La massificació de les sortides a la muntanya duplica els rescats

BarcelonaUn grup de gent comença a pujar el Pedraforca a les quatre de la tarda. És massa tard per acabar el recorregut abans que es faci fosc. Si continuen amunt, el més probable és que els hagin de rescatar perquè sense llum es poden perdre fàcilment. “Falta coneixement”, es queixa el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, que explica l’anècdota i diu que a vegades sembla que els bombers facin “un servei de bus” al Pedraforca per l’alta quantitat de rescats que hi arriben a practicar. Les actuacions dels Bombers de la Generalitat a la natura no han deixat d’augmentar en l’última dècada i gairebé s’han duplicat: el 2010 van fer 855 rescats, i l’any passat, 1.541, un 80% més. Fa menys d’una dècada feien una mica més de dos rescats diaris de mitjana. Ara són més de quatre.

Més de la meitat de les actuacions de l’any passat (el 54%) van ser a la muntanya, el 36% per buscar persones perdudes, el 6% al mar, el 3% al medi fluvial i menys de l’1% en coves o pous. L’evolució dels rescats a la muntanya va clarament a l’alça: s’ha passat dels 386 del 2010 als 837 del 2018. Segons els Bombers, la causa d’aquesta xifra rècord no són tant les imprudències com l’augment constant, en algunes zones massiu, dels excursionistes a la muntanya. “Cada cop s’aprofiten més totes les especialitats de la muntanya. El percentatge d’imprudències no és superior, però ara hi ha més persones que practiquen moltes activitats: l’alpinisme, l’escalada, la via ferrada, la bicicleta...”, descriu el cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers a Olot, Jordi Martí.

“El gruix dels rescats són per lesions a les extremitats inferiors, com ara les torçades de turmell”, afegeix Martí, que subratlla que “abans les persones no s’atrevien tant” a anar a la muntanya. “Ara és molt fàcil trucar al 112. Encara hi ha zones sense cobertura, però la gran majoria de llocs turístics en tenen. Fa uns anys no hi havia aquesta seguretat”, assegura Merino, que apunta que tampoc cal una elevada inversió en equipament i que la televisió i les persones mediàtiques que fan curses de muntanya han influït en l’auge. “Però s’ha de ser conscient d’on vas”, alerta el president de la FEEC, que també ha notat aquest creixement en les llicències federatives que atorga (que són assegurances individuals que cobreixen les activitats i els rescats a la muntanya). El 2008 hi havia 28.463 persones federades i el 2018 s’ha tancat amb 41.303.

Rescats que es fan pagar

Merino reivindica la formació perquè, per exemple, a la muntanya la meteorologia “canvia en un moment”. Admet que “pots tenir un accident tècnic, com en qualsevol activitat esportiva”, però una altra cosa “és rescatar algú perquè va amb xancletes o s’ha perdut buscant bolets; falta sentit comú”. Des del 2011 els Bombers han fet pagar 11 actuacions perquè les persones eren en llocs senyalitzats com a perillosos o prohibits, no duien l’equipament adequat o havien alertat sense un motiu justificat. Cinc casos van ser l’any passat: tres per rescats i dos per falsos avisos d’incendis en habitatges. Entre els rescats, es van cobrar 9.866 euros pel fals avís de rescat d’una persona a Torres de Segre, 4.983 euros per la recerca d’un boletaire a Mura i 2.880 euros pel rescat a la via ferrada La Teresina de Montserrat, en una zona tancada i senyalitzada com a perillosa.

Precisament, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat ha decidit tancar La Teresina perquè concentra la major part dels rescats dels Bombers a Montserrat, per l’alt risc de despreniments i la probabilitat d’esllavissada i pel fet que la majoria dels practicants tenen poca experiència, no porten l’equipament adequat o no són conscients de la dificultat. “També s’hi ha col·locat un cartell que alerta que s’ha d’anar ben preparat i equipat a la via de Les Dames, on ja s’han fet set rescats en els quatre primers mesos d’aquest any”, explica el gerent del parc natural, Xavier Aparicio, que afegeix que entre el 2017 i el que portem del 2019 s’han fet 152 rescats a Montserrat i 67 recerques de persones perdudes. Subratlla que l’augment de visitants al parc és d’un 15% cada any respecte a l’anterior.

Aquest creixement massiu ha fet que algunes zones apliquin mesures per frenar l’impacte que suposa. És el cas del Parc Natural del Montseny, on des de fa una dècada es calcula que hi passen unes 900.000 persones a l’any. Des de la tardor, després d’una prova pilot, s’han posat en marxa dues línies d’autobús que funcionen tots els caps de setmana i festius des de l’estació de tren de Sant Celoni fins a Santa Fe i Fontmartina. En aquest últim punt, quan l’aparcament està ple es talla l’accés a la carretera. “Volem que hi hagi una reducció dels vehicles privats i fem aquesta oferta d’autobús perquè la gent pugui venir amb transport públic”, defensa el director del parc, Lluís Martínez.

Un altre lloc de Catalunya on es fan restriccions és el congost de Mont-rebei, on el 2017 es va activar un sistema de reserva a l’aparcament de l’accés principal i un panell per informar quan està ple per evitar aglomeracions, després de gairebé duplicar els visitants en pocs anys. El motiu és que “a partir del 2013, quan es van estrenar les passarel·les de Montfalcó, hi va haver un revulsiu”, explica el director de territori i medi ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Miquel Rafa. L’entitat gestiona l’aparcament principal, per on entren el 75% de les persones. Rafa assegura que la restricció del pàrquing “funciona bé” perquè s’han rebaixat els dies que es frega el llindar dels 500 visitants. Ara el pròxim repte de Mont-rebei és regular l’activitat aquàtica.