Qui protegeix els fills de les dones maltractades?

BarcelonaLes ordres de protegir els fills de dones maltractades són encara una excepció. De les més de 4.700 denúncies que es van presentar el primer trimestre del 2016 a Catalunya per un cas de violència masclista, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (GGPJ), només en un 10% dels casos es va dictar una mesura encaminada a garantir la salvaguarda dels fills de les denunciants. Es tracta d’un seguit de mesures civils que preveu la llei integral de la violència de gènere, aprovada l’any 2004, i que van encaminades a assegurar que els infants que estan immersos en una situació de maltractament puguin continuar vivint al mateix habitatge, que el seu pare -en cas que sigui l’agressor- no els pugui visitar o bé que els hagi de passar una pensió alimentària, entre d’altres. L’ordre més extrema és la retirada de la pàtria potestat als presumptes maltractadors, tot i que es tracta d’una mesura extrema que s’utilitza en escasses ocasions.

Les dades del CGPJ no només demostren que les ordres de protecció cap a aquests menors són escasses. També evidencien que en els últims anys han caigut a la meitat. L’any 2006 a Catalunya els jutges en van acordar més de 3.000, mentre que l’any passat van ser 1.553. Tot i així, les últimes reformes legals, que obliguen els jutges a estudiar l’entorn de les dones denunciants i a protegir els seus fills, ha fet pujar el nombre de mesures civils acordades. El primer trimestre d’aquest any se’n van dictar més de 400, un centenar més que el mateix període de l’any anterior, però lluny encara de les xifres del 2006.

Denúncies abstractes

La diputada de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i responsable del torn d’ofici, Mercè Claramunt, explica que un dels problemes és que les dones encara van a denunciar els presumptes maltractaments davant dels Mossos d’Esquadra sense advocat i quan entren a la comissaria “ningú els informa que tenen aquest dret”. Això, segons l’advocada, acaba provocant que les denúncies siguin “genèriques” i que els jutges no tinguin “prou informació” per valorar les circumstàncies que envolten cada cas “basant-se en aquests atestats policials”. De fet, segons Claramunt, això no només passa factura al nombre de mesures que s’ordenen per protegir els menors fills d’un maltractador o d’una mare maltractada, sinó que també acaba passant factura a les ordres d’allunyament de les víctimes directes de la violència masclista. Les dades d’aquest primer trimestre de l’any evidencien, un cop més, que Catalunya és la comunitat autònoma on menys se’n dicten i Claramunt ho atribueix precisament al “pecat original de la mala denúncia que es presenta a comissaria per falta de l’assistència d’un lletrat”.

Sistema garantista

L’advocada també atribueix la falta d’ordres de protecció cap a les víctimes de la violència masclista i cap als seus fills al fet que la justícia de l’Estat és “garantista”. Tot i així, Claramunt reconeix que no hi ha “un motiu objectiu únic” que expliqui el fet que hi hagi tan poques ordres i que hagin anat disminuint durant l’última dècada. En general considera que després de l’aprovació de la llei integral del 2004 els jutges van ser “generosos” en l’aplicació d’aquest tipus de mesures civils, però “progressivament” n’han anat aplicant menys fins a arribar al 2014, l’any en què menys se’n van dictar. De fet, Claramunt considera que és una traducció d’un fenomen “que també s’ha produït a tota la societat”.

Després de les últimes modificacions legals, que obliguen els jutges a pronunciar-se en els casos en què hi ha menors implicats, Claramunt confia que la tendència “s’inverteixi”. Considera que l’Estat s’ha vist obligat a modificar la legislació després que s’hagin incrementat els casos en què algun menor ha acabat sent víctima de la violència masclista que ja patia la mare, i que cada vegada són menys les dones que tenen una ordre d’allunyament del seu agressor: “Durant el 2016 ja s’han dictat en general més ordres d’allunyament, per compensar una situació que havia esdevingut molt greu, a Catalunya especialment”.

Per tipologia, les mesures més dictades per protegir els menors dins d’una situació de maltractament són l’establiment d’una pensió alimentària que han de satisfer els agressors, així com el fet que els menors tinguin garantida la possibilitat de continuar vivint al mateix habitatge amb la mare, encara que el pis sigui propietat del presumpte maltractador. De fet, l’any passat aquestes dues modalitats d’ordres van sumar més de la meitat del total. Durant el 2015 també es van duplicar el nombre de suspensions del règim de visita dels pares maltractadors als seus fills i van incrementar-se els casos en què el jutge va arribar a acordar suspendre a l’agressor la guarda i custòdia dels infants.

Més suspensions de la pàtria potestat als agressors

Les ordres de retirada de la pàtria potestat durant el primer trimestre del 2016 han crescut d’una manera espectacular, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara bé, malgrat aquesta espectacularitat, es tracta d’una mesura extrema que en realitat s’adopta en molts pocs casos. Durant el primer trimestre es van dictar només contra tres agressors, d’entre més de 4.700 denúncies.

Les mesures més utilitzades continuen sent la d’atribució de l’habitatge -un centenar aquest primer trimestre- i l’establiment d’una pensió alimentària, que s’ha dictat en 145 ocasions a Catalunya entre el gener i el març.