La maternitat de 20 setmanes, encallada a Europa
L’Eurocambra insta el Consell Europeu a aprovar la proposta, aturada des de fa 5 anys
Barcelona“¿En quina Europa vivim, si donar a llum és sinònim de pobresa? No podem ajudar les mares si llencem aquesta directiva a la paperera”. Aquest era el clam que feia ahir Maria Arena, membre de la comissió de drets de la dona i igualtat de gènere del Parlament Europeu -grup socialista-, durant el debat previ al ple a Estrasburg. Arena va demanar altre cop a la Comissió Europea que no guardi al calaix la seva proposta d’ampliar el permís de maternitat, bloquejada des de fa gairebé cinc anys al Consell Europeu, en què participen els estats de la UE. Va ser l’octubre del 2010 quan l’Eurocambra va remetre el text en què se sol·licitava al Consell Europeu ampliar les 16 setmanes de baixa a un mínim de 20, amb una remuneració del 100%, i s’introduïa, per primer cop, dues setmanes de baixa paternal també retribuïdes. “Des del 1992, quan es va aprovar la vigent directiva sobre permís de maternitat, no hem avançat gens. Les dones no podem esperar. Tenim dret, si així ho desitgem, a ser dones, mares i treballadores al mateix temps, sense ser discriminades”, va afegir Arena davant dels eurodiputats.
Actualment, aquesta petició de mínims només l’estan aplicant pel que fa al permís de maternitat 11 dels 28 estats membres de la Unió Europea, entre els quals hi ha Grècia, Itàlia, el Regne Unit i Irlanda. En el cas d’Espanya, el permís està fixat en 16 setmanes per a les mares i dues per als pares. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), per la seva banda, recomana un mínim de 24 setmanes. Pel que fa als pares, tenen les dues setmanes de baixa en 13 estats membres, però només en 7 se’ls paga el 100% del sou. Alemanya i Àustria, per exemple, són països que no preveuen ni un dia de baixa per al pare.
Un projecte amb poc futur
En la resolució aprovada ahir al Parlament Europeu, amb 419 vots a favor, 97 en contra i 161 abstencions, el ple va reiterar la seva voluntat d’ajudar a superar el bloqueig i va instar la Comissió a bastir ponts entre l’Eurocambra i el Consell Europeu. Aquest últim òrgan té fins al juny per pronunciar-se sobre si tirarà endavant o no la proposta. En cas que mantingui el seu silenci, tal com sembla que serà, seria el primer cop que la Comissió Europea es veuria obligada a retirar una proposta amb l’argument que el Consell es nega a pronunciar-s’hi. Si es produeix aquest escenari, els eurodiputats demanen una nova proposta legislativa abans que acabi el 2015, tot i que temen que aquest segon text rebaixi encara més els mínims. “L’objectiu de la normativa és ajudar els països amb unes condicions menys favorables”, va assegurar ahir Ernest Urtasun, eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya Verds i membre de la comissió de drets de la dona i igualtat de gènere.
Però per què el Consell Europeu es resisteix a dir-hi la seva? Perquè hi ha països dins d’aquest òrgan, com Alemanya i el Regne Unit, que rebutgen tirar endavant aquesta iniciativa. També s’han sumat a aquesta oposició països nòrdics com Suècia i Dinamarca, a més d’Eslovènia, la República Txeca, els Països Baixos i Malta.
El país liderat per Angela Merkel, que actualment només preveu 14 setmanes per baixa de maternitat, creu que la nova normativa acceleraria els seus plans. L’argument que utilitza és que suposaria una càrrega excessiva a les empreses en un context econòmic complicat. Els britànics tenen el seu sistema propi i no volen imposicions. Pel que fa als països nòrdics, s’hi oposen perquè no s’adequa al seu model, en què pares i mares tenen una responsabilitat repartida durant la baixa. En el cas de Suècia, la baixa és de 14 setmanes per a la mare, però es pot arribar a allargar, i compartir amb el pare, fins a 69. Eslovènia té un sistema semblant: atorga un permís de 15 setmanes per a la mare i un altre de 13 per al pare.
Involucrar els pares
Segons la professora de dret laboral de la Universitat de Barcelona Núria Pumar, la tendència dels països més avançats és “donar una bona cobertura de baixa i involucrar l’home” durant aquest procés. Pumar assegura que en la majoria de països la dona continua portant el pes en la cura del nen en els primers anys. Un fet que els imposa l’etiqueta de “menys disponibles” professionalment. Segons l’experta en dret laboral, en el cas espanyol, gran part de les mares es veuen obligades a demanar una reducció de jornada o una excedència. Per això, des de la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNa) van més enllà i demanen que la proposta de la Comissió equipari les setmanes de baixa de mare i pare com a objectiu prioritari. “Igualar els permisos eliminaria moltes discriminacions i fomentaríem que la cura del nadó s’assumís de manera igualitària”, afirma Virginia Carrera, portaveu de l’entitat.