a Madrid per reunir-se amb representants polítics al Congrés i fer sentir els seus arguments en contra de la subrogació, una pràctica que consideren que s’ha presentat com “un conte de fades”. Han convocat pel proper 6 de maig una protesta contra la subrogació a Madrid coincidint amb la fira Surrofair que posa en contacte clíniques amb possibles clients.

“La subrogació provoca patiment en les dones gestants. Hi ha riscos mèdics i financers”, denuncia Jennifer Lahl, portaveu de Stop Surrogacy Now i directora del Centre de Bioètica i Cultura dels Estats Units. En el seu viatge a Madrid, aquesta infermera pediàtrica ha estat acompanyada de Kelly Martínez, una dona que va ser gestant de bessons per a una parella espanyola. “Ella va patir preeclàmpsia durant l’embaràs i li van haver de fer una cesària d’emergència que li va deixar seqüeles físiques. I la parella va marxar amb els bessons i deixant un deute de 10.000 dòlars ”, denuncia Lahl.

Model altruista

Els defensors de la subrogació a Espanya volen una llei que sigui “altruista i garantista” a l’estil del model canadenc o nord-americà, en què tot està absolutament regulat: des de com ha de ser la gestant -ha de passar proves mèdiques i psicològiques i haver tingut fills propis- fins a les condicions del part. “I el més important de tot: ha de demostrar que no ho fa per diners. Ha de tenir una situació econòmicament i socialment estable”, explica Ruano. Segons Lahl, però, és “ingenu” pensar que “les dones gestaran sense cobrar”. “Les que ho farien de forma altruista, sense una compensació econòmica, representarien un volum molt petit i no serien suficients per satisfer la demanda”.

Des d’un punt de vista ètic, Itziar de Lecuona, investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, obre el debat sobre si “es pot comprar una persona mitjançant un contracte”. “Perquè seria erroni donar per fet que es pot comprar tot, llavors podries comprar un òrgan”, raona Lecuona, que denuncia el “negoci” organitzat al voltant de les agències de subrogació. “Hi ha persones que s’estan lucrant”, diu. El procés pot costar entre 50.000 i 200.000 euros segons el país, i la gestant en cobra uns 30.000. Amb tot, admet que “és un tema que s’ha d’afrontar, cal posar totes les opcions sobre la taula”.

Fills biològics

Els defensors consideren “urgent” regular una pràctica que ja és una realitat. “També ho és el tràfic de persones i no per això el legalitzem”, respon Lahl. En el mateix sentit s’expressa Montse Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Lllull, que ho considera una “instrumentalització de la dona i de la maternitat”. Sosté que la mare és la dona que pareix. “El seu cos -canvis hormonals, lactància...- s’ha estat preparant per ser mare i hi ha estudis epigenètics que demostren que la relació amb el fetus i la mare no és neutra”, diu. I encara aporta un altre tema al debat: ¿les parelles haurien de superar processos d’idoneïtat com en les adopcions? Segons ella, sí.

Per a moltes parelles, tant heterosexuals com homosexuals, la subrogació és l’única via per tenir fills biològics. “Quan una dona recorre a la gestació subrogada hi arriba carregada amb una motxilla amb una història molt dura”, explica Sònia Ruano. Ella va superar un càncer -és portadora d’una mutació genètica-, 16 sessions de quimioteràpia i sis operacions. En el seu cas, l’embaràs estava contraindicat. “Moltes dones no tenim possibilitat de gestar i la ciència està posant alternatives al nostre abast”, defensa Ruano, que ha tingut dues filles per subrogació i manté “un vincle” amb la seva gestant. La portaveu de Stop Surrogacy Now no ho comparteix. “Tenir un fill biològic no és un dret”, diu. El debat està servit.

Gestació subrogada: un debat que divideix tant l'esquerra com la dreta